dilluns

25 anys sense Espriu

Reconec que no sóc un entès de l'extensa obra de Salvador Espriu però poemes com aquest em donen arguments per seguir-la. Diari MEF se suma a la iniciativa promoguda pel bloc Antaviana commemorant els 25 anys de la mort de l'autor.

Assaig de càntic en el temple
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."
Salvador Espriu (1913-1985)

5 comentaris:

elmaestrojuan ha dit...

Hola mestre, t'envie aquest enllaç:
http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/02/homenatge-salvador-espriu-un-home-un.html

Rafel ha dit...

Aquest poema i uns quants més.

Salut Jordi

PD. Jo he recollit alguns musicats.

JRoca_Font ha dit...

elmaestrojuan,
gràcies per compartir-lo, sempre tens bons enllaços tu. ;-)
Rafel,
exacte, i uns quants més. A més, amb la iniciativa aquesta n'estic descobrint de nous o recordant de vells.
Salut

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jordi, alguna cosa ha de tenir aquest poema que surt força recurrentment avui.

Bona tria,sens dubte!

JRoca_Font ha dit...

VPàmies,
és un poema que té molta força.
Salut