Perdre el nord mirant Lost dient Perdidos

Avui m'he assabentat que la cadena privada Cuatro deixa d'emetre la sèrie Lost (ells en diuen Perdidos) els dimarts a la nit. Es veu que no han obtingut l'audiència desitjada i és clar, ja sabem com funcionen aquestes coses. El fenomen de Lost a l'estat no tindria sentit sense Internet i està clar que els fans de veritat són (som) incapaços d'esperar una setmana més que els altres per veure el capítol que fan a Cuatro, no cal dir que els descàrregues a Internet treuen fum hores després de l'emissió del capítol als EUA.
L'anàlisi que vull fer de tot això és que la versió original subtitulada guanya terreny gràcies a Internet. Fa uns anys hauria estat impensable que milers de descàrregues es carreguessin un programa de qualitat en prime-time. Hauria estat impensable perquè no hi havia Internet però també perquè el bon hàbit de veure el cinema o la televisió en VOS no estava tan implantat com ara. La xarxa, tot i les coses negatives que els mitjans tradicionals s'esforcen a magnificar, ens pot ajudar a treure'ns del cap aquesta mania de veure-ho tot doblat que a la pràctica instaura un gandulisme idiomàtic molt poc recomanable en un país turístic com el nostre.
Llegeix també:
Du yu spik Inglix
Recomano:
Lost-Perduts
Renoms d'en Sawyer
Foto: "Caixa perduda" de JRoca'10

18mil blocs de docents

El portal web 3cat24 parlava fa poc dels blocs dels docents catalans i assegurava que n'hi ha 18.000! Déu n'hi do, qui digui que els mestres i professors no estem a la xarxa està ben equivocat.
També és cert que d'aquests 18.000 n'hi deu haver molts que estan abandonats o que han estat creats expressament per completar algun curset i després ja no s'han actualitzat més però tot i això el número ha de ser ben alt, m'agradaria veure la mitjana estatal o la d'altres països per situar els blocs catalans en algun rànquing, segur que tindríem alguna sorpresa agradable.
De l'article del 3cat24 m'ha agradat que em citi: "repassar els apunts crítics de Jordi Roca" diu. Sí, de vegades sóc força crític però sempre des d'una posició independent no vinculada a cap partit polític o sindicat; esteu llegint un bloc personal que no està en venda.
Foto:"Connexions" de JRoca'10

Una tele que també pot educar

Dir que la tele és una merda, que no foten res de bo o que tot és tele-deixalla són arguments força pobres. Actualment es fan bons programes educatius a casa nostra i el "Quèquicom" n'és un exemple formidable. Veure un capítol, del tema que sigui, és un exercici saludable d'aprenentatge de la ciència i la tecnologia que ens envolta. Per si fos poc, en el seu web es poden veure els capítols dos dies abans de l'emissió la qual cosa indica una aposta ferma per les noves tecnologies. Combinat amb el magnífic "3 a la carta" de la TV3 ja tenim un molt bon recurs per inserir els vídeos als blocs escolars gràcies a la facilitat de "copy-paste" un simple codi.

Confrontació també al camp de batalla 2.0

El bloc del Departament d'Educació es convertirà en les properes hores i dies en un escenari de confrontació 2.0 entre el propi Departament i els sindicats. Avui dia 24 de febrer han penjat un apunt en el qual expliquen les raons de la institució en les negociacions amb els sindicats que ja han convocat una nova vaga.
De l'apunt -que portarà cua- em quedo sobretot amb un document que adjunten on expliquen les propostes sindicals i el procés de negociació: expliquen què han acceptat i què no han acceptat amb les raons al costat.
Abans de decidir si faig o no faig vaga m'ho penso llegir tot.
Foto: "Control, alt, suprimir" de JRoca'09

El do de to

He publicat un apunt en el qual explico una teoria meva anomenada "El do de to".
Podeu llegir-lo al blog "L'apunt docent" de www.criatures.cat
Gràcies

25 anys sense Espriu

Reconec que no sóc un entès de l'extensa obra de Salvador Espriu però poemes com aquest em donen arguments per seguir-la. Diari MEF se suma a la iniciativa promoguda pel bloc Antaviana commemorant els 25 anys de la mort de l'autor.

Assaig de càntic en el temple
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."
Salvador Espriu (1913-1985)

Els gags del Polònia i les bromes de mal gust

Potser el president Montilla no va acceptar la dimissió del conseller economista perquè en cas d'acceptar-la calia canviar la placa del nou institut que calia inaugurar al cap de poc i ja se sap que hi ha crisi, la partida destinada a canviar plaques devia estar amb números vermells.
Jo al que li demano a la persona que agafarà la Conselleria d'Educació després de les eleccions de la tardor és que es dediqui al 100% a aquesta Conselleria, si té altres fronts oberts no pot estar ni per una cosa ni per a l'altra. Ah, i ja que hi som també li demano que sigui una persona que conegui l'escola per dins; el gag del Polònia sobre el repartiment de conselleries a l'atzar està molt bé pel programa d'humor però pel país és una broma de mal gust.
Foto: "Rectificar és de savis, diuen" de JRoca'10

El boca-orella dels blocs

Aquest dissabte vaig anar a una nova Ateneuesfera a l'Ateneu Barcelonès a petar la xerrada amb diferents blocaires de diferents àmbits. La trobada d'ahir va ser particularment interessant doncs es van tractar molts temes que van fer que la cosa s'allargués ben bé tres hores.
D'entre els nous convidats vaig conèixer en Josep Àngel Guimerà que és un dels impulsors de l'anomenada Gastrosfera.cat que aglutina un munt de blocs en català sobre cuina. L'autor va dir una frase que ara no sabria reproduir literalment però que deia alguna cosa així com: "avui en dia qui té un bloc de cuina pot rebre productes comercials per alimentar una família de quatre persones". Aquí hi ha tema. Les grans marques comercials han entès que els blocs són potencialment una forma magnífica de publicitar els seus productes amb una fórmula semblant al boca-orella que és la publicitat més directe; i tot a molt bon preu, ni punt de comparació amb les campanyes habituals. Les relacions que s'estableixen entre blocaires i lectors de blocs fan que hi hagi una confiança, semblant com comentava al boca-orella, que no pot ser passada per alt pels publicistes.
Interessant: tens un bloc de cuina més o menys important, es posen en contacte amb tu i reps un producte amb la condició que en parlis al bloc. Si en parles bé o malament ja és un tema d'ètica. I si parlem d'ètica, de cuina i ho passem pel túrmix 2.0 hem de parlar del Codi Cuina: uns principis ètics per xupar-se els dits.
Foto extreta del bloc Vida quotidiana

Dues visions de l'autonomia de centres

Aquests dos vídeos parlen de l'autonomia de centres però de manera molt diferent. El primer vídeo és una entrevista a Rosa Cañadell del sindicat USTEC-STEs i el segon és un vídeo del nou canal Youtube del Departament d'Educació.

La trobada amb el Conseller Maragall

Ahir dimarts 2 vaig ser convidat a una trobada de blocaires i docents experts 2.0 amb el Conseller Ernest Maragall a la seu del Departament d'Educació. Els seleccionats a la cita vam ser una vintena de persones de sectors professionals molt diversos que van des dels relacionats amb el periodisme, empreses amb implantació TIC, experts contrastats en eines 2.0 i diferents perfils educatius com són els docents en el sector universitari, educació secundària o educació primària com és el meu cas.
Al costat del Conseller Maragall hi havia la Trina Milán que és Responsable del projecte d'Identitat digital del Departament i en Xavier Vidal que és Cap de Comunicació. Ens van explicar les intencions del Pla que són gestionar un bloc, un canal de Youtube i un compte de Twitter per promoure la participació amb la ciutadania i especialment amb la comunitat educativa que, ara per ara, mostra un distanciament i un conflicte provocat en molts casos per una manca d'informació, segons van reconèixer.
La trobada, que va durar unes dues hores, ens va permetre exposar les nostres inquietuds, queixes, propostes, consells i moltes opinions que van ser degudament contestades. Una de les meves intervencions va anar enfocada a la dificultat que tenim els coordinadors TIC per "enganxar" companys en les eines 2.0 i el seu potencial educatiu; veient que una part dels actuals docents són incapaços d'entrar en aquest món (tot i els esforços) vaig proposar un Pla perquè els futurs docents sortissin de les facultats amb una formació adient en aquestes eines. A partir d'aquí van sortir persones del món universitari exposant el seu punt de vista sobre la formació TAC dels futurs mestres. També va haver-hi moltes altres intervencions de tot tipus: algunes encarades als sectors professionals diversos presents a la sala, d'altres sobre temes més pràctics i informatius i d'altres també sobre algunes experiències educatives. En definitiva puc dir que va ser una experiència positiva pel que vaig aprendre i vaig sortir amb l'esperança que aquest pla funcioni. Tant la Trina Milán com en Xavier Vidal em van causar molt bona impressió i crec que estan més que capacitats per portar a terme aquesta tasca tan complicada; la impressió que em va causar el Conseller no va ser tan bona i em costaria explicar la raó: potser el veig massa "polític"? potser perquè fa temps que he deixat de confiar-hi? la veritat és que tampoc em preocupa gaire, prefereixo un bon equip a un bon líder i la propera persona que ocupi aquest càrrec segons resulti de les properes eleccions espero que continuï aquest projecte, tingui més o menys carisma (talante) que l'actual.
Actualitzat 7/2/10: notícia al 3cat24
Foto: "Xavier Vidal, Ernest Maragall i Trina Milán" de JRoca'10

Vénen però no venen

Estimats lectors, les bones pràctiques educatives vénen, però no venen.
El Departament d'Educació ha obert un bloc, un canal Youtube i un compte Twitter fa un parell de setmanes. Al canal Youtube han anat penjant vídeos explicatius sobre el que es fa a les escoles del país; té 71 subscriptors i un vídeo tan interessant com el Pla experimental de llengües estrangeres va rebre en tres dies poc més de (només!) 20 visites.
Els vídeos, informes, estudis i altres coses que diuen que l'educació en aquest país està fatal i que provoquen un desencís social respecte a l'escola si que venen, i vénen, i molt. I també omplen tertúlies radiofòniques amb els intel·lectuals de torn que són capaços de parlar d'escola sense haver-ne trepitjat cap en els últims trenta anys. Així està el tema.

I el pla B?

El curs escolar 2010-11 comença una setmana abans i hi ha una setmana de febrer en la qual els mestres no haurem d'anar a les escoles. El Departament d'Educació va proposar que els mestres anéssim a les escoles fins el 8 de juliol, és a dir, que el curs 2010-11 començaria el mes de juliol en comptes de començar l'u de setembre pels docents com fins ara. D'entrada, a mi la proposta em sembla lògica perquè si el curs comença abans és important tenir una setmana més per preparar-lo, el principal problema que hi veig és si les plantilles poden estar a punt pel juliol.
Ara però, els sindicats han pressionat el Departament per eliminar aquesta setmana de juliol i ens hem quedat sense saber quan podrem preparar el curs i on posarem les hores de la setmana de febrer. Sembla ser que hi ha una proposta de passar la patata calenta a les direccions dels centres perquè ho decideixin i, com és lògic, els equips directius no hi estan d'acord. Sabem que amb la LEC augmenta el "poder" dels equips directius i també sabem que en moltes escoles costa molt trobar gent disposada a entrar a aquests equips; passar la responsabilitat de decisions d'aquest tipus als equips pot dificultar encara més que els mestres vulguin entrar a direcció.
Per la meva part crec que els sindicats no han actuat correctament en aquesta ocasió perquè treure la setmana de juliol sense aportar una solució (que jo sàpiga) no porta enlloc. I el Departament, recordem que estem en any d'eleccions, ha cedit sense tenir pla B. Serà qüestió de veure com evoluciona aquest embolic, espero que es solucioni aviat i si pot ser sense aixecar gaire polseguera.

Els gitanos de la comarca

Avui me n'ha passat una de molt divertida. Fent informàtica estava ensenyant als alumnes com són les fitxes de pobles a la Viquipèdia. Els he explicat que a la part dreta normalment hi va l'escut i/o bandera, un mapa, una foto i just a sota informació sobre el número d'habitants, superfície, altitud, etc... I és clar, els he explicat què significa el gentilici dels pobles. Tot seguit per comprovar si ho havien assimilat he fet algunes preguntes:
- Així els de Vic són...
- Vigatans.
- Molt bé, i els de Girona són...
- Gironins.
- Molt bé, i els de Taradell?
- Gitanos!

Val més que m'expliqui una mica: Taradell era conegut antigament com a "poble dels gitanos" i sembla ser que aquest motiu encara perdura en les noves generacions.
WikiLingua

Punts de mira, punts de vista

El que hauríem de fer tots els mestres almenys durant un curs sencer és passar a fer classe a parvulari. El punt de vista que tenen la canalla de parvulari comparat amb els de primària fa viure situacions enriquidores i divertides que valen la pena i que ens poden ajudar a aprendre en la nostra professió. Us posaré un exemple no escolar però que ens mostra la mentalitat d'una nena de P3: la meva filla, "la pubilla" vaja. Resulta que l'altre dia estàvem mirant un partit de futbol i un tal Messi va xutar la pilota a fora fregant el pal:
Pare: - Uiiii, fora.
alhora en Pou de Rac1:- "i la pilota ha sortit a fora!"
Pubilla: - L'ha tirat a fora?
Pare: - Sí
Pubilla:- I ara què faran si no tenen pilota per jugar?

Foto: "Joguines mimades" de JRoca'09

Proposta constructiva per la setmana blanca

A "L'apunt docent" parlo d'una proposta constructiva sobre l'organització de l'anomenada setmana blanca del curs vinent.
Si hi voleu dir la vostra endavant!

Ara també al criatures.cat

A partir d'avui començo una nova aventura al portal criatures.cat : el club dels pares i mares catalans en el qual faré un blog temàtic sobre escola titulat "L'apunt docent". Aquest bloc no el deixaré pas doncs passats els 800 apunts encara m'hi trobo molt bé i seria il·lògic no arribar als cinc anys ara que falta tan poc.
Haureu notat que he escrit blog amb g i aquest el dic amb c. Sabeu que sempre he estat partidari del que diu el Termcat però si em conviden a un portal nou m'adaptaré a les seva forma de dir-ho.
Doncs ja ho veieu, no us he fet el salt però potser una mica. Espero que seguiu passant per aquí i que visiteu i comenteu també els nous apunts del nou blog; cal registrar-se però és molt fàcil i realment val la pena en tractar-se d'un portal molt útil, interessant i divertit.
Moltes gràcies per tot.

Ni fronteres ni rival, com el Barça

Obríem la dècada amb un bonic anunci, el primer de l'any a TV3, que combinava els recents èxits de Barça amb el que podríem anomenar el caràcter treballador català, un dels pocs tòpics positius (i certs)que tenim. En un moment de l'anunci, que recordem tracta de la feina ben feta, esmenten un munt de professions: metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors. Quina professió cabdal pel que fa a número de professionals i sobretot per la importància social hi trobeu a faltar en la llista?
Ningú més que un bon publicista sap el que la gent vol sentir i això indica que la professió que no esmenta el vídeo, ara mateix, no ven. És una professió que rep per tot arreu i lluita contra tot per fer la feina ben feta, com el Barça.

Paisatge únic i canviant

Diversos estudis ens han dit que els videojocs són positius per la coordinació, per la descoberta de solucions a partir de l'assaig-error, per la concentració, etc... Però ara en surt un altre que diu que "redueix el camp de visió dels nens i no els deixa desenvolupar la vista des de lluny, fent que cada vegada siguin més miops”. Està clar que cal estar alerta del temps que la canalla passa davant d'una pantalla ja sigui d'ordinador, de televisió o de pantalleta petita de consola o mòbil. Després de llegir aquesta notícia a criatures.cat va coincidir que vam anar una bona estona en cotxe i la pubilla, ben asseguda a la cadireta del cotxe, va estar tot el camí dient què veia per la finestra: la via del tren, un cavall, un arbre de Nadal, un pont, un túnel, neu a les muntanyes, un avió, ... Vaig pensar que si hagués tingut una pantalla a pocs centímetres just a darrera del recolzacaps de davant s'hauria perdut un paisatge únic i canviant segons l'hora del dia o les estacions de l'any. Els episodis de Pocoyo o de les Tres bessones són molt interessants i estarem d'acord que adients a l'edat però no són ni únics ni canvien segons l'hora del dia o les estacions de l'any.
Foto: "Terra Alta febrer 2009" de JRoca'09

La minoria ortodoxa prepara actes de protesta

El set de gener deixarà de ser festiu escolar a partir del curs que ve i, en dia de neu, aquest fet aixeca polseguera com el polèmic nou calendari escolar*.
Ens hem preguntat per què és festiu un set de gener? quin sentit té? és motiu suficient que la canalla que s'ha portat bé pugui jugar amb els regals que han rebut dels tres reis mags d'Orient?
És motiu suficient que sigui dia de la Nadal de l'Església Ortodoxa?
És l'aniversari d'en Nicolas Cage i a casa seva deuen estar contents, però no, no crec que sigui una raó de pes.
Així doncs, el fet que el divendres set de gener del 2011 sigui dia d'escola no hauria d'escandalitzar a ningú si ha de servir per millorar alguna cosa. En teoria, a part dels dies de lliure disposició i les festes locals, hi ha d'haver algun motiu per convertir un dia normal en un dia festiu. M'imagino que el Departament d'Educació ha intentat arreglar la incoherència de tenir un festiu sense un motiu clar després de tants dies de festa.
El tema és: cal? hi sortirem guanyant d'alguna manera?
La minoria ortodoxa prepara actes de protesta...
Foto: "Compte que vénen!" de JRoca'10
*Que digui que és polèmic no significa que hi estigui en contra, o a favor.

Aprenentatge emocionant

Comencem l'any a Diari MEF amb una mica de reflexió que ens arriba a través del programa Redes de TVE que presenta Eduard Ponset. El programa parla, entre d'altres coses, de la futura formació dels mestres que ha de permetre que siguin capaços d'ajudar als alumnes a gestionar millor les seves emocions. Jo ho relaciono inequívocament amb l'educació física tot i que pràcticament no en facin referència al programa.
Fa poc, una amiga que està estudiant MEF i que és professora de teatre em comentava horroritzada com a la seva facultat hi ha professors que desconeixen la importància de l'expressió corporal. És una llàstima que encara avui l'educació física tingui l'etiqueta exclusiva de l'esport fins i tot a les facultats on se suposa que han de treure aquesta etiqueta als futurs mestres.

Aquest altre programa parla de la meditació i l'aprenentatge: