Tornant d'entrenar
Ara fa poc he tornat d'entrenar els nois d'hoquei, en sóc preparador físic des del 31 d'agost. Quan vaig acceptar el repte d'entrenar uns nois de 15 a 17 anys no m'imaginava que les coses anirien així, ara ja portem set mesos d'entrenaments i ja em coneixen la forma de treballar a la perfecció, les coses van força bé. Intento motivar-los al màxim, fem escalfaments amb pilota de volei i abans amb una peteca (fins que se la van carregar), també fem estiraments més específics i després la part de treball més fort. La millora ha estat força evident a nivell físic i això també m'omple de satisfacció. Ara estic esperant el bon temps per sortir a córrer tots junts pels voltants de Tona com fèiem a principi de temporada.
Hi ha una complicitat diferent que a l'escola ja que a aquestes edats més val ser-hi amic del noi perquè estan molt rebels i acostumen a ser força "antisistema". Aconsello a tots els MEF entrenar en qualsevol equip d'esport base perquè se'n treu una experiència molt bona per la feina i per la relació entre persones. Penseu que com més experiència tingueu millor sortiran les coses, almenys en teoria.
Entrades
1 comentari:
Deu ni do!!! Jo l'any passat vaig treballar tres mesos en un Institut en aquestes edats i són complexes les relacions, motivacions, experiències, etc. amb aquests nois i noies.
Per altra banda el món de la preparació física d'equips és també molt interessant. Pots trobar-te de tot, grups motivats i amb ganes de treballar i millorar, o un ramat de gossos que no volen sentir a parlar de córrer i que siguin tan curts que no poden relacionar que el seu nivell de rendiment en l'esport millorarà, i molt, si també ho fa la seva forma física. Conec casos dels dos exemples.
Per suposat que tota experiència enriqueix el propi bagatge i se'n trauen transferències positives de cara al treball de MEF.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada