dimecres

Do the evolution

Avui m'he adonat que demà celebraré el desè fi de curs com a mestre: són nou cursos sencers i un com a substitut voltant per la Catalunya central. Podríem dir que he vist unes quantes festes de comiat en les nou escoles que he treballat pel Departament d'Educació i sempre, menys en aquest curs, s'havia fet una festa de fi de curs passada per aigua, era una qüestió lògica o almenys vista com a lògica. Cada final de curs era sinònim d'acabar xop, amb xancletes i amb un gelat de glaç menys aquest any que ni se n'ha parlat. Amb tot això vull dir que la sequera que hem patit ha servit per alguna cosa i ara, encara que Sau sobrepassi el 84% i estiguem farts de pluges, hem après que l'aigua és un bé escàs i que no hem de malgastar-la de qualsevol manera. No sé vosaltres però jo ho veig com a un símptoma, petit ja ho sé, d'un canvi d'hàbits positiu. Fem memòria d'altres exemples de canvi d'hàbits que hem integrat a la nostra vida quotidiana:
Fa uns quants anys a les escombraries ho tiràvem tot junt sense ni mirar-ho i ara reciclem quasi sense adonar-nos-en.
El primer any que vaig treballar, algun mestre apurava una última calada de tabac just al passadís abans d'entrar a la classe, us ho imagineu ara? oi que no?
potser d'aquí a uns anys parlarem amb termes escandalosos quan recordem les guerres d'aigua dels fi de curs d'abans de la sequera del 2008.

Pearl Jam: Do the evolution (1998). Aquesta cançó l'havia escoltada molt al cotxe anant a treballar en els meus inicis com a mestre. Do the evolution és una cançó pessimista en un post optimista després d'altres posts més catastrofistes.

4 comentaris:

Roser ha dit...

Que et vagin molt bé les vacances i el teu onzè any com a mestre. Jo en vaig fer durant trenta i ara m'ho miro des de l'altra banda de la tanca de l'escola: la de les àvies, que també és interessant.
Per molts anys!

David ha dit...

Antigament ho tiràvem tot sense separar entre altres coses... perquè generàvem molta menys brossa ;)

JRoca ha dit...

Roser,
moltes gràcies! se't deu fer estrany mirar-t'ho des de l'altre costat després de tants anys.
Que tinguis un bon estiu.
David,
sí, generàvem molt menys i quan sobrava un electrodomèstic la gent el fotia a l'abocador incontrolat de les afores de cada poble, normalment pel pendent d'alguna muntanya enmig del bosc, tela marinera. Anem evolucionant de mica en mica.
Salut

zel ha dit...

Jo encara m'ho miro des de dins, i espero que duri uns anyets més fins ser a l'altra banda... És molt estrany deixar una colla de mainada, com em passa a mi, després de dos cursos amb ells, moltes hores...Aquí a l'Emporda n'hi ha molts de magraners, amb els nens anem a menjar magranes al setembre i ara els anem a veure florir, però és que els tenim a quatre passes... Salut i sort amb la paperassa!!! (merda...)