El boca-orella dels blocs

Aquest dissabte vaig anar a una nova Ateneuesfera a l'Ateneu Barcelonès a petar la xerrada amb diferents blocaires de diferents àmbits. La trobada d'ahir va ser particularment interessant doncs es van tractar molts temes que van fer que la cosa s'allargués ben bé tres hores.
D'entre els nous convidats vaig conèixer en Josep Àngel Guimerà que és un dels impulsors de l'anomenada Gastrosfera.cat que aglutina un munt de blocs en català sobre cuina. L'autor va dir una frase que ara no sabria reproduir literalment però que deia alguna cosa així com: "avui en dia qui té un bloc de cuina pot rebre productes comercials per alimentar una família de quatre persones". Aquí hi ha tema. Les grans marques comercials han entès que els blocs són potencialment una forma magnífica de publicitar els seus productes amb una fórmula semblant al boca-orella que és la publicitat més directe; i tot a molt bon preu, ni punt de comparació amb les campanyes habituals. Les relacions que s'estableixen entre blocaires i lectors de blocs fan que hi hagi una confiança, semblant com comentava al boca-orella, que no pot ser passada per alt pels publicistes.
Interessant: tens un bloc de cuina més o menys important, es posen en contacte amb tu i reps un producte amb la condició que en parlis al bloc. Si en parles bé o malament ja és un tema d'ètica. I si parlem d'ètica, de cuina i ho passem pel túrmix 2.0 hem de parlar del Codi Cuina: uns principis ètics per xupar-se els dits.
Foto extreta del bloc Vida quotidiana

Dues visions de l'autonomia de centres

Aquests dos vídeos parlen de l'autonomia de centres però de manera molt diferent. El primer vídeo és una entrevista a Rosa Cañadell del sindicat USTEC-STEs i el segon és un vídeo del nou canal Youtube del Departament d'Educació.

La trobada amb el Conseller Maragall

Ahir dimarts 2 vaig ser convidat a una trobada de blocaires i docents experts 2.0 amb el Conseller Ernest Maragall a la seu del Departament d'Educació. Els seleccionats a la cita vam ser una vintena de persones de sectors professionals molt diversos que van des dels relacionats amb el periodisme, empreses amb implantació TIC, experts contrastats en eines 2.0 i diferents perfils educatius com són els docents en el sector universitari, educació secundària o educació primària com és el meu cas.
Al costat del Conseller Maragall hi havia la Trina Milán que és Responsable del projecte d'Identitat digital del Departament i en Xavier Vidal que és Cap de Comunicació. Ens van explicar les intencions del Pla que són gestionar un bloc, un canal de Youtube i un compte de Twitter per promoure la participació amb la ciutadania i especialment amb la comunitat educativa que, ara per ara, mostra un distanciament i un conflicte provocat en molts casos per una manca d'informació, segons van reconèixer.
La trobada, que va durar unes dues hores, ens va permetre exposar les nostres inquietuds, queixes, propostes, consells i moltes opinions que van ser degudament contestades. Una de les meves intervencions va anar enfocada a la dificultat que tenim els coordinadors TIC per "enganxar" companys en les eines 2.0 i el seu potencial educatiu; veient que una part dels actuals docents són incapaços d'entrar en aquest món (tot i els esforços) vaig proposar un Pla perquè els futurs docents sortissin de les facultats amb una formació adient en aquestes eines. A partir d'aquí van sortir persones del món universitari exposant el seu punt de vista sobre la formació TAC dels futurs mestres. També va haver-hi moltes altres intervencions de tot tipus: algunes encarades als sectors professionals diversos presents a la sala, d'altres sobre temes més pràctics i informatius i d'altres també sobre algunes experiències educatives. En definitiva puc dir que va ser una experiència positiva pel que vaig aprendre i vaig sortir amb l'esperança que aquest pla funcioni. Tant la Trina Milán com en Xavier Vidal em van causar molt bona impressió i crec que estan més que capacitats per portar a terme aquesta tasca tan complicada; la impressió que em va causar el Conseller no va ser tan bona i em costaria explicar la raó: potser el veig massa "polític"? potser perquè fa temps que he deixat de confiar-hi? la veritat és que tampoc em preocupa gaire, prefereixo un bon equip a un bon líder i la propera persona que ocupi aquest càrrec segons resulti de les properes eleccions espero que continuï aquest projecte, tingui més o menys carisma (talante) que l'actual.
Actualitzat 7/2/10: notícia al 3cat24
Foto: "Xavier Vidal, Ernest Maragall i Trina Milán" de JRoca'10

Vénen però no venen

Estimats lectors, les bones pràctiques educatives vénen, però no venen.
El Departament d'Educació ha obert un bloc, un canal Youtube i un compte Twitter fa un parell de setmanes. Al canal Youtube han anat penjant vídeos explicatius sobre el que es fa a les escoles del país; té 71 subscriptors i un vídeo tan interessant com el Pla experimental de llengües estrangeres va rebre en tres dies poc més de (només!) 20 visites.
Els vídeos, informes, estudis i altres coses que diuen que l'educació en aquest país està fatal i que provoquen un desencís social respecte a l'escola si que venen, i vénen, i molt. I també omplen tertúlies radiofòniques amb els intel·lectuals de torn que són capaços de parlar d'escola sense haver-ne trepitjat cap en els últims trenta anys. Així està el tema.

I el pla B?

El curs escolar 2010-11 comença una setmana abans i hi ha una setmana de febrer en la qual els mestres no haurem d'anar a les escoles. El Departament d'Educació va proposar que els mestres anéssim a les escoles fins el 8 de juliol, és a dir, que el curs 2010-11 començaria el mes de juliol en comptes de començar l'u de setembre pels docents com fins ara. D'entrada, a mi la proposta em sembla lògica perquè si el curs comença abans és important tenir una setmana més per preparar-lo, el principal problema que hi veig és si les plantilles poden estar a punt pel juliol.
Ara però, els sindicats han pressionat el Departament per eliminar aquesta setmana de juliol i ens hem quedat sense saber quan podrem preparar el curs i on posarem les hores de la setmana de febrer. Sembla ser que hi ha una proposta de passar la patata calenta a les direccions dels centres perquè ho decideixin i, com és lògic, els equips directius no hi estan d'acord. Sabem que amb la LEC augmenta el "poder" dels equips directius i també sabem que en moltes escoles costa molt trobar gent disposada a entrar a aquests equips; passar la responsabilitat de decisions d'aquest tipus als equips pot dificultar encara més que els mestres vulguin entrar a direcció.
Per la meva part crec que els sindicats no han actuat correctament en aquesta ocasió perquè treure la setmana de juliol sense aportar una solució (que jo sàpiga) no porta enlloc. I el Departament, recordem que estem en any d'eleccions, ha cedit sense tenir pla B. Serà qüestió de veure com evoluciona aquest embolic, espero que es solucioni aviat i si pot ser sense aixecar gaire polseguera.

Els gitanos de la comarca

Avui me n'ha passat una de molt divertida. Fent informàtica estava ensenyant als alumnes com són les fitxes de pobles a la Viquipèdia. Els he explicat que a la part dreta normalment hi va l'escut i/o bandera, un mapa, una foto i just a sota informació sobre el número d'habitants, superfície, altitud, etc... I és clar, els he explicat què significa el gentilici dels pobles. Tot seguit per comprovar si ho havien assimilat he fet algunes preguntes:
- Així els de Vic són...
- Vigatans.
- Molt bé, i els de Girona són...
- Gironins.
- Molt bé, i els de Taradell?
- Gitanos!

Val més que m'expliqui una mica: Taradell era conegut antigament com a "poble dels gitanos" i sembla ser que aquest motiu encara perdura en les noves generacions.
WikiLingua

Punts de mira, punts de vista

El que hauríem de fer tots els mestres almenys durant un curs sencer és passar a fer classe a parvulari. El punt de vista que tenen la canalla de parvulari comparat amb els de primària fa viure situacions enriquidores i divertides que valen la pena i que ens poden ajudar a aprendre en la nostra professió. Us posaré un exemple no escolar però que ens mostra la mentalitat d'una nena de P3: la meva filla, "la pubilla" vaja. Resulta que l'altre dia estàvem mirant un partit de futbol i un tal Messi va xutar la pilota a fora fregant el pal:
Pare: - Uiiii, fora.
alhora en Pou de Rac1:- "i la pilota ha sortit a fora!"
Pubilla: - L'ha tirat a fora?
Pare: - Sí
Pubilla:- I ara què faran si no tenen pilota per jugar?

Foto: "Joguines mimades" de JRoca'09

Proposta constructiva per la setmana blanca

A "L'apunt docent" parlo d'una proposta constructiva sobre l'organització de l'anomenada setmana blanca del curs vinent.
Si hi voleu dir la vostra endavant!

Ara també al criatures.cat

A partir d'avui començo una nova aventura al portal criatures.cat : el club dels pares i mares catalans en el qual faré un blog temàtic sobre escola titulat "L'apunt docent". Aquest bloc no el deixaré pas doncs passats els 800 apunts encara m'hi trobo molt bé i seria il·lògic no arribar als cinc anys ara que falta tan poc.
Haureu notat que he escrit blog amb g i aquest el dic amb c. Sabeu que sempre he estat partidari del que diu el Termcat però si em conviden a un portal nou m'adaptaré a les seva forma de dir-ho.
Doncs ja ho veieu, no us he fet el salt però potser una mica. Espero que seguiu passant per aquí i que visiteu i comenteu també els nous apunts del nou blog; cal registrar-se però és molt fàcil i realment val la pena en tractar-se d'un portal molt útil, interessant i divertit.
Moltes gràcies per tot.

Ni fronteres ni rival, com el Barça

Obríem la dècada amb un bonic anunci, el primer de l'any a TV3, que combinava els recents èxits de Barça amb el que podríem anomenar el caràcter treballador català, un dels pocs tòpics positius (i certs)que tenim. En un moment de l'anunci, que recordem tracta de la feina ben feta, esmenten un munt de professions: metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors. Quina professió cabdal pel que fa a número de professionals i sobretot per la importància social hi trobeu a faltar en la llista?
Ningú més que un bon publicista sap el que la gent vol sentir i això indica que la professió que no esmenta el vídeo, ara mateix, no ven. És una professió que rep per tot arreu i lluita contra tot per fer la feina ben feta, com el Barça.

Paisatge únic i canviant

Diversos estudis ens han dit que els videojocs són positius per la coordinació, per la descoberta de solucions a partir de l'assaig-error, per la concentració, etc... Però ara en surt un altre que diu que "redueix el camp de visió dels nens i no els deixa desenvolupar la vista des de lluny, fent que cada vegada siguin més miops”. Està clar que cal estar alerta del temps que la canalla passa davant d'una pantalla ja sigui d'ordinador, de televisió o de pantalleta petita de consola o mòbil. Després de llegir aquesta notícia a criatures.cat va coincidir que vam anar una bona estona en cotxe i la pubilla, ben asseguda a la cadireta del cotxe, va estar tot el camí dient què veia per la finestra: la via del tren, un cavall, un arbre de Nadal, un pont, un túnel, neu a les muntanyes, un avió, ... Vaig pensar que si hagués tingut una pantalla a pocs centímetres just a darrera del recolzacaps de davant s'hauria perdut un paisatge únic i canviant segons l'hora del dia o les estacions de l'any. Els episodis de Pocoyo o de les Tres bessones són molt interessants i estarem d'acord que adients a l'edat però no són ni únics ni canvien segons l'hora del dia o les estacions de l'any.
Foto: "Terra Alta febrer 2009" de JRoca'09

La minoria ortodoxa prepara actes de protesta

El set de gener deixarà de ser festiu escolar a partir del curs que ve i, en dia de neu, aquest fet aixeca polseguera com el polèmic nou calendari escolar*.
Ens hem preguntat per què és festiu un set de gener? quin sentit té? és motiu suficient que la canalla que s'ha portat bé pugui jugar amb els regals que han rebut dels tres reis mags d'Orient?
És motiu suficient que sigui dia de la Nadal de l'Església Ortodoxa?
És l'aniversari d'en Nicolas Cage i a casa seva deuen estar contents, però no, no crec que sigui una raó de pes.
Així doncs, el fet que el divendres set de gener del 2011 sigui dia d'escola no hauria d'escandalitzar a ningú si ha de servir per millorar alguna cosa. En teoria, a part dels dies de lliure disposició i les festes locals, hi ha d'haver algun motiu per convertir un dia normal en un dia festiu. M'imagino que el Departament d'Educació ha intentat arreglar la incoherència de tenir un festiu sense un motiu clar després de tants dies de festa.
El tema és: cal? hi sortirem guanyant d'alguna manera?
La minoria ortodoxa prepara actes de protesta...
Foto: "Compte que vénen!" de JRoca'10
*Que digui que és polèmic no significa que hi estigui en contra, o a favor.

Aprenentatge emocionant

Comencem l'any a Diari MEF amb una mica de reflexió que ens arriba a través del programa Redes de TVE que presenta Eduard Ponset. El programa parla, entre d'altres coses, de la futura formació dels mestres que ha de permetre que siguin capaços d'ajudar als alumnes a gestionar millor les seves emocions. Jo ho relaciono inequívocament amb l'educació física tot i que pràcticament no en facin referència al programa.
Fa poc, una amiga que està estudiant MEF i que és professora de teatre em comentava horroritzada com a la seva facultat hi ha professors que desconeixen la importància de l'expressió corporal. És una llàstima que encara avui l'educació física tingui l'etiqueta exclusiva de l'esport fins i tot a les facultats on se suposa que han de treure aquesta etiqueta als futurs mestres.

Aquest altre programa parla de la meditació i l'aprenentatge:

Que passeu un any 10

Vosaltres teniu algun amic que començat el mes de juny us desitgi "Bon nus d'any"? oi que no? doncs perquè collons la gent ara diu "Bona entrada d'any"? oi que on s'entén? a més, què vol dir "bona entrada d'any"? fins quan és l'entrada d'any? compta la famosa "cuesta de enero"? és només fins a Reis? i la resta de l'any què? que em bombin? jo entenc un any com un període de temps que va de l'u de gener al trenta-u de desembre, i per tant: té un inici, un nus i un desenllaç; com els contes, vaja. D'aquesta manera el més normal del món és desitjar "Bon any" a seques o "Bon 2010" en el cas que ens ocupa. En una època d'SMS no tindria sentit dir "Bon gener, febrer, març, abril, març...."; jo amb un "Bon any" em dono per satisfet i crec que, a diferència del "Bona entrada d'any", s'entén perfectament. Aquests dies aprofitant el canvi de dècada els més pretensiosos, els més oportunistes o graciosos del poble ja et desitgen bona dècada; potser en fan un gra massa, seria un conte massa llarg, tampoc caldria.
Doncs això amics i amigues: Bon any, que passeu un any 10!

Apunt inspirat en part en el monòleg de la "Vaca jardinera", del mateix autor.

El model Guardiola

Sempre que es parla de l'esport escolar o en edat escolar inevitablement surt el tema de l'esport professional i dels models que transmet a la canalla, sobretot el futbol.
Hi ha un corrent molt comú (que no comparteixo) que intenta separar tot el que és competitivitat i esport infantil. Aquest model intenta evitar que els menors puguin sentir frustració per la derrota sense tenir en compte que la frustració és un sentiment que cal experimentar de tant en tant per estar preparat en molts aspectes de la vida.
Hi ha un altre corrent (que tampoc comparteixo) que és el que posa l'objectiu de la victòria per davant de tot i utilitza tots els mitjans legals o no per aconseguir-ho; seria venerar la trampa, el fet de ser més murri que ningú, jugar al límit del reglament, estar més pendent de destruir que de crear.
I després hi ha el model Guardiola que és el model basat en la feina diària i l'equip. El de Santpedor s'ha envoltat d'un equip competent que ha estat capaç de fer funcionar una màquina perfecte de fer futbol al voltant del millor migcampista del món. Tot ho han aconseguit amb treball, i fe. Aquest és el model a seguir amb humilitat, i no només pel futbol.
Al principi de l'apunt parlava de la transmissió dels models esportius en la canalla i una de les coses que més feliç em fa del model Guardiola és veure com els nens l'adopten com a seu.
En una sessió TIC a quart de primària vaig demanar als alumnes que preparessin entrevistes curtes a famosos per ser radiades després amb la taula de so i els micròfons. Una parella va escollir en Pep Guardiola i calia inventar-se les preguntes i les respostes. Us asseguro que la imatge que tenen els nens d'en Pep és la del model Guardiola.

Petits radicals

Al Regne Unit fa temps que tenen la por al cos per la certesa de tenir un fort enemic dins de casa i estan arribant al punt de controlar escoles bressol per detectar signes de radicalització islamista: demanen als mestres que observin en marrecs de parvulari conductes com per exemple dibuixar bombes. Pel que he llegit es veu que en alguna ocasió han comprovat adoctrinament radical islamista per part dels propis pares amb nens molt petits: els fan lloar la figura de Bin Laden i per extensió d'Al-Qaeda. La notícia sembla treta del News of the World però és certa, i preocupant. Ara imaginem-nos per un moment ser els mestres d'un d'aquests nens adoctrinats per radicals: tots els valors que l'escola ha de donar són completament contradictoris amb els que donen els pares, estic segur que es donen situacions molt complicades en temes com exemple el masclisme i el menyspreu pels altres. Ha de ser molt complicat tenir un nen a classe que sent odi per tot el que l'envolta perquè a casa així li ho han explicat.
Algunes teles i ràdios han fet molta broma de la notícia però jo en sentir-la m'he posat a la pell d'aquests mestres i m'he intentat imaginar la complicació afegida de la seva tasca. Les mestres en casos d'aquests són les que pitjor ho passen doncs és més que probable que els alumnes radicalitzats les tractin amb inferioritat pel sol fet de ser dones.
Foto:"Florit" de JRoca'09

Recollir els fruits del primer trimestre

A l'hora de psicomotricitat un dels objectius que em vaig marcar a l'inici de curs és aconseguir conscienciar als alumnes de la perillositat d'algunes accions i a aquestes alçades de curs començo a veure resultats bons. Com que la sala on fem psicomotricitat no està coberta de coixins tous utilitzem força els matalassos en accions de salts de més alçada o prop de rampes; però els matalassos es mouen, i molt, i cal estar alerta per no tirar-se des de la rampa i caure sobre les rajoles dures. El que vaig fer va ser reunir-los i escenificar-los una caiguda sobre el matalàs i una caiguda sobre les rajoles, després els vaig mostrar la forma de col·locar bé els matalassos i apa, a jugar!
Setmana rera setmana em trobo amb sorpreses agradables veient la canalla atenta al moviment del matalàs. L'altre dia una mossa de quatre anys, amb dots de líder, mobilitzava el personal:
- Ei, un moment, aparteu-vos que s'ha de posar bé, que no ho veieu?
Jo m'ho mirava en segon terme, la canalla sortia de sobre el matalàs i entre dos o tres el movien fins a col·locar-lo ben bé sota la rampa.
- Ara ja podeu pujar.
Tot seguit em va buscar amb la mirada i quan em va trobar:
- Has vist Jordi?
Foto:"El súper-pou de les pilotes!" de JRoca'09
Educació Física, no gimnàstica! Psicomotricitat

13D

Quan el Parlament no està a l'alçada el poble ha d'agafar el relleu.

Avaluar els mestres

El curs vinent començaran les avaluacions al professorat i als centres des del Departament d'Educació; es veu que el cobrament dels sexennis dependrà en part de les conclusions de les avaluacions. No estic en contra que ens avaluïn però tinc força dubtes sobre quina ha de ser la manera de fer-ho: he llegit que es valorarà el rendiment dels alumnes i la satisfacció de les famílies; val, molt bé, però com? com valores el rendiment dels alumnes? mitjançant valors numèrics? mitjançant percentatges d'aprovats i suspesos? què s'entén per rendiment dels alumnes per exemple a cicle inicial de primària? i a sisè? però no hi ha ja unes proves bàsiques per fer una radiografia de la classe? fins a quin punt un mestre pot influir de forma manifesta en el rendiment? a veure, per molt que jo els digui als meus alumnes que estudiïn les taules de multiplicar si a casa no hi posen de la seva part el resultat no serà òptim en un percentatge molt gran. Amb tot això vull dir que hi ha moltes variables com el progrés al llarg dels cursos: una classe pot tenir un percentatge de suspesos del 60% posem pel cas en comprensió lectora a cinquè i pot semblar molt alt però és possible que a quart el tant per cent fos del 75%; es tindran en compte les múltiples variables?
I la satisfacció de les famílies? com es puntua? els passaran un test? no em vull ni imaginar les preguntes..
"Puntuï de l'u al deu al/la mestre/a del seu fill/a (u és molt baix i deu és molt alt):
Creu que és bona persona?: "
Bromes a part caldrà veure bé com s'ho fan per avaluar el professorat cada quatre anys, per la meva part tinc clar que seguiré treballant com fins ara.
Foto:"Pintant closques de cargols" de JRoca'09

Ruín amigo no vale un higo

A la carretera de La Trona, entre la Plana de Vic i el Lluçanès, hom pot trobar aquesta pintada. Tinc algunes teories sobre l'autoria de l'escrit.
Teoria A: Un individu va faltar a classe el dia que van explicar les diferències entre la j i la g. Emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada.
Teoria B: Un individu va empatxar-se de figues i li van fer mal de panxa. Emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada.
Teoria C: Un pagès, fart dels intermediaris que li compren per pocs cèntims i li venen els productes al mercat per un ull de la cara i part de l'altra, va decidir anar per lliure i així guanyar-hi més. Com que no tenia diners per anuncis, emprenyat va agafar l'esprai i va fer la pintada. A la foto no es veu que després de "puta" hi posa "madre".
Teniu més teories? comentaris i votacions obertes.
Foto: "Figues bones" de JRoca'09
El títol de l'apunt.