"Parlant la gent s'entén", oi?
Aquest cap de setmana vaig parlar amb una amiga MEF que treballa en una escola força conflictiva, em va comentar que cada dia hi ha més denúncies contra els mestres i que de cremats, alguns equips directius no donen suport als mestres.
Alguns alumnes també entren en joc, s'inventen pressumptes agressions perquè no els cau bé un mestre o vés a saber per què. Els pares, lluny de confiar amb la versió dels mestres es neguen a escoltar, volen portar les coses a inspecció o directament als tribunals, on ha quedat aquell "Parlant la gent s'entén?"
Aquestes coses cremen perquè nosaltres, pel general, fem la feina que ens agrada i la fem tan bé com podem o sabem. Cremen perquè a sobre ens retreuen constantment les vacances i l'horari que tenim. Jo sempre dic el mateix quan algun amic em diu alguna cosa d'aquest tema:
- Vosaltres els mestres si que viviu bé: tres mesos de vacances, un bon sou, un horari fantàstic...
- T'agrada el meu horari i les meves vacances? doncs estudia un temps i fes de mestre, ets ben lliure de fer-ho.
- Ah, no, jo no serveixo per aguantar canalla...
Entrades
2 comentaris:
M'ha fet gràcia l'argument que expliques que tu utilitzes per a rebatre a tots aquells que diuen que vivim molt bé. És exactament el que jo faig servir algun que altre cop, i res, que la gent que ho diu no s'anima a estudiar magisteri. Jo, a més a més, els hi dic: "És una carrera relativament assequible, no molt difícil, en tres anys serieu mestres i ja viuríeu igual de bé que jo". No hi ha manera, prefereixen seguir amb el seu argument, que és tan simple con invàlid.
Ja, Ja, Ja, és exactament el que contesto jo. I a més hi afegeixo que el que han de fer és que el seu sindicat reclami tant magnífic horari i condicions !
Publica un comentari a l'entrada