dimarts

Sóc famós a parvulari

Treballar a parvulari és una experiència nova cada dia, no hi ha dues sessions iguals. Hi ha dies que comença tot bé i sense que te n'adonis tot es capgira sense que puguis controlar la situació; la distància entre la tranquil·litat i el caos és molt curta i cal estar al 150% per evitar que la sessió es descontroli de mala manera. Una de les diferències a nivell de personalitat amb els nens de primària és l'egocentrisme típic de l'edat que es manifesta constantment: tots ho volen tot i al moment, i és clar, les activitats requereixen molta mà esquerra per part dels educadors. Una altra cosa sorprenent i alhora magnífica és la vitalitat i entusiasme amb el que la canalla s'agafa les coses. L'altre dia vaig entrar a la classe de P5 i tots alhora cridaven: "En Jordi és famós! en Jordi és famós!". Se'm van tirar a sobre literalment cridant i mostrant-me el calendari de Taradell del 2009 dedicat a Ràdio Taradell amb la meva foto. Quan vaig aconseguir que paressin una mica se'm va acostar una nena de les que cridava més i em va dir:
- Ets famós?
- I tant! Ja m'has vist al calendari (irònic mode)
- Què vol dir famós?
Dr. Slump mode.
Foto: "Dibuixant el pare" de JRoca'09

4 comentaris:

Rafel ha dit...

Prefereixo quedar-me en subfamós
( Matheww Tree dixit).
En dates molt assenyalades s'ha d'entrar a parvulari i no m'han de reconèixer.

miq ha dit...

El gir final, amb la pregunta de la nena, és brillant! La realitat supera la ficció. Una situació com aquesta l'haurien de viure alguns "famosets" que corren per aquests mons de déu: els seria una bona cura d'humilitat.

Gran feina la dels mestres. Amb alumnes de totes les edats.

JRoca ha dit...

Rafel,
no em diguis que fas de Pare Noël... ;-)
Miq,
passar per parvulari dóna molts moments que ajuden a una bona cura d'humilitat, és una feina molt especial i bonica.
Gràcies pel comentaris.
Salut

Rafel ha dit...

Nooooo!!!