dimecres

Yes we can

Avui és un d'aquells dies que et lleves una mica com el dia de reis esperant l'Scalextric però com que un ja és gran el que de bon matí esperava sentir a la ràdio era que l'Obama havia guanyat les eleccions. No sóc ni pretenc ser analista polític i molt menys dels EUA però és força evident que el fet que aquest bon home sigui president dels EUA és una cosa grossa, i que en Bush hagi deixat de ser-ho també. El món anirà millor? ni idea. Em temo que els que remenen les cireres estan més a Wall Street que a la Casa Blanca però almenys tenim aquella mica d'esperança i la sensació que hem viscut un fet històric de primer ordre.

3 comentaris:

Raül Escobar i Presseguer ha dit...

comparteixo plenament les teves paraules

Xevi Vilardell ha dit...

Jo al contrari, tinc la sensació d'haver assistit a un espectacle de circ molt ben orquestrat. Ja fa temps que no en sabem de la missa la meitat i que ens venen el que volen a través dels mitjans de comunicació. That you know it!

JRoca ha dit...

Raül,
gràcies pel comentari.
Xevi,
hi ha bons directors d'orquestra perquè l'Obama enganxa. Si serà un bon president el temps ho dirà però tinc ganes de ser una mica optimista, apa!
Salut