divendres

En Xesco Boix, els pezqueñines i el finançament

En un cd en directe que vam comprar d'en Xesco Boix , el compositor i mite infantil explicava una història carregada de moralina just abans del hit "Un peixet en el fons de l'estany". Resulta que hi havia un pescador que va pescar un peix petit i el peix en qüestió li va demanar que el tornés al mar per tornar-lo a pescar una vegada hagués crescut. El pescador passant de les súpliques del peix el va tancar al sarró i va dir: - Més val això que res.
Bé, les paraules exactes no serien així però s'entén, com el títol. Si ho apliquem a la societat catalana és fàcil entendre que potser ara tindrem un peix petit (que és millor que no tenir-ne o que te'l prenguin als teus propis nassos) però els vascos i els navarresos tenen unes piscifactories de collons que els garanteixen peixos grossos de per vida; i nosaltres, ja es veurà.

4 comentaris:

Xevi Vilardell ha dit...

Òstia, no et falta raó. Tinc la sensació que amb el tema de l'estatut i del finançament ens han cardat anant i tornant. Després d'aprovar-lo al Parlament de Catalunya ja hi va haver qui es va encarregar d'anar a Madrid, fer-se la foto i retallar l'estatut, ja que segons ells ja es veia a venir que no ens l'aprovarien tal qual. Després, amb tot el tema del finançament, crec que ha passat el mateix i hem anat cedint fins que hem tingut el peix petit al cove. És una llàstima que a l'hora de parlar d'igualtat ningú mencioni als vascos o senzillament ens donin a tots el que tenen ells (de fet, llavors suposo que després l'estat de les autonomies se'n va a prendre pel...). Anàvem malament, anem malament, però com que ens hi posem tanta salsa i tantes mentides, al final fins hi tot estarem contents de viure enganyats!

JRoca ha dit...

Xevi,
si repassem hemeroteques de l'Estatut del 1932 ens trobarem amb retallades semblants, als nostres polítics els falta caràcter i els sobra poltrona; seria fàcil anar a buscar els culpables a l'oest però em temo que són molt més a prop. I del tema concert econòmic dels vascos i navarresos està clar que aquest dret fa que la Constitució Espanyola no sigui justa, cal tenir clar que el concert parteix d'una provisionalitat, els polítics d'allà sí que van saber jugar les seves cartes quan va tocar.
Salut

Dani ha dit...

Pel que fa el tema del finançament vasconavarrès, la gent es trenca molt el cap i crec que el tema és més senzill del que sembla. Són simples motius militars.

1-Quan Catalunya era austriacista a la guerra de Successió, ells eren borbònics.
Vàrem perdre i ens van anul·lar els furs amb el Decret de Nova Planta.

2-Durant la Guerra Civil, mentre nosaltres erem republicans Navarra era el nucli més fort del carlisme.
Vàrem perdre i a ells com a premi els van mantenir els furs.

Conclusió: Ells han estat els nens bons fins fa quatre dies, nosaltres sóm uns torracollons i a sobre sempre ens apuntem al bàndol perdedor... Per això ells tenen piscifactories i nosaltres sardinetes... No hi ha més.

JRoca ha dit...

Dani,
gràcies per comentar i fer-ho amb aquest anàlisi històric, tens tota la raó.
Salut