Cels de zafir

Ahir vaig assistir a la presentació d'un llibre que ha de ser un dels llibres de l'any: Cels de zafir, les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils de l'Eduard Sallent. L'autor va explicar, a la llibreria "Muntanya de llibres" de Vic plena a vessar, que els seus primers llibres van ser escrits per necessitat i aquest ja el va fer per plaer. Pel títol haureu vist que es tracta d'un llibre de muntanya, d'himalaisme per ser més exactes, però no us espanteu si no sou escaladors o aficionats a l'alta muntanya doncs l'estil de l'Eduard entra a tothom i així ho va demostrar amb la seva opera prima "Mentre hi hagi llum". Amb el seu primer llibre on explica en primera persona l'ascensió al Nanga Parbat (8125m) és capaç de provocar en el lector una sensació molt difícil d'explicar en paraules, en el meu cas hi va haver moments que em va arribar a provocar una espècie de vertigen de trobar-me enmig d'una ascensió tan complicada i accidentada en un lloc tan remot, i aquesta és una de les claus de "Mentre hi hagi llum", un llibre que pot enganxar a la gent que com jo no som aficionats a l'alta muntanya o a l'escalada. Amb "Cels de zafir" l'Eduard ha recollit els testimonis dels millors escaladors nacionals i "ha fet d'altaveu", com ell mateix va explicar ahir, de molts fets i anècdotes que no havien sortit a la llum fins ara, ho fa amb un estil proper i original que defuig dels clàssics llibres d'escalada buscant el cantó més humà dels alpinistes, em sembla que no m'equivoco si dic que hi haurà un abans i un després d'aquest llibre.
Foto: "La presentació de Cels de zafir" de JRoca
Ampliació: El 9 Nou
Més informació sobre el llibre