Orgull de poble
Sopant la pubilla va agafar un tros de formatge i va dir:
- Castell de Tona.
- Com?
- Castell de Tona.
La pubilla ens mostrava la silueta del Castell de Tona en el formatge i la resseguia amb el dit. Tot seguit cada tros de pa, de fuet o de pernil dolç es convertia en un cotxe, una casa o una nena; i després rialles i més rialles que necessitaven un glop d'aigua per empassar-se bé el menjar.
La creativitat dels tonencs comença amb l'emblemàtica silueta que ens acompanya des de qualsevol lloc del poble, quan no hi ha boira? la veritat és que és digne d'estudi la devoció que tenim per un turonet sense castell que anomenem Castell de Tona. Tinc amics que se'n foten d'aquesta devoció, atracció o orgull municipal; jo reconec que me'n sento atret i que em serveix de referència, una referència que em fa sentir segur i també més tonenc que mai.
Foto: "La tonenca jugant al turó del Castell" de JRoca'08
Entrades
5 comentaris:
A moltes poblacions hi ha referències d'aquest tipus. Des de petit sempre he tingut en el meu horitzó la silueta de Sant Llorenç del Munt coneguda popularment com La Mola i aquest és un referent per molts sabadellencs que al llarg de l'any pugen a la muntanya desenes de vegades. Soc incapaç de comptar les vegades que hi he pujat al llarg de la meva vida i per itineraris diversos.
Passo i he passat moltes vegades per Tona i sempre miro la vostra silueta del Castell de Tona i mai hi he pujat i moltes vegades penso que hi haurà de pujar. Alguna vegada serà.
Ricard,
hi has de pujar encara que només sigui per veure les vistes sobre part de la plana de Vic i el Montseny. Fa força anys que no hi deixen pujar cotxes ni motos i això ha fet que sigui molt més bonic i net que abans.
Salut
Moltes gràcies!
I moltes felicitats a tu, per la teva feina com a MEF, per la divulgació que en fas, per la creació com a dramaturg i director de teatre...
Anem posant granets de sorra a aquest país nostre que tant ens estimem, i que construïm tots plegats dia a dia.
Salut!
La silueta del Castell! les vegades que l'he avistada venint amb el tren o en cotxe de Barcelona.
L'Andrea cada cop que la veiem diu "mira, Tona-Pichu" ! :-D
Miq.
gràcies pel comentari.
Sí, anem posant granets de sorra des de baix; a veure si els polítics els posen des de dalt que ja faria falta.
Roi,
Tona-Pichu, molt bo.
Salut
Publica un comentari a l'entrada