Nevant a fora
Sortint de la carrera de mestre et falta experiència i quan entres a l'escola vas perdut. .jpg)
La forma més tradicional i menys ràpida de solucionar el tema de l'experiència és treballar durant molts anys i si és possible en diferents llocs.
La segona manera d’agafar experiència és molt més ràpida però té efectes secundaris diversos, sobretot a nivell psicològic. Tot i això crec que les facultats haurien de prendre nota del que escriuré ara:
Es tracta de ficar-se en un gimnàs de tres a cinc de la tarda amb un munt de nens i nenes de tercer i (aquí ve la dada important) nevant a fora.
La recuperació és lenta i dolorosa però ho aconsello.
Foto: “Docents de color vermell” de JRoca’08
Entrades
3 comentaris:
Amb el seu permís, li prenc aquesta foto tan brutal. No es preocupi que el citaré i també al seu autor, encara que no sabria dir-li si això serà bo o més aviat dolent per al seu blog: Pot ser llavors que rebi allaus i no de neu precisament, sino de visites de mestres antivocacionals, dels que diuen "gimnàstica" enlloc d'"educació física". És clar que això també podria ser la tercera manera per immunitzar-se a l'ofici. O no?
Salutacions antipedagògiques.
Sortir el pati quan fa "mal temps" és possible?
L'altre dia vam fer un debat d'aquest tema a la classe de psicopedagogia de la primera infància.
Ceci Jufré
Ceci,
en el cas que explico estàvem al gimnàs i els nanos estaven esverats perquè veien com nevava a fora. Sortir al pati si fa mal temps? per lògica jo no acostumo a sortir amb els alumnes a fora si fa mal temps i hi incloc molt de fred, massa calor o pluja. Estem parlant de primària, a secundària m'imagino que és diferent.
Salut
Publica un comentari a l'entrada