diumenge

Set anys i no estic al Tibet


Avui fa set anys que treballo a l'escola pública. Vaig començar com gairebé tothom fent substitucions a molts quilòmetres de casa i finalment una vegada aprovades les oposicions treballo relativament a prop. Recordo perfectament el primer dia a cada escola on he estat però molt especialment el primer dia de tots. Era a Sant Esteve de Palautordera i feia un dia preciós, ni un núvol, tot el contrari d'avui amb els carrers colgats per la neu i mal temps. Aquell dia vaig arribar molt d'hora a l'escola i estava tancada, em vaig quedar escoltant la ràdio al cotxe fins que vaig veure moviment i em vaig decidir a entrar. Abans havia fet un volt pels carrers del poble caminant ja que no feia gens de fred i aquell poble és molt bonic. Quan vaig entrar vaig demanar pel director o directora i de seguida em van donar un full amb l'horari que havia preparat la persona a qui substituia. En pocs minuts estava envoltat de nens que em miraven quan estava dret palplantat al costat de la taula del mestre amb un llibre de català obert a les mans, estaven espectants per començar a fer-me preguntes però ningú s'atrevia, al final un de més atrevit va engegar la veda:
- Tens nòvia?
- D'on ets?
- Fins quan estaràs aquí?
- Quants anys tens?
- Precisament avui faig 24 anys.
- Per molts anys! li cantem una cançó? vinga!