Contra la crisi: cultura i canalla!

El 2008 ha estat l'any de les converses fluïdes a l'ascensor, no es recorda un any amb tantes notícies importants a tots els nivells, hi ha hagut una mica de tot: climatologia extrema en forma de sequera, pluges abundants al maig, una catalana d'origen magrebí guanya el Ramon Llull, posen un negre a la Casa Blanca, Jocs Olímpics amb rècords històrics, l'Hohaveuvist Team, la deriva de Catalunya Ràdio, la crisi global i les bombolles, el petroli puja i baixa, les mentides i humiliacions del govern central (no és cap novetat), el conflicte palestí (no és cap novetat), volen jutjar el periodista que va tirar les sabates a en Bush (jo també el jutjaria, per fallar), ETA fent de les seves (cap novetat), partit de costellada de la selecció nacional (cap novetat), l'educació en boca de tothom (cap novetat) i bé, què voleu que us digui que no sapigueu, val, sí, aquest bloc està al segon lloc del rànquing de blocs d'Osona de Cercabloc, això sí que és una novetat. Jo he acabat molt content l'any perquè en el que va de novembre a ara set amics i amigues poden dir la frase "Ja us ho trobareu" quan vegin una parella embarassada amb coneixement de causa; contra la crisi: cultura, i canalla.
Apa, bon any 2009!
no entenc la gent que desitja una bona entrada d'any.. i la resta de l'any què? jo us desitjo un bon any sencer!
Foto: "Pintant el nou any" de JRoca'08

ablocgcedari Joan Brossa 30_12_2008

De totes les obres de Joan Brossa que conec, la que més m'ha fascinat per la combinació de senzillesa i contundència és aquesta: Burocràcia (1967)

Tres trajectòries en vídeo

La història de Trajectòries va començar l'any 2006 a partir de tres relats curts que vaig escriure i van ser representats als Racons LlunArts per la Guarderia Teatre. D'aquelles representacions en va sortir l'obra "Trajectòries: el cop de cap" i part del monòleg "La vaca jardinera" que va ser semi-finalista al concurs 2008 de Caixa de Manlleu-el 9TV.
Aquests dies el company Xevi està penjant els vídeos de la Guarderia Teatre i si voleu podeu gaudir de les tres trajectòries: podal, escapular i progenitora; tres històries al voltant de la concepció.



La trajectòria va ser ascendent. Setembre 2006

Nadal qr

El tronc indultat

Una de les etapes més divertides de les criatures és la del "per què". Al seu interès per tot el que els envolta a nivell visual i tàctil ara se'ls suma la necessitat de tenir explicacions amb l'ajuda d'un llenguatge cada vegada més entenedor; constantment estan demanant el que en Monzó (i la Terribas ) en dirien "El perquè de tot plegat" i és un no-parar: de riure i de donar explicacions.
Avui cagarem el tió i no hi ha cap panxut trepador al balcó de casa: per què? doncs perquè no hi pinta res.
El llenguatge de la pubilla encara no és prou extens tot i que cada dia ens sorprèn amb algunes paraules noves. Sovint, la seva expressió supleix el que el seu vocabulari i lèxic encara no poden fer:
- Per què alimentem un tronc?
Bones festes a tothom!
Foto: "Sèries" de JRoca'08

Val, tot correcte

A sota l'escala els d'inicial han muntat un pessebre i sempre que baixo hi enganxo algun marrec remenant algun xai, algun ànec o el caganer; només els més agosarats o els més grans s'atreveixen a remenar la cova i els Reis d'Orient. N'hi ha que es miren el pessebre i no toquen res, els seus ulls atents semblen buscar algun moviment en les figures de plàstic o potser un senyal, miren uns segons i se'n van resignats. Amb el tió que presideix l'entrada de l'escola passa el mateix, es paren a mirar-lo, comproven la quantitat de mandarina que s'ha menjat de la darrera vegada que hi han passat i continuen; al front hi porten escrit: "Val, tot correcte".
Foto: "Magranes de 6,25" de JRoca'08

Per la salut: Som-hi, però sense passar-se...

Fa uns dies que en prime time apareix un anunci contra el tabac a TV3, això és una novetat, feia anys que no feien una campanya contra aquesta porqueria que consumeix més d'un 29% de la població de manera directa i afecta al 71% restant gràcies a que aquesta estúpida fetalalleifetalatrampa que és la llei anti-tabac en realitat no protegeix els no fumadors com ho hauria de fer.
Anant a l'anunci, que en línies generals crec que és força encertat, voldria comentar una cosa:
en tot l'anunci només hi surt un nen i en cap cas consumeix el que prenen les persones adultes. Quan la mare es pren les gotes d'arsènic jo crec que el més normal és que n'hi donés unes quantes al seu fill ja que en realitat és el que li està fent amb el seu fum; però m'imagino que per les pressions de qui sigui no s'han atrevit a mostrar unes imatges tan dures.
Si es fa una campanya contra el tabac haurien de mostrar els màxims perjudicats i aquests són els que no poden escollir, els que s'empassen dia sí i dia també el que hi ha al seu entorn. L'anunci no toca la fibra, es veuen persones adultes que conscientment consumeixen substàncies verinoses però a l'anunci hi falten nens, així de clar.
El govern espanyol fa uns anys va fer una campanya des del meu punt de vista molt millor enfocada:

Campanya "El fum és fatal"
Un altre anunci amb nens

Sí a la immersió!

L'escriptora Isabel-Clara Simó escriu de forma contundent al diari AVUI sobre un dels nostres tresors més preuats i més atacats: la immersió lingüística.
Aprendre una llengua no és atacar la llengua materna com algunes persones ens (els) volen fer creure; les llengües sumen, no resten.
Sí a la immersió. AVUI Paper Diàleg
El Consell d'Europa aposta per una immersió total en català. 3cat24.cat

El Clàssic

Un immens mapa de les comarques de Catalunya cobreix part d'una paret de quart. Un grup de nens hi busquen alguna cosa, se'l miren de ben a prop i discuteixen.
- Jordi, on és Argentina?
- Argentina? aquest mapa és de Catalunya, com a molt hi trobareu Argentona.
- Volem saber on és Argentina perquè és on va néixer en Messi.
Amb el globus terraqüi es soluciona l'enigma.
Es respira el Clàssic...
Foto: "En Pep l'agafa però ella està més pendent de la piscina que es veu a darrera" de JRoca'07

L'avaluació que Necessitava Millorar

Sóc mestre de LOGSE: vaig formar part de les primeres promocions de les especialitats de magisteri de principis de la dècada passada i quan vaig entrar a treballar em vaig trobar de ple amb el PA i l'NM a l'hora d'avaluar, fins ara. Aquests dies estic avaluant amb les notes tradicionals de tota la vida i m'agrada, crec que és molt millor i que la informació de l'avaluació queda més clara i concisa. No entraré a valorar la LOE en general però en aquest aspecte hi veig una millora, ara és qüestió de canviar el xip a l'hora de programar sobretot en el tema de les competències bàsiques, estic especialment interessat en la competència digital però tot i el temps que fa que s'estan introduint les TIC a les escoles encara no hi veig la predisposició que cal per part de molta gent, serà qüestió de seguir insistint...
Foto: "Salt vertical" de JRoca'08
Afegit el 13/12/08 Post relacionat: "La evaluación en EF ... Loe vs LOGSE?" del bloc MesTrex de Educación Física

La globalització del safareig

La propagació de missatges falsos per correu electrònic crec que aviat arribarà* a la categoria de joc-geek; les normes són fàcils:
1- T'inventes una història que pugui semblar mig creïble i a dins hi afegeixes frases del tipus "anunciado en la CNN", "peor de la historia", "sector Zero del disco duro" o un "urgentísimo" ben gros i tot en majúscules, que així sembla que cridis. És important afegir en el missatge un component de por i un "envía este mensaje a amigos, familiares...".
2- Ho envies a aquella persona (tothom en coneix una) que saps que ho reenvia tot.
3- Esperes... cinc minuts.
4- Comptabilitzes adreces d'e-mail i les compares amb els amics per veure qui ha guanyat. S'ha de marcar un temps ja que la cosa pot córrer durant mesos o anys.
*Si és que no ho ha fet ja.
Això de l'Internet permet que qualsevol persona amb poca feina i ganes de riure una estona faci circular qualsevol estupidesa a qualsevol lloc del món amb l'única eina d'un pc i una connexió que, per més inri, pot ser robada via wifi. De la mateixa manera persones amb clares intencions comercials (entre d'altres) també aprofiten aquest fàcil i barat recurs de global-màrqueting, mentre hi hagi xaiets que s'ho empassin...
Foto: "Winnie de la por" de JRoca'08

Retallades per seguir cornuts i pagant el beure

Les retallades en les oposicions a mestre del 2009 sembla que canvien la categoria de rumor per la de la notícia. Es veu que s'havien de convocar 3770 places per a primària i al final es quedaran en 700 i d'educació física res de res, sí, ho heu llegit bé, no hi haurà oposicions a mestre d'educació física si hem de fer cas a notícies com aquesta.
Em temo que aquesta notícia no serà l'única relacionada amb retallades que va començar com a rumor.
Gràfic del funcionariat a l'Estat Espanyol. Font: El Periódico

Sense vendre fum

Ahir vaig anar a veure l'espectacle FUM de Teatre de Guerrilla. L'espectacle gira al voltant de la corrupció, de l'eròtica del poder, de la poltrona enganxada i de la mediocritat dels polítics en la societat actual. No és la primera vegada que es porten al teatre o al cinema aquests temes; de fet és un tema recorrent en moltes sèries de televisió de consum ràpid i és precisament per això que l'espectacle FUM té més valor ja que està molt ben escrit, molt ben interpretat, amb un ritme que no decau i té un segell: una marca d'identitat que els de Sant Feliu de Buixalleu han explotat des de fa una dècada i segueixen explotant amb gràcia. D'això se n'ha de saber, seria molt fàcil anar a cremar-ho tot després de tastar les mels de l'èxit que dóna la popularitat televisiva però ells han sabut i saben jugar bé les seves cartes. Feia molt de temps que no reia tant al teatre.
FUM és una obra imprescindible i des d'aquest humil bloc recomano a tothom.
Entrevista a ElSingularDigital.cat
En va parlar també en Gerard Guix al seu bloc.

Tinc ganes de ser optimista

Llegeixo que 35 entitats de la societat civil es comprometen a col·laborar a millorar l'educació*. Me n'alegro (sense ironies) i crec que és un pas important que aquestes entitats posin el seu granet de sorra a millorar en la mesura del possible l'educació, estic content perquè aquesta vegada s'intentin fer coses constructives en comptes de criticar i posar pals a les rodes sobre tot l'àmbit educatiu del país.
Faig un copy-paste de part del manifest:
"No volem entrar en una crítica a famílies, escoles o administracions públiques que no ens toca; el que volem és definir allò que cadascun dels nostres àmbits pot fer i hauria de fer, i ens volem comprometre a fer-ho"
Un 10 en intencions i sincerament espero que la cosa funcioni, tinc ganes de ser optimista.
Notícia a l'Avui.
Notícia a Vilaweb.
No he trobat més notícies d'altres mitjans, és que potser la notícia no és prou important? quan surten els informes negatius i les comparacions amb Finlàndia de notícies en surten com bolets.
*El Periodico.
Foto: "La Santa Reparada. Begur" de JRoca'08

He put his boots on

Avui m'he llevat amb la versió de Rocky de l'anunci del nou Golf al cap i m'ha acompanyat els primers quilòmetres cap a Taradell, crec que començar el dia amb una cançó així anima. A partir de la corba a l'esquerra amb la MAT de fons he posat el Travelling Riverside Blues del BBC Sessions de la millor banda de rock que ha existit mai, una cançó ideal per a conduir.
A la tarda tornant del curs de gestió del temps he punxat Whole lotta love i anant al partit setmanal de futbol sala he punxat How many more times, ambdues ideals per l'ocasió. Tornant del partit, esgotat, he punxat Dazed and confused, ideal també. Cada cançó al seu temps per assaborir cada nota depenent de l'estat d'ànim, del temps que fa i amb el volum adequat.
Que fort, avui he anat a comprar a l'Esclat de Malla i he hagut de parar l'orella dos cops ja que no em podia creure el que escoltava al fil musical: estava sonant The End dels Doors, ho juro per en Hendrix. He mirat a fora i no he vist helicòpters.
Foto: "Page, Jones, Bonham i Plant: sempre amb mi" de JRoca'08

A sota zero i sense anorac

Tots tenim algun amic que destaca per perdre-ho tot; són gent capaç de perdre les claus, l'abric, el bolso, el mòbil i les coses més inversemblants i alhora necessàries per la seva vida quotidiana. M'imagino que aquesta gent que ho perd tot té un nom pels psicòlegs però ara mateix no m'interessa, el que vull fer notar als estimats lectors del bloc és la constatació que aquest problema apareix a edats primerenques, sí, a l'escola aquesta gent ja destaca per perdre-ho tot i molt sovint ni se n'adonen. Desconec les causes del problema i si es pot treballar específicament però està clar que sovint des de casa no hi ajuden gaire, marcar la roba amb una senzilla etiqueta amb el nom no és tan difícil i ajuda molt a la recuperació de la roba que l'alumne ha anat perdent pels llocs on ha passat. Qui no ha estat en una escola no pot imaginar la quantitat de roba sense nom que s'acumula al llarg del curs, sincerament, no us ho podeu imaginar. No s'entén com aquesta roba que de vegades té força valor o és nova mai és reclamada per ningú, suposo que s'assumeix que s'ha perdut i se'n compra d'altra sense ni fer l'esforç de buscar-la, un símptoma de vaques grasses que ha de canviar.
Foto: "Pedres i pinyes" de JRoca'08