divendres

El greuge comparatiu

Al govern estatal li interessava que tot aquest tema del finançament català sortís a la llum durant els mesos d'estiu perquè així les balances fiscals i tota la pesca agafen a molta gent de vacances i ni se'n adonen. El problema és que el finançament s'allarga per l'incompliment d'en Solbes i companyia i ara ens agafa a principi de curs que és quan les famílies catalanes han de fer front a una bona despesa en llibres de text i preparació del curs escolar. I aquí és on intervé el factor clau: el greuge comparatiu amb les altres comunitats autònomes (CCAA). Llegim que hi ha CCAA on els llibres de text són gratuïts, llegim que els menjadors escolars catalans són els més cars de l'Estat, llegim que hi ha una CCAA que és la regió amb més ordinadors per alumne del món, llegim que una CCAA donarà portàtils gratuïts als estudiants d'ESO, etc.. etc.. i és clar, no sé a vosaltres però a mi quan llegeixo segons què penso que estaríem molt bé amb un concert econòmic com el que tenen dues CCAA. Llàstima que els nostres polítics no tinguin ni la categoria ni la valentia suficient per reclamar el que el país necessita.
Foto: "Pagar, pagar i pagar" de JRoca'08

5 comentaris:

Xevi Vilardell ha dit...

Si senyor! Els polítics que tenim són de pena i només estan interessats en la poltrona, en els calers i en el poder. No se què coi dóna el fet de ser polític que un cop arribes a dalt t'oblides de perquè hi ets i, el més greu, de en representació de qui hi estàs! NO HO OBLIDEU: esteu en representació del poble i el poble no us ha donat mai una carta blanca per fer el que vulgueu! Fora el mal govern!

Chestnut ha dit...

arghh!! en Vilardell...

;)

Xevi Vilardell ha dit...

Chestnut: no he acabat d'entendre el teu comentari. No se si me l'he de pendre com un el·logi o no...

miq ha dit...

Independència!

JRoca ha dit...

Xevi,
queda molt tòpic dir que tots els polítics són iguals però és que cada vegada ens decepcionen més, jo amb l'estatuet he quedat molt escarmentat i amb el finançament anem pel mateix camí.
D'altra banda pel que tinc entès en Chestnut és mig-tonenc, et deu conèixer.
Miq,
està clar que l'autonomia que ens cal és la de Portugal.
Salut