Maltractar i vexar la confiança

El més normal i lògic del món és que els pares confiïn amb els mestres d'entrada, és la forma més segura d'establir un ambient de treball propici i una bona relació família-escola tan necessària per l'educació dels fills. No cal ser psicòleg, sociòleg, omplidor d'informes o experto de Antena 3 per veure com les tendències estan canviant i que precisament aquesta manca de confiança és un dels problemes de l'educació actual; Gregorio Luri en parla al seu llibre "L'escola contra el món" i un servidor hi està totalment d'acord.
Llegeixo que un pare denuncia a un mestre d'escola pública d'Alacant per maltractar i vexar la seva filla de sisè per no haver fet els deures. Sembla ser que el mestre la va castigar a copiar cent vegades una frase i la va apartar momentàniament del grup-classe. Fa uns anys si la nena hagués arribat a casa dient que el mestre l'havia castigat, d'entrada hauria rebut un càstig i després hauria comprovat com els seus pares es posicionaven al costat del mestre. És bo que els pares escoltin els seus fills i els donin suport però sovint els alumnes, de vegades influenciats per sèries de tv de dubtosa credibilitat, tenen recursos per enganyar als pares i girar la versió dels fets amb xantatge emocional "del bo".
En els anys que porto treballant m'he trobat amb alumnes que m'han amenaçat d'inventar-se històries per portar-me problemes i en algun cas me n'han portat. També he sentit històries de primera mà, on mestres eren acusats de temes força greus i resultava que eren invencions d'alumnes, invencions que amb confiança amb el professorat tindrien tanta credibilitat com el senyor Zapatero parlant de l'Estatut.
Apunt relacionat:
La confiança i la desconfiança
Foto: "La millor cançó d'Antònia Font?" de JRoca'09