dimecres

Separar segons la llengua materna

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja separar els alumnes segons la llengua que parlen. El somni de la gent que vol carregar-se la immersió lingüística omplint-se la boca de paraules com tolerància i llibertat de moment haurà d'esperar; però no defalliran, els seus objectius finals ja els coneixem des de fa segles.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina mala sang que em faig... No ho puc evitar!!!

Aquest vespre, ja fosc, aquí pel barri (al Poble-sec) m'han aturat tres marrecs amb una monitora de casal. Jo anava amb un amic i ens han fet una entrevista en un català que encara trontolla (però que millorarà molt) sobre la vegetació de Montjuïc. Ens han pregutat si ens n'agradaven les flors, que quins arbres hi ha, que què pensem dels espais verds de la zona... La veu cantant era un nano búlgar; els altres, marroquins... Fins i tot portaven un guionet escrit.

I gent d'aquí mateix (en teoria) o de més enllà de l'Ebre i que no ho vulguin entendre... Tossuts i dolents. Malvats.

Salutacions, Jordi.

JRoca_Font ha dit...

Montse,
no m'imagino els pares d'aquests nens muntant un espectacle o una manifestació perquè els seus fills són educats en català, més aviat deuen estar contents que l'aprenguin perquè aprendre llengües és sumar i en el seu cas a l'escola aprendran català i castellà.
Hi ha gent que no vol sumar o no vol que els seus fills sumin, en molts casos és per ignorància i en d'altres és per odi a tot el que és la cultura catalana, quina pena.
Salut

Xevi Vilardell Bascompte ha dit...

Hi ha gent que té por, senzillament. El que no se és ben bé de què. Imaginem que en un futur tot Catalunya parla català. A qui faria mal això?

JRoca_Font ha dit...

Xevi,
faria mal a la gent que vol la total desaparició de la nostra llengua. Malauradament són uns quants.
Salut

Anònim ha dit...

Torno a ser jo. I és que mira què deia el Quadern gris de Pla ahir (bé, entrada del 27 de febrer de 1919):

"Avui la classe de Dret mercantil s'ha fet en llengua catalana. Jo esperava alguna protesta. Recordava declaracions anteriors, que m'havien semblat molt contundents. Tothom ho ha trobat magnífic i ha estat encantat. És un món de pasta fullada. Ni força per a servir ni força per a protestar".

Potser sí que és cert que som així: no volem servir, però tampoc no som capaços de protestar...

I mentrestant, els anys passen... Ja ho veus!

JRoca_Font ha dit...

Montse,
quan no protestem o no ho fem bé és quan ens colen gols com l'Estatuet. M'imagino que en Pla en devia parlar també de l'Estatuet però en el seu cas el del 32, ben retalladet també, pobret.
Salut