Spam

Suposo que quan sentim aquesta paraula de seguida pensem en e-mails no desitjats oferint-nos Viagra, rellotges Rolex, allargaments de penis o diplomes de no se què. Doncs resulta que avui al cole he entrat a la meva pàgina web i m'he trobat amb la desagradable sorpresa de veure un pop-up d'aquests d'spam que s'obria. Investigant una mica m'he adonat que venia de l'empresa www.interrogantes.com amb la qual tenia fins avui una relació de "client" d'aquests gratuïts, és a dir, m'oferien la possiblitat gratuïta d'introduir enquestes a la pàgina web. Sense oferir-me cap tipus d'informació ni d'explicació em van introduir publicitat no desitjada que rebia cada un dels visitants de la pàgina quan obria la pàgina principal. Quina ràbia m'ha fet! estic molt emprenyat perquè Educació Física, no gimnàstica! és una pàgina sense cap ànim de lucre i segur que molts visitants hauran pensat el contrari en veure la publicitat, que d'altra banda jo com a webmestre desconeixia. Des de casa no se m'obria mai cap pop-up i jo, ingenu de mi tan content. Els he enviat un e-mail demanant donar-me de baixa i espero que funcioni, per si de cas he eliminat les enquestes, espero que funcioni.

Set anys i no estic al Tibet

Avui fa set anys que treballo a l'escola pública. Vaig començar com gairebé tothom fent substitucions a molts quilòmetres de casa i finalment una vegada aprovades les oposicions treballo relativament a prop. Recordo perfectament el primer dia a cada escola on he estat però molt especialment el primer dia de tots. Era a Sant Esteve de Palautordera i feia un dia preciós, ni un núvol, tot el contrari d'avui amb els carrers colgats per la neu i mal temps. Aquell dia vaig arribar molt d'hora a l'escola i estava tancada, em vaig quedar escoltant la ràdio al cotxe fins que vaig veure moviment i em vaig decidir a entrar. Abans havia fet un volt pels carrers del poble caminant ja que no feia gens de fred i aquell poble és molt bonic. Quan vaig entrar vaig demanar pel director o directora i de seguida em van donar un full amb l'horari que havia preparat la persona a qui substituia. En pocs minuts estava envoltat de nens que em miraven quan estava dret palplantat al costat de la taula del mestre amb un llibre de català obert a les mans, estaven espectants per començar a fer-me preguntes però ningú s'atrevia, al final un de més atrevit va engegar la veda:
- Tens nòvia?
- D'on ets?
- Fins quan estaràs aquí?
- Quants anys tens?
- Precisament avui faig 24 anys.
- Per molts anys! li cantem una cançó? vinga!

Falta personal i tirs lliures sense control

Quin dia més estrany avui.
Ha començat a l'hora de sempre però amb neu. Encara amb el pijama he estat trucant a la resta de mestres per si anaven o no anaven a treballar, alhora tenia la ràdio posada i TV3 que informava, precisament des de Tona, de l'estat de les carreteres. Finalment els tres que compartim cotxe hem decidit no anar a treballar veient que les previsions del temps anunciaven més nevades, hi havia risc de quedar-se a la carretera.
Al migdia però la cosa ha canviat i finalment hem decidit anar a treballar les dues hores de tarda. A l'escola han estat contents ja que en una escola petita tres mestres són molts mestres i la resta de mestres ho han passat fatal al matí atenent els alumnes dels altres i els propis.
Aquesta tarda he tingut psicomotricitat i normalment quan el grup de tres a quatre es porta malament ja puc tremolar perquè amb els de quatre a cinc serà pitjor. Doncs avui s'ha trencat la norma, amb els primers ha anat molt bé, hem fet balls populars i diversos jocs al vestíbul de l'escola, els nens han estat atents i s'ho han passat molt bé ballant. Ja estava content i alhora il·lusionat per fer una nova sessió de psicomotricitat i s'ha girat la truita del tot, he desitjat haver-me quedat a casa llegint els Pilars de la Terra que ja sigui de pas aconsello a tothom. Doncs bé, el de sempre, abans de començar vull que tothom vagi al lavabo a fer pipí i a beure aigua, cap nen en tenia ganes. Quan començo les explicacions d'una dansa m'interromp un nen:
- Puc anar a fer pipí?
- Ara hi has d'anar?
- Sí, se m'escapa...
- Vinga, vés.
- Jo també!
- Jo també!
- Jo també tinc pipí.
- Jo tinc caca..
Els que sou mestres sabeu de què parlo. Tallen la sessió pel mig, no puc continuar les explicacions fins que hi siguin tots, mentre uns van al lavabo els altres que estaven tan tranquils ja s'esveren i n'hi ha dos que es fan mal, ploren i s'acusen, uns dels dos vol que el pugi a coll però jo he de controlar alhora el lavabo i el vestíbul. Tot seguit m'arriba un nen del lavabo plorant i amb els pantalons molls acusant a un altre nen d'haver-s'hi pixat a sobre, l'altre em diu que no s'hi havia fixat i que tenia la "tita torta". Tot seguit uns ex-alumnes em demanen que obri la porta de l'entrada i com que la conserge no hi és a la tarda i estic al vestíbul em toca. Tot seguit n'hi ha un altre que em remena el tambor que tenia i el fa sonar de forma estident. Tot seguit dos marrecs s'enfilen a la cadira i vaig ràpidament a evitar que caiguin. Tot seguit miro el rellotge i falten uns 43 minuts. Tot seguit tornen a trucar a la porta, ara és una dona que ve a parlar amb la directora. Tot seguit n'hi ha dos que juguen a terra i es claven un nyanyo contra el terra. Tot seguit esquivo un cercle que ha passat volant a pocs centímetres del meu nas. Tot seguit he pensat que seria divertit escriure aquest missatge a la tarda quan arribés a casa si tenia la sort a sobreviure sense un atac de nervis.
Bon cap de setmana!

Neucat

Avui dijous ja els he posat deures pel cap de setmana. Cada setmana els preparo uns deures que m'han de tornar el dilluns. Com que tothom està histèric en el sentit que demà nevarà he pensat que si neva i no puc anar a l'escola almenys els alumnes tindran deures per fer.
D'altra banda avui estic mot content de com han anat les 3 sessions que tenia d'EF. Amb els d'inicial hem muntat un circuit molt divertit i amb els de mitjà i superior hem estat jugant a bales durant una bona estona sense cap baralla, males paraules ni rivalitats estúpides, ha estat gratificant jugar a una cosa tan senzilla i barata com les bales. Sempre que juguem a bales em venen records de petit quan hi jugava amb els meus amics a l'hora del pati o sortint de l'escola. Hi havia jugat moltíssim i sempre portava una bossa plena de bales a sobre per jugar a qualsevol lloc i moment. Suposo que ara s'estila més la Playstation, la Game-Boy i el "Diario de Patricia", són altres temps i altres generacions.

"Sol davant el perill"

A partir d'aquesta setmana deixaré de tenir els reforços que tenia de psicomotricitat i de l'EF de cicle inicial. De les quatre hores que faig de psicomotricitat setmanal tenia dues hores de reforç que coincidien amb els menuts de P3 i també tenia reforç en dues hores de cicle inicial. Amb els d'inicial simplement agafaré un atac de nervis ja que costa moltíssim fer-los estar atents, som una escola petita i cíclica però n'hi ha 21. Amb els menuts em trobaré sol amb 16 criatures i en un lloc inadequat per fer les sessions com és el menjador o el vestíbul de l'entrada.
Demà tinc la primera prova de foc i tinc clar que la metodologia haurà de canviar per guanyar en seguretat. Deixaré menys estona de "llibertat creativa" per passar a més estona de comandament directe, es farà el que es podrà però d'entrada la meva decepció és majúscula.

Un parell de blocs MEF

Fa poc anunciava uns quants blocs de mestres i em vaig adonar que no n'hi havia cap de MEF. Precisament aquesta setmana he rebut un e-mail d'un company aragonès que és MEF i treballa a Sant Andreu de la Barca. Fa uns mesos comparteix un bloc amb un altre MEF aragonès que treballa en un poblet del Pirineu. M'ha encantat llegir les experiències d'aquests dos companys ja que m'hi sento molt identificat en molts aspectes, a més, pel que expliquen no crec que ens portem gaire d'edat i per això també m'hi sento més identificat. El seu bloc es diu Palabras sencillas, feu-hi una ullada, us agradarà.
D'altra banda ja fa un any que funciona el que crec que és pioner en els blocs MEF, es tracta de "Aventuras y desventuras de un MEF rural". Aquest interessantíssim bloc està fet per en Joan Dols que és un jove MEF del País Valencià. En el bloc explica la seva experiència en escoles rurals d'on és itinerant d'EF. També és molt aconsellable repassar posts (missatges) antics.
Per cert, si teniu un bloc o en coneixeu algun d'interessant relacionat amb l'EF feu-m'ho saber al meu correu.
Gràcies.

Esperant...

Fa uns dies us comentava que de cara a aquest present any m'he de replantejar una mica les hores que passo davant de l'ordinador. Molt possiblement aniré deixant la pàgina web de banda i no sé quin futur té aquest bloc, de moment m'hi trobo bé però tindré poc temps lliure.
D'aquí a uns mesos se'm girarà feina de la bona ja que la meva xicota i jo estem esperant un fill per primera vegada. Si tot va com ha d'anar naixerà pel juny i de moment no sabem si serà nen o nena, ja us informaré. Avui mateix els ho he dit als meus alumnes i han estat molt contents, ha sigut divertit perquè han tret els paperets de la foradadora i n'han fet un improvisat confetti molt espectacular. S'han anat abraçant entre ells però els feia vergonya fer-me una abraçada a mi, suposo que si ho hagués fet un els altres s'hi haurien apuntat de seguida, és emocionant veure com els alumnes m'aprecien, sempre que em fan enfadar penso en aquests moments. En pocs minuts ho sabia tota l'escola i he pensat que els lectors del bloc també tenien dret a saber-ho.

Diuen que farà menys fred...

Aquest matí quan m'he llevat he sentit per la ràdio que dijous pujarien molt les temperatures. Ha estat una alegria ja que precisament dijous és dels dies que faig més educació física i amb el fred que feia fins ara era molt complicat.
Avui he tingut problemes de comportament amb el cicle inicial i no sé si el fred hi té alguna cosa a veure però estan molt esverats. Bé, els que ens dediquem a això de l'educació sempre intentem treure alguna conclusió al comportament dels alumnes però hi ha dies que no hi ha cap motiu aparent: no s'acosten Reis, no s'acosta Carnestoltes, no s'acosta fi de curs, no s'acosta Setmana Santa, no hi ha colònies fins d'aquí a molt de temps, ... què els passa?
Sort en tinc de les Juanoles (publicitat gratuïta).

Un món ple de blocs

Avui al matí he estat navegant per blocs de diferents companys que tot i no conèixer compartim moltes coses com són la professió i la passió per la informàtica. He vist que molts mestres que tenen blocs acostumen a enllaçar altres blocs i crec que també ho faré ja que d'aquesta manera serà més fàcil trobar escrits que evidencien les nostres inquietuds en el món del professorat ja sigui de primària o de secundària. De moment us poso uns quants exemples de blocs en català que he fullejat .
- Fragments nocturns.
- Diari d'una mestra.
- El substitut.
- Mestra-TIC.
- Voltant amb Voltaire.
- La reusenca.
- Edelweiss.
- Viure a Estocolm.
- El blog de l'Ignasi.
- Anna Tarambana.
Bé, evidentment n'hi ha molts més però de moment amb aquests ja n'hi ha per llegir una bona estona. Jo he estat llegint un parell d'hores i he trobat coses amb les que em sento molt identificat com a mestre i com a ciutadà.

Canvis al Bloc

Avui he descobert una utilitat informàtica que es diu Flickr i no he trigat gaire a introduir unes quantes fotos al bloc. Si voleu veure com ha quedat mireu a sota de la part dreta del bloc. També he canviat les recomanacions que faig sobre música, cinema, llibres i llocs per visitar. Em sembla que a partir d'ara ho canviaré cada trimestre, si tinc temps és clar.

La carta als reis

Ha estat dur el primer dia després de vacances però tenia ganes de tornar a veure els companys de feina i els alumnes. Pel passadís la canalla em paraven dient el que els havien passat els reis i he quedat al·lucinat de la quantitat de regals que reben. Fa poc parlava amb una amiga que és mare d'una nena de dos anys, em comentava que ella no volia que la seva filla caigués al consumisme tan petita i que l'acostumaria a rebre pocs regals per valorar-los més. El que està clar és que sovint reben massa regals i després no valoren res i no només per reis, durant tot l'any. Em comentava que a la carta de reis va posar que desitjava que cada nen del món tingués com a mínim una joguina. Seria bonic.

La nova llei anti-tabac

Dins del currículum d'educació física es parla de salut i higiene i molt sovint en edats a partir de cicle superior intento inculcar hàbits saludables com el fet de treure's el tabac del cap, el fet de caminar, fer esport, menjar adequat i en hores adequades, dormir força, etc...
Els nens són molt influenciables per la TV i les campanyes de les grans marques americanes de tabac ho saben molt bé, els seus anuncis van encaminats a la recerca del seu particular "american way" del consumisme exagerat, el mateix que ens vol vendre els McDonalds o la Coca-Cola per posar uns exemples. En aquest aspecte em fa feliç que es prohibeixin les campanyes de les marques de tabac.
D'altra banda considero que la llei anti-tabac és fluixa en molts aspectes i que tenint en compte que els fumadors fan mal a la resta de la gent caldria una llei més dura. A mi particularment em preocupa que es fumi davant de nens o gent gran i hi ha fumadors que ho fan sense cap tipus de respecte. Cada dia quan entro a l'escola em trobo amb mares que fumen en presència dels seus fills i de fills d'altra gent mentre esperen que s'obrin les portes. Aquests menuts alumnes no tenen cap culpa que unes persones tinguin una adicció mortífera i s'han d'empassar vulguin o no el fastigós fum per entrar a formar part dels fumadors passius. Jo em pregunto: aquestes persones quan van al cine no són capaces d'estar-se dues hores sense fumar? doncs què els costa esperar que els alumnes entrin a classe? és qüestió de cinc minuts.
Jo la nova llei la faria extensiva a prop de les escoles, prohibiria fumar a menys de 50 metres de les escoles. També prohibiria fumar dins dels cotxes amb nens i un munt de coses més per defensar els nens que davant d'aquestes coses estan indefensos.
Ara, en una societat on es veuen dones embarassades amb el cigarro a la boca o on qualsevol nadó que tot just comença a caminar pot trobar centenars de burilles per terra es pot deduir que les coses no van pas gaire bé.
Vull ser optimista però la raó em dóna arguments per no ser-ho. D'aquest tema del tabac en parlaré més endavant, hi ha moltes més coses per dir.

Feliç 2006

A final d’any s’acostuma a fer balanç de com ha estat l’any que acaba i jo del 2005 n’he tret moltes coses positives. He passat moments fatals a nivell professional i d’altres de més bons i se suposa que això és normal, de tot se n’aprèn. En general he acabat l’any amb una mica més d’esperança pels canvis positius que sembla que s’acosten però no me’n refio del tot, fins que no estigui dins del sac i ben lligat val més no tenir falses esperances. Del que en puc estar segur és que encara aprenc més que no ensenyo.
Pel 2006 desitjo una educació amb més recursos a tots els nivells, un reconeixement de l’educació física, un reconeixement a la tasca dels mestres, una implicació més positiva dels pares i molta salut per tothom. Per demanar que no quedi.
A nivell personal s'acosta un any primordial a la meva vida i és possible que hagi d'anar deixant progressivament el tema d'Internet per manca de temps, ja us informaré.
Molt bon any 2006.

La Grossa

Ha tocat la Grossa al costat de casa i un servidor no n'ha tocat ni un gram, què hi farem.
Llegeixo al diari que amb els 609 milions que han tocat al nostre país es podrien fer 203 col·legis i em pregunto si aquests col·legis es compten amb equipaments com gimnàs o no. Deu ser una obsessió meva però us asseguro que no és gens fàcil treballar sense gimnàs i/o sala polivalent que serveixi alhora per fer diverses activitats. Ara per Nadal vam fer una cantada de Nadales i com que a l'escola no hi ha cap espai suficientment gran vam haver d'anar a l'església del poble.
La Grossa de veritat seria que en aquest país es respectés de veritat la tasca dels mestres, la importància de l'educació i que els pares ajudessin una mica més.
HI HA COSES QUE JO NO PUC ENSENYAR.
Bon Nadal

Entrega de premis

Aquesta tarda he assistit a l'entrega dels premis literaris Font Morta i Font del Ferro de Tona. En aquesta vuitena edició em van demanar de fer de jurat i per mi ha estat una experiència molt enriquidora ja que he llegit més de cinquanta obres de prosa de temàtiques molt diferents.
M'ha agradat molt conèixer altra gent del jurat i estar en contacte amb els organitzadors Brots de Poesia de Tona. M'ho vaig passar molt bé parlant de les obres amb els altres membres del jurat i escollint els guanyadors i accèssits. Em va sorprendre gratament comprovar que hi havia participants de gran part de les terres de parla catalana.
Avui en l'entrega de premis m'ha agradat veure la cara dels guanyadors ja que quan llegeixes una cosa suposo que és inevitable imaginar-te com és la persona que l'ha escrita. Avui al vespre rellegia les obres que havien estat publicades en un llibre per l'ocasió i llegia les de poesia que no havia llegit, ha estat un plaer. Hi ha un parell de narracions que m'han emocionat especialment i una és d'una noia que es presentava a la categoria juvenil. Són excepcions els casos de joves amb ganes d'escriure i que a sobre ho facin tan bé, deu ser culpa dels mestres , és clar, com sempre.

Clic per la "tele"

Aquest matí una nena de la classe de cicle mitjà on faig de tutor m'ha dit que m'havia vist per la tele. De seguida li he dit que devia ser un error però ella ha insistit que m'havia vist en un webclip. Tot seguit m'ha dit que es tractava d'una activitat Clic que havia fet jo i que els havia ensenyat feia temps. Buscant per l'edu365 he anat als webclips i finalment he arribat a Televisió de Catalunya on he trobat de què es tractava. És una activitat Clic que vaig fer fa un parell d'anys en un curs de creació d'activitats Clic. Amb l'arribada del JClic aquesta activitat que es basa en dites i frases fetes catalanes havia entrat a formar part de la base de dades. Ara, un temps després algú l'ha inclòs com a exemple d'activitat educativa a TV3 i això em fa feliç. Si voleu descarregar-vos l'activitat cliqueu aquí. La història del petit projecte va venir perquè havia d'entregar un treball de final de curs telemàtic i se'm va acudir un tema que m'apassiona com és el de les frases fetes i dites. Vaig estar buscant informació durant un temps i finalment vaig dibuixar (em surt fatal) unes iaies que havien de ser les que ensenyarien les frases fetes catalanes, tot seguit calia fer alguna cosa motivant i vaig donar una personalitat divertida a les iaies, això és tot. Estic content perquè altra gent podrà aprofitar el treball que vaig fer amb molta il·lusió i amb l'objectiu de ser útil. Estant tot el dia amb nens noto com cada vegada s'utilitzen menys les frases fetes i dites catalanes i és una pena perquè és un bé cultural que cal mantenir.

El regal estrella

Ja falta poc per Nadal i la histèria consumista de cada any fa uns dies que ha començat. Resulta que aquest any un dels regals estrella serà el DVD per cotxe, ja sabeu, una pantalleta darrera els reposacaps del cotxe perquè la mainada estigui callada i no molesti mirant les aventures del Nemo i els seus amics.

Arribem a un punt on els pares “endollen” els nens mirant la pantalla per no fer la seva tasca de pares, i a sobre justificaran els Euros que s’han gastat en l’invent per intentar veure’s com a bons pares, com si ser bon pare fos gastar-se molts diners. Jo crec que els bons pares són els que parlen molt amb els seus fills, els que els eduquen i els que potencien les seves capacitats a tots els nivells. El DVD de cotxe em recorda l’anunci de ràdio on un pare truca a la mestra del fill i li demana que faci el que ell no és capaç de fer. Per què comprar un DVD portàtil? És que no s’és capaç de conversar? És que és molt difícil cantar, mirar el paisatge, observar els carrers, fer jocs de paraules o a coses per l’estil? On anirem a parar quan els fills demanin engegar una màquina substitutòria en trajectes de 10 minuts i els pares els facin cas?

Ja està bé intentar donar el que ells no van tenir però el millor que es pot oferir no és res material encara que la societat ens digui el contrari, i més per Nadal.

Societat educadora

M’encanta la campanya “Societat educadora”, aquesta vegada l’han encertat de ple. Els anuncis de ràdio són encertadíssims i espero que serveixin per fer reflexionar a molts pares i mares.
Copio el següent text de www.gencat.net

Aquesta campanya pretén reconèixer la gran tasca que estan portant a terme els mestres i professors catalans, així com implicar el conjunt de la societat (professorat, famílies i comunitat educativa) en l'educació del nostre país.

Els protagonistes de la campanya en premsa són mestres i professors reals, de diverses escoles i instituts públics d'arreu del país. La campanya sol·licita la participació de les famílies en l'educació dels fills, perquè hi ha valors, actituds i coneixements que l'escola no pot transmetre sola. La campanya incideix que és imprescindible que tots els agents educatius (administració, professorat, famílies, mitjans de comunicació i societat en general) treballin de forma conjunta per l'educació.

Moltes felicitats pels promotors de la campanya, les coses són com són, quan es fan bé també s’ha de dir.

Torna la Fira Joc-JOc i la Fira de la Pesseta

Aquest diumenge dia 27 es celebra a Tona (Osona) la cinquena edició de la Fira Joc-Joc que és la fira del joc i de la joguina diferent. A més també és notícia el quart de segle de la Fira de la Pesseta que tot i el canvi de moneda segueix un any més. Jo com a tonenc des de petit que he viscut la Fira de la Pesseta i sempre m'ha agradat l'esperit que representa. Us ho explico: resulta que és un lloc ple de paradetes i de gent que desinteressadament té ganes de passar-s'ho bé i fer-ho passar fantàsticament bé els altres. En aquell lloc hi ha un banc on canvies uns cèntims d'Euro per un grapat de pessetes que t'has de gastar per la Fira, com? doncs molt fàcil: jugant. Cada joc val una pesseta i la majoria de jocs són fets amb material reciclat i són d'allò més original. Qualsevol persona pot muntar una paradeta (o el que sigui) i col·laborar amb la Fira. L'any passat en recordo uns que feien d'estàtues de les Rambles o una versió tonenca d'aquestes i feien les delícies de la gent, fa més anys hi havia qui feia caricatures per una pesseta, recordo també uns que tocaven música a canvi d'una pesseta i així infinitat de projectes i realitats per unes hores. Jo des de petit que hi anava a jugar, sempre voltava amb una bosseta plena de pessetes i no em perdia cap paradeta. Anys més tard com a membre del Consell de Joventut muntàvem una discoteca on l'entrada valia una pesseta, després com a monitor de l'esplai muntàvem un túnel del terror amb els nens i era fantàstic. Ara fa anys que no hi col·laboro per manca de temps però amb aquest escrit recomanant anar-hi espero ficar el meu granet de sorra a una Fira que val la pena. Hi aniràs?
www.jocs.org

Psicomotricitat: El cap pensa i el cos actua

Avui la psicomotricitat l'he fet al menjador i com és de costum he apartat les taules i les cadires. Normalment deixo les taules arraconades fins a la finestra i ells ho aprofiten per amagar-se a sota i fer jocs, avui però, mentre movia les taules he pensat que seria bo canviar una mica la disposició de les taules per veure què passava. He deixat un espai de mig metre entre les taules i les finestres i en aquest espai hi podien passar perfectament. A mitja sessió he comprovat com dos nens de P4 s'havien inventat un joc gràcies a la nova disposició de les taules: es col·locaven un a cada costat i es passaven una pilota lliscant sobre la taula, els encantava i hi jugaven amb passió. Un de més petit s'hi ha acostat i com que no arribava a la taula s'ha enfilat a una peça de construcció per jugar. Jo m'he dedicat a observar i en cap moment he intervingut, el moment era massa bonic i espontani per espatllar-lo.
Mentre això passava, a dos metres (no n'hi ha més) una colla de nens de P5 intentaven construir una cabana amb peces toves i un matalàs. Era còmic veure com mentre un aguantava el matalàs n'hi havia dos que s'hi tiraven a sobre i no li deixaven aixecar, al final s'ha enfadat i ho ha deixat córrer buscant una altra distracció. En aquest moment sí que he intervingut per "picar-los" a tots a fer una cabana ben bonica. El repte ha fet efecte i al cap de tres o quatre minuts han aixecat una rudimentària construcció que ha caigut de seguida perquè sis o set marrecs s'hi han ficat a dins i l'han destrossat sense volguer mentre buscaven el seu espai a cobert. En aquell moment la teulada de la cabana que era un matalàs ha quedat en posició de tubogan i això ha servit perquè la colla que estava allà en fes aquest ús. Veient el potencial perill he col·locat un altre matalàs al costat per les possibles desviacions. N'hi ha hagut un parell que s'han atrevit amb la tombarella endavant amb inclinació però mentre un feia els primers moviments l'altre l'empentava i sortia malament, ha sigut el moment de tornar a intervenir per formar una fila que com és habitual s'ha respectat a mitges perquè han descobert que els tubogans es poden passar drets passant per sobre de tot i de tothom, he hagut de tornar a intervenir. Així hem passat una bona estona fins a l'hora de recollir i després fer el ritual de final de sessió que respecten a la perfecció, deu ser perquè el fan exactament igual des de la primera setmana de P3.