dimecres

Nou repte

Aquesta mateixa tarda me n'ha passat una de grossa. A les sis m'han trucat per proposar-me ser preparador físic d'un grup de nois de 14-15 anys del Club Hoquei Tona i a dos quarts de set ja estava entrenant. La veritat és que trobava a faltar l'esport base. Vaig ser entrenador de categories inferiors de futbol durant 8 anys fins que en vaig acabar força cremat. Ara, tres anys després de deixar-ho no m'ho he pensat dues vegades per tornar a l'esport base. L'hoquei no és un esport que domini però només seré preparador físic dels nois i no entraré en temes tècnics i tàctics. Pel que he vist avui m'hauré de posar fort en la conscienciació de l'escalfament, a aquesta edat els nois no són conscients de la importància de l'escalfament i es posen a patinar i a agafar l'estic sense miraments, suposo que alguns no en seran conscients fins a trobar-se amb la desagradable sorpresa d'algun esginç o alguna lesió muscular. A mi a la seva edat em va passar i em va servir de lliçó, amb ells intentaré allò tan idíl·lic que és la prevenció, espero que funcioni.
L'esport base és una escola d'aprenentatge per qualsevol MEF, aconsello moltíssim compaginar-ho amb els estudis o la feina de MEF perquè aporta molta experiència a la pràctica docent, a més, sent tan diferent de l'escola amplia les pròpies possibilitats com a MEF. Si no sabeu com contactar amb algun club només us heu d'acostar per les instal·lacions esportives del vostre barri/poble/ciutat alguna tarda i segur que trobareu algú encantat de comptar amb un/a MEF.
Bé, m'espera una temporadeta plena d'activitat: escola, entrenament, teatre, ràdio, web ... espero estar a l'alçada.

dilluns

El Corte Inglés i l'Educació Física

Com cada any per aquestes dates la cadena El Corte inglés bombardeja amb anuncis a Tv i ràdio sobre la tornada al cole i la importància d'anar ben preparats en tots els aspectes (materials és clar). Doncs resulta que els que no estan preparats són ells ja que no coneixen els noms de les assignatures obligatòries a l'escola: de l'educació física en diuen gimnàstica.
Ara els enviaré un e-mail, si contesten el penjaré al blog, pot ser interessant la resposta.

Per cert, vaig a la seva web i em trobo amb diferents banderetes: de costat hi ha la catalana i la valenciana, tinc ganes de comprovar les diferències.

Català: Si és client registrat, si us plau, introdueixi el seu nom d´usuari i contrasenya i faci clic "ACCEPTA". Si vol registrar-se com a nou client, premi el botó "NOU CLIENT".
Valencià:
Si és client registrat, per favor, introdueixi el seu nom d´usuari i contrasenya i faci clic "ACCEPTA". Si vol registrar-se com a nou client, faça clic al botó "NOU CLIENT".

Vaig a buscar un diccionari...

diumenge

El Sudoku

Aquest estiu el fenonem no ha estat una estúpida cançó repetitiva de ritmes calents insuportables i d'absurda coreografia autòmata, aquest estiu la sensació ha estat el sudoku i jo com a un mortal més m'hi he acabat enganxant. Resulta gairebé estúpid intentar comprendre com un joc aparentment tan simple pot arribar a enganxar entre la gent d'arreu del món.
Jo he de reconèixer que al principi em va costar i em vaig arribar a emprenyar fort amb el sudoku però arriba un moment que t'acaba captivant i aquí és he arribat per perdre hores i hores davant del requadre. A més de ser MEF també imparteixo matemàtiques i com que el sudoku és un joc en base 10 que es treballa moltíssim a primària de seguida em venen al cap maneres d'introduir-lo als alumnes, estic segur que per la xarxa ja corren sudokus online per nens i m'alegra pensar que per fi hi ha alguna cosa lúdica, que enganxa i que té alt valor educatiu.
Bé, les vacances s'acaben i toca tornar-hi aviat... me'n vaig a fer un sudoku abans el temps se'm tiri a sobre.

Petits relats d'estiu III

Torno de vacances i tinc ganes de festa major de Gràcia, fa anys que no me la perdo.
Els carrers engalanats estan plens de gent i em quedo amb una imatge.
Una dona gran d'origen gitano ven globus, llaunes de cervesa i altres coses al bell mig del carrer Verdi. La seva néta d'uns sis o set anys l'ajuda fent de traductora, parla un català perfecte i atén amb cordialitat a tothom. Se sent útil perquè ha après un idioma que la seva àvia no domina, quan torni a l'escola encara hi posarà més ganes perquè haurà comprovat que el català serveix per alguna cosa. Malauradament molts nens i nenes de molts barris i ciutats dels pobles de parla catalana no hi veuen cap utilitat.