dimecres

Cel blau-verd de porcellana dels dies de tramuntana


"El col·legi era, a més, molt ben situat: les aules, acarades a migdia, tenien tota la claror i tota la dolçor dels plans de Calella a l'aire. El pati era espaiós i assolellat. En aquell lloc, hi vaig passar hores inoblidables. Cada època de l'any tenia el seu joc: la baldufa, les bales de vidre amb uns filets de colors a l'interior, el saltar i parar, la pilota, el bli-ble... En un racó del pati hi havia un pobre magraner. Malgrat les trompades que rebia i les nafres que portava a sobre, tenia l'humor de florir cada any. Cobert de flors roges, carminades, de pistils groguencs, era una meravella... Quantes hores no vaig passar llavors, del pupitre estant, mirant embadalit el magraner sobre el cel blau llunyà, rosa o verd, sobre el cel blau-verd de porcellana dels dies de tramuntana...!"
El quadern gris: Josep Pla
Després d'unes quantes recomanacions intel·ligents i benintencionades sumades a petites estades al bell Empordà, finalment, als meus trenta-quatre anys, he decidit llegir Josep Pla. Fragments com el que exposo aquí a sobre em diuen que no m'equivoco.
Foto: "En Pla a Sant Miquel del Fai" de JRoca'09

4 comentaris:

Montse ha dit...

I és clar que no t'equivoques, Jordi! Gens ni mica!

No voler llegir Pla per certes coses que se'n diuen és una equivocació o potser en realitat amaga la certa mandra que fa a molts llegir-lo. Pla és un grandíssim de les nostres lletres i n'hauríem d'estar orgullosos. La seva obra és magna ("oceànica" que en diria ell) però com que no és evident com la Sagrada Família o les pintures de Dalí, ningú no en fa cas.

Quan hagis acabat el Quadern, si vols et faig alguna recomanació. Bé, jo et recomanaria evitar un "empatx" planià. Jo procuro no llegir-ne dos seguits, de Plas; així també es gaudeixen més.

Et diria que una segona lectura molt indicada i que sé que t'encantaria seria la de "Les hores": quina joia!

Gaudeix de l'Empordanet. Jo et seguiré les passes i hi vindré ben aviat, però abans em toca "alguerejar" una mica.

Petons i fins molt aviat!

JRoca ha dit...

Montse,
ja t'imagines que ets una de les persones que m'ha impulsat a llegir Pla, estic seguríssim que en gaudiré molt, de fet, ja en gaudeixo. I de l'Empordà també, descobrir l'Empordanet va ser una troballa fantàstica i quan hi sóc m'hi trobo molt bé.
Salut i bon estiu!

Rafel ha dit...

Vés per on jo també l'he tornat a reprendre per "Quadern gris" amb pròleg d'en Joan Fuster ( tot un luxe), precisament per certes coses vaig trigar més en començar a llegir-lo.

JRoca ha dit...

Rafel,
mai és tard per llegir Pla, quan acabis "El quadern gris" també pots seguir les recomanacions de la Montse, aquesta noia en sap un munt!
Salut