dissabte

No és una jugada mestra

La gota que ha fet vessar el got ha estat la supressió de la jornada intensiva sense una justificació clara. Aquesta mesura sumada a d'altres polèmiques de l'actual Conselleria d'Educació han provocat una protesta insòlita, una nova dimensió de protesta que implica altres sectors socials que fins ara es mantenien al marge del que passava als centres educatius tot i ser aquests els principals -i de vegades únics- clients. Aquest curs 2010-11 molts centres del país han optat per suprimir les sortides escolars i passar el relleu de la protesta a les empreses clarament perjudicades: cases de colònies, empreses de monitoratge, empreses d'autocars, empreses d'espectacles culturals, museus, companyies de teatre, etc... Pel que tinc entès aquestes empreses, que veuran una baixada radical dels seus beneficis, ja pressionen a l'administració fent de portaveus dels mestres en les seves reivindicacions.
Sembla una jugada perfecte: implicació social de diversos sectors que poden fer més extensiva una problemàtica que mitjançant el diàleg i les vagues no s'ha pogut solucionar. Però no és una jugada perfecte perquè els principals damnificats de la supressió de les sortides són els alumnes, i amb això no s'hi juga. D'entrada cal dir que -lògicament- totes les sortides que es fan a l'escola responen a raons pedagògiques i ajuden a l'assoliment d'uns objectius que complementen el treball de l'aula. Però hi ha una altre tema: l'escola és l'única oportunitat que tenen molts alumnes de fer una sortida a llocs com el Zoo, l'Aquàrium o a veure un espectacle teatral, de dansa o de música per posar uns exemples. Moltes famílies, per diverses raons com la manca de recursos econòmics o desestructuració familiar, mai porten els seus fills a fer una sortida, mai. Són els nens i nenes que viuen les sortides escolars d'una manera més intensa, ho viuen amb una il·lusió especial per les petites coses com el moment en el que s'apaguen els llums en un teatre o quan estenen el sac de dormir a la llitera de les colònies. Aquest és un dels valors de l'escola pública, el valor de fer iguals alumnes que no tenen la sort de tenir una família o unes circumstàncies que entrarien en els estàndards diguem-ne normals.
Em sembla que sempre recordaré les paraules que em va dir una nena amb problemes familiars greus el primer dia d'unes colònies:
- Jordi, no vull que s'acabin mai les colònies.

Apunt relacionat:
Propostes no constructives a l'Apunt docent.
Foto: "La fageda d'en Jordà a la tardor" de JRoca'07 dins l'àlbum Flickr DiariMef

8 comentaris:

L'urinal ha dit...

Que bonic mestre.

Espero que ho llegeixin aquells que l'han liat ben liada.

Una abraçada!

elur ha dit...

A casa som 4 germans, de sortides sempre n'havíem fet tots plegats però no anàvem a museus, ni al teatre ni tot això. Una visita al zoo sí que la vam fer. Moltes coses les vaig viure gràcies a l'escola.
A vegades em pregunto quants mestres hi ha que en són per vocació i quants que hi són pel tros perquè no tenien cap altra opció o per un error de càlcul.
Em sembla que anem escassos de mestres com tu o la meva tieta, per exemple. Que ronda els seixanta anys i encara s'emociona quan els seus nens aprenen les coses.

Viqui ha dit...

Al meu centre es va comentar aquesta mesura presa per algunes escoles i la vam declinar rotundament.
Els que manen saben que nosaltres tenim més seny que no pas ells i no perjudicarem els nostres alumnes per moltes marranades que ens preparin des de dalt.

Hi ha una gran diferència entre ells i nosaltres. Nosaltres ens estimem els nostres alumnes i creiem en ells.

I no sé com s'arreglarà tot això, però cada vegada anem a pitjor...

Rafel ha dit...

Sembla que per protestar contra algunes mesures del Departament que perjudiquen els alumnes, se n'hagi tirat endavant per oposar-se una altra que també els perjudica.
Cal seguir cercant mesures imaginatives que no perjudiquin l'alumne i alhora veure que els mestres no es deixen aixecar la camisa.

JRoca_Font ha dit...

L'urinal,
jo també ho espero i si volen comentar poden fer-ho per expressar el que desitgin. Gràcies.
Elur,
sí, l'escola ens dóna moltes vivències que sempre recordarem i això és molt valuós. Gràcies pel comentari.
Viqui,
me n'alegro que al teu centre no hagi prosperat la proposta. Els que manen haurien d'explicar millor la supressió de la jornada intensiva, no s'entén.
Rafel,
sí, és complicat protestar de manera efectiva. M'imagino que els impulsors de la proposta aquesta de suprimir les sortides diran que era una solució per fer més efectiva la protesta però com comento a l'apunt la jugada no és mestra. Cal deixar clar que el fet de no acceptar la proposta no indica que estiguem a favor de la política de la Conselleria.
Gràcies a tots per comentar.
Salut

Galderich ha dit...

És curiós com moltes vegades la primera reacció és enviar a fer punyetes certes coses que asumim amb total normalitat i alegria.

Després reflexionant veiem que aquestes mesures perjudicarien als alumnes i ens fem endarrera.

Suposo que la Conselleria i les direccions ho saben i per això a vegades prenen decisions que no tenen explicació. Total, no passa res!

Bon apunt i emocionant final perquè és una realitat molt dura.

zel ha dit...

Noi, em penso que arribo tard, però és igual, segueix vigent...nosaltres no hem trest res, tenim la sort de fer moltes sortides de franc gairebé amb el museu del poble, que ens van de nassos per treballar i aprofundir en l'entorn, tenim muntanya, restes prehistòriques, dunes litorals i continentals, museu, llegendes locals... i això fa que ens quedem molt assortits!

Anirem de colònies, tot i que jo fa temps que no aniria, i saps perquè? pel preu, ens foten, però molt, eh?

Una abraçada, anem de cul, no trobes?

I, no me n'oblido, com tenim la pubilla?

JRoca_Font ha dit...

Galderich,
gràcies per comentar, tens raó.
Zel,
teniu sort en aquell entorn, m'encanta la teva zona. Sí, el preu de les colònies és molt alt per a moltes famílies perquè hi ha autocar, monitors i menjar a part de l'estada pròpiament dita.
La pubilla està esplèndida, ja ha començat P4 i va a l'escola molt contenta, li encanta.
Gràcies!
Salut