Twitter imprescindible #tic-tac

Redactant la programació d'informàtica a l'escola em trobo en un mar de dubtes. Estic fent una programació amb l'objectiu que els alumnes siguin competents amb les TIC però alhora, veient la rapidesa dels esdeveniments tecnològics, em trobo que hi ha continguts que quan els acabi d'explicar ja quedaran obsolets perquè haurà sortit alguna cosa més ràpida, segura, fàcil, barata i 2.0 que l'anterior.

I també hi ha les TAC que per entendre'ns seria el fet d'explicar "la lliçó" fent ús de les noves tecnologies mitjançant un ordinador, una pissarra digital, un mòbil, etc... Ara mateix parlo amb les tutores per complementar feines però ja sabem que l'ideal seria que el professorat (en teoria competent) fes aquesta tasca.

I enmig de tot això hi ha el Twitter: una eina de microblogging que cada vegada més m'adono que és d'ús imprescindible pels coordinadors d'informàtica. Avui en dia, que un coordinador TIC no estigui al Twitter és com una empresa que no té pàgina web o bloc; pot anar tirant però mai avançarà. Estar al Twitter és saber què es cou, en temps real, en experiències informàtiques i estar al cas de les darreres novetats mundials; és qüestió de tenir els contactes adients i seguir el timeline. Val, ja sé que per alguns aquest apunt els sona xino però més val anar-s'hi ficant per no perdre el tren.

El dubte que tinc és: he de procurar que els meus alumnes de primària pugin a aquest tren deixant de banda continguts TIC bàsics o he d'esperar que ells mateixos s'espavilin a buscar l'estació que més els convingui més endavant? ara mateix no hi ha temps per tot tenint en compte que les condicions materials del centre obliguen a alentir el ritme.
Foto:"Continguts de tractament d'imatge amb Linkat" de JRoca'10
http://www.twitter.com/dallonses

Una heroïna sense capa

Ahir una mestra de Granollers es va convertir en una heroïna després de viure una situació de risc amb els seus alumnes de P5 i aconseguir que cap patís ferides després d'un esfondrament de sostre. És molt possible que hagueu vist o llegit la notícia i és d'agrair que almenys una vegada els mestres estiguin al costat bo dels titulars. Sorprèn el redactat del Periódico de Catalunya quan diu: "Quan va veure que el sostre cedia, la professora va simular un joc perquè els nens s’amaguessin sota les taules davant l’imminent esfondrament" Bé, si algú es pensa que en una situació així els mestres estem per idear jocs és que ha vist moltes pel·lícules (i molt probablement no les ha acabat d'entendre). En situacions així el més normal del món, i el que m'imagino que va fer la mestra és: cridar fort per evacuar la classe o fer amagar ràpidament els alumnes sota la taula amb les mans al cap i ben quietets.

Un deu per la mestra i una reflexió important sobre les obres que es fan en centres educatius: es veu que feia tan sols tres anys que l'aula havia estat reformada. Cal veure moltes de les nostres escoles com estan construïdes: amb quins materials i de quina manera; us asseguro que he vist xapusses que fan vergonya aliena. Dubto que el Palau de la Generalitat o la casa que hem pagat a Felipe VI i la periodista tinguin aquest nivell d'acabats.

Acabar jugant al monopoli de les caselles de color blau turquesa

Si ets una mica geek i t'assabentes via Twitter -o com sigui- de què es cou per la xarxa, de seguida tens una percepció que el sistema Linux és molt més fàcil, més atractiu i més-de-tot que el Windows de tota la vida. Una colla d'activistes Linux s'encarreguen de recordar-te dia sí i dia també les excel·lències del sistema alhora que et diuen que el Windows és una merda. Molt bé.

El curs passat el Departament d'Educació -amb bon criteri- posava a l'abast dels centres un catàleg informàtic on, entre d'altres equipaments, hi havia amb estacions Linkat a "millor preu" per incentivar que les escoles adoptéssim aquest sistema. Alhora, el mateix Departament signava col·laboracions amb el gegant Microsoft per valor de nosépasquants milers de bitllets.

I arriba el setembre i cal engegar els ordinadors amb el Linkat i comencen els problemes. Els coordinadors TIC (o TAC) som els encarregats d'anunciar la bona nova a la resta del claustre i inculcar progressivament el nou sistema, però tenim un problema, no en sabem. Això sí, després de sentir tantes vegades que és tan fàcil i intuïtiu, ens hi tirem de cap i remenem hores i hores les pantalletes que ara no són color turquesa, són de color taronja. I després resulta que un servidor s'apunta a un curs de formació i no li concedeixen; i després resulta que portem sis mesos de curs i hem fet una sola jornada tècnica de Linkat amb trenta persones en una aula per vint. I per acabar-ho d'adobar el suport tècnic extern ve menys sovint perquè ara té més escoles i les mateixes hores, vergonyós. I el seminari TAC, que va començar el febrer, no contemplava el Linkat.

I a l'escola les coses han de funcionar i el responsable informàtic sóc jo; i ara, passat aquest temps, me n'adono que he perdut tantes hores intentant entendre com collons instal·lar una impressora que no té un maleït driver o com connectar un ordinador amb Linkat amb la xarxa Heura Wifi. Me n'adono que em falten hores per coordinar el bloc escolar, per programar com cal les meves sessions i per assessorar a la resta de mestres en el que calgui. M'adono que estem deixats de la mà de Déu, que això del Linkat deu ser alguna promesa política o una aposta sense fonaments en formació. I sí, ja sé que hi ha un fòrum que funciona i que hi ha gent bona que et dóna un cop de mà però no n'hi ha prou.

Sap greu començar el curs amb aires revolucionaris i il·lusió utòpica de canvi i acabar-lo jugant al monopoli donant voltes a les caselles color blau turquesa.

Mode debat: ON

EncerTIC del Departament d'Educació

Perdre el nord mirant Lost dient Perdidos

Avui m'he assabentat que la cadena privada Cuatro deixa d'emetre la sèrie Lost (ells en diuen Perdidos) els dimarts a la nit. Es veu que no han obtingut l'audiència desitjada i és clar, ja sabem com funcionen aquestes coses. El fenomen de Lost a l'estat no tindria sentit sense Internet i està clar que els fans de veritat són (som) incapaços d'esperar una setmana més que els altres per veure el capítol que fan a Cuatro, no cal dir que els descàrregues a Internet treuen fum hores després de l'emissió del capítol als EUA.
L'anàlisi que vull fer de tot això és que la versió original subtitulada guanya terreny gràcies a Internet. Fa uns anys hauria estat impensable que milers de descàrregues es carreguessin un programa de qualitat en prime-time. Hauria estat impensable perquè no hi havia Internet però també perquè el bon hàbit de veure el cinema o la televisió en VOS no estava tan implantat com ara. La xarxa, tot i les coses negatives que els mitjans tradicionals s'esforcen a magnificar, ens pot ajudar a treure'ns del cap aquesta mania de veure-ho tot doblat que a la pràctica instaura un gandulisme idiomàtic molt poc recomanable en un país turístic com el nostre.
Llegeix també:
Du yu spik Inglix
Recomano:
Lost-Perduts
Renoms d'en Sawyer
Foto: "Caixa perduda" de JRoca'10

18mil blocs de docents

El portal web 3cat24 parlava fa poc dels blocs dels docents catalans i assegurava que n'hi ha 18.000! Déu n'hi do, qui digui que els mestres i professors no estem a la xarxa està ben equivocat.
També és cert que d'aquests 18.000 n'hi deu haver molts que estan abandonats o que han estat creats expressament per completar algun curset i després ja no s'han actualitzat més però tot i això el número ha de ser ben alt, m'agradaria veure la mitjana estatal o la d'altres països per situar els blocs catalans en algun rànquing, segur que tindríem alguna sorpresa agradable.
De l'article del 3cat24 m'ha agradat que em citi: "repassar els apunts crítics de Jordi Roca" diu. Sí, de vegades sóc força crític però sempre des d'una posició independent no vinculada a cap partit polític o sindicat; esteu llegint un bloc personal que no està en venda.
Foto:"Connexions" de JRoca'10

Una tele que també pot educar

Dir que la tele és una merda, que no foten res de bo o que tot és tele-deixalla són arguments força pobres. Actualment es fan bons programes educatius a casa nostra i el "Quèquicom" n'és un exemple formidable. Veure un capítol, del tema que sigui, és un exercici saludable d'aprenentatge de la ciència i la tecnologia que ens envolta. Per si fos poc, en el seu web es poden veure els capítols dos dies abans de l'emissió la qual cosa indica una aposta ferma per les noves tecnologies. Combinat amb el magnífic "3 a la carta" de la TV3 ja tenim un molt bon recurs per inserir els vídeos als blocs escolars gràcies a la facilitat de "copy-paste" un simple codi.

Confrontació també al camp de batalla 2.0

El bloc del Departament d'Educació es convertirà en les properes hores i dies en un escenari de confrontació 2.0 entre el propi Departament i els sindicats. Avui dia 24 de febrer han penjat un apunt en el qual expliquen les raons de la institució en les negociacions amb els sindicats que ja han convocat una nova vaga.
De l'apunt -que portarà cua- em quedo sobretot amb un document que adjunten on expliquen les propostes sindicals i el procés de negociació: expliquen què han acceptat i què no han acceptat amb les raons al costat.
Abans de decidir si faig o no faig vaga m'ho penso llegir tot.
Foto: "Control, alt, suprimir" de JRoca'09

El do de to

He publicat un apunt en el qual explico una teoria meva anomenada "El do de to".
Podeu llegir-lo al blog "L'apunt docent" de www.criatures.cat
Gràcies

25 anys sense Espriu

Reconec que no sóc un entès de l'extensa obra de Salvador Espriu però poemes com aquest em donen arguments per seguir-la. Diari MEF se suma a la iniciativa promoguda pel bloc Antaviana commemorant els 25 anys de la mort de l'autor.

Assaig de càntic en el temple
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."
Salvador Espriu (1913-1985)

Els gags del Polònia i les bromes de mal gust

Potser el president Montilla no va acceptar la dimissió del conseller economista perquè en cas d'acceptar-la calia canviar la placa del nou institut que calia inaugurar al cap de poc i ja se sap que hi ha crisi, la partida destinada a canviar plaques devia estar amb números vermells.
Jo al que li demano a la persona que agafarà la Conselleria d'Educació després de les eleccions de la tardor és que es dediqui al 100% a aquesta Conselleria, si té altres fronts oberts no pot estar ni per una cosa ni per a l'altra. Ah, i ja que hi som també li demano que sigui una persona que conegui l'escola per dins; el gag del Polònia sobre el repartiment de conselleries a l'atzar està molt bé pel programa d'humor però pel país és una broma de mal gust.
Foto: "Rectificar és de savis, diuen" de JRoca'10

El boca-orella dels blocs

Aquest dissabte vaig anar a una nova Ateneuesfera a l'Ateneu Barcelonès a petar la xerrada amb diferents blocaires de diferents àmbits. La trobada d'ahir va ser particularment interessant doncs es van tractar molts temes que van fer que la cosa s'allargués ben bé tres hores.
D'entre els nous convidats vaig conèixer en Josep Àngel Guimerà que és un dels impulsors de l'anomenada Gastrosfera.cat que aglutina un munt de blocs en català sobre cuina. L'autor va dir una frase que ara no sabria reproduir literalment però que deia alguna cosa així com: "avui en dia qui té un bloc de cuina pot rebre productes comercials per alimentar una família de quatre persones". Aquí hi ha tema. Les grans marques comercials han entès que els blocs són potencialment una forma magnífica de publicitar els seus productes amb una fórmula semblant al boca-orella que és la publicitat més directe; i tot a molt bon preu, ni punt de comparació amb les campanyes habituals. Les relacions que s'estableixen entre blocaires i lectors de blocs fan que hi hagi una confiança, semblant com comentava al boca-orella, que no pot ser passada per alt pels publicistes.
Interessant: tens un bloc de cuina més o menys important, es posen en contacte amb tu i reps un producte amb la condició que en parlis al bloc. Si en parles bé o malament ja és un tema d'ètica. I si parlem d'ètica, de cuina i ho passem pel túrmix 2.0 hem de parlar del Codi Cuina: uns principis ètics per xupar-se els dits.
Foto extreta del bloc Vida quotidiana

Dues visions de l'autonomia de centres

Aquests dos vídeos parlen de l'autonomia de centres però de manera molt diferent. El primer vídeo és una entrevista a Rosa Cañadell del sindicat USTEC-STEs i el segon és un vídeo del nou canal Youtube del Departament d'Educació.

La trobada amb el Conseller Maragall

Ahir dimarts 2 vaig ser convidat a una trobada de blocaires i docents experts 2.0 amb el Conseller Ernest Maragall a la seu del Departament d'Educació. Els seleccionats a la cita vam ser una vintena de persones de sectors professionals molt diversos que van des dels relacionats amb el periodisme, empreses amb implantació TIC, experts contrastats en eines 2.0 i diferents perfils educatius com són els docents en el sector universitari, educació secundària o educació primària com és el meu cas.
Al costat del Conseller Maragall hi havia la Trina Milán que és Responsable del projecte d'Identitat digital del Departament i en Xavier Vidal que és Cap de Comunicació. Ens van explicar les intencions del Pla que són gestionar un bloc, un canal de Youtube i un compte de Twitter per promoure la participació amb la ciutadania i especialment amb la comunitat educativa que, ara per ara, mostra un distanciament i un conflicte provocat en molts casos per una manca d'informació, segons van reconèixer.
La trobada, que va durar unes dues hores, ens va permetre exposar les nostres inquietuds, queixes, propostes, consells i moltes opinions que van ser degudament contestades. Una de les meves intervencions va anar enfocada a la dificultat que tenim els coordinadors TIC per "enganxar" companys en les eines 2.0 i el seu potencial educatiu; veient que una part dels actuals docents són incapaços d'entrar en aquest món (tot i els esforços) vaig proposar un Pla perquè els futurs docents sortissin de les facultats amb una formació adient en aquestes eines. A partir d'aquí van sortir persones del món universitari exposant el seu punt de vista sobre la formació TAC dels futurs mestres. També va haver-hi moltes altres intervencions de tot tipus: algunes encarades als sectors professionals diversos presents a la sala, d'altres sobre temes més pràctics i informatius i d'altres també sobre algunes experiències educatives. En definitiva puc dir que va ser una experiència positiva pel que vaig aprendre i vaig sortir amb l'esperança que aquest pla funcioni. Tant la Trina Milán com en Xavier Vidal em van causar molt bona impressió i crec que estan més que capacitats per portar a terme aquesta tasca tan complicada; la impressió que em va causar el Conseller no va ser tan bona i em costaria explicar la raó: potser el veig massa "polític"? potser perquè fa temps que he deixat de confiar-hi? la veritat és que tampoc em preocupa gaire, prefereixo un bon equip a un bon líder i la propera persona que ocupi aquest càrrec segons resulti de les properes eleccions espero que continuï aquest projecte, tingui més o menys carisma (talante) que l'actual.
Actualitzat 7/2/10: notícia al 3cat24
Foto: "Xavier Vidal, Ernest Maragall i Trina Milán" de JRoca'10

Vénen però no venen

Estimats lectors, les bones pràctiques educatives vénen, però no venen.
El Departament d'Educació ha obert un bloc, un canal Youtube i un compte Twitter fa un parell de setmanes. Al canal Youtube han anat penjant vídeos explicatius sobre el que es fa a les escoles del país; té 71 subscriptors i un vídeo tan interessant com el Pla experimental de llengües estrangeres va rebre en tres dies poc més de (només!) 20 visites.
Els vídeos, informes, estudis i altres coses que diuen que l'educació en aquest país està fatal i que provoquen un desencís social respecte a l'escola si que venen, i vénen, i molt. I també omplen tertúlies radiofòniques amb els intel·lectuals de torn que són capaços de parlar d'escola sense haver-ne trepitjat cap en els últims trenta anys. Així està el tema.

I el pla B?

El curs escolar 2010-11 comença una setmana abans i hi ha una setmana de febrer en la qual els mestres no haurem d'anar a les escoles. El Departament d'Educació va proposar que els mestres anéssim a les escoles fins el 8 de juliol, és a dir, que el curs 2010-11 començaria el mes de juliol en comptes de començar l'u de setembre pels docents com fins ara. D'entrada, a mi la proposta em sembla lògica perquè si el curs comença abans és important tenir una setmana més per preparar-lo, el principal problema que hi veig és si les plantilles poden estar a punt pel juliol.
Ara però, els sindicats han pressionat el Departament per eliminar aquesta setmana de juliol i ens hem quedat sense saber quan podrem preparar el curs i on posarem les hores de la setmana de febrer. Sembla ser que hi ha una proposta de passar la patata calenta a les direccions dels centres perquè ho decideixin i, com és lògic, els equips directius no hi estan d'acord. Sabem que amb la LEC augmenta el "poder" dels equips directius i també sabem que en moltes escoles costa molt trobar gent disposada a entrar a aquests equips; passar la responsabilitat de decisions d'aquest tipus als equips pot dificultar encara més que els mestres vulguin entrar a direcció.
Per la meva part crec que els sindicats no han actuat correctament en aquesta ocasió perquè treure la setmana de juliol sense aportar una solució (que jo sàpiga) no porta enlloc. I el Departament, recordem que estem en any d'eleccions, ha cedit sense tenir pla B. Serà qüestió de veure com evoluciona aquest embolic, espero que es solucioni aviat i si pot ser sense aixecar gaire polseguera.

Els gitanos de la comarca

Avui me n'ha passat una de molt divertida. Fent informàtica estava ensenyant als alumnes com són les fitxes de pobles a la Viquipèdia. Els he explicat que a la part dreta normalment hi va l'escut i/o bandera, un mapa, una foto i just a sota informació sobre el número d'habitants, superfície, altitud, etc... I és clar, els he explicat què significa el gentilici dels pobles. Tot seguit per comprovar si ho havien assimilat he fet algunes preguntes:
- Així els de Vic són...
- Vigatans.
- Molt bé, i els de Girona són...
- Gironins.
- Molt bé, i els de Taradell?
- Gitanos!

Val més que m'expliqui una mica: Taradell era conegut antigament com a "poble dels gitanos" i sembla ser que aquest motiu encara perdura en les noves generacions.
WikiLingua

Punts de mira, punts de vista

El que hauríem de fer tots els mestres almenys durant un curs sencer és passar a fer classe a parvulari. El punt de vista que tenen la canalla de parvulari comparat amb els de primària fa viure situacions enriquidores i divertides que valen la pena i que ens poden ajudar a aprendre en la nostra professió. Us posaré un exemple no escolar però que ens mostra la mentalitat d'una nena de P3: la meva filla, "la pubilla" vaja. Resulta que l'altre dia estàvem mirant un partit de futbol i un tal Messi va xutar la pilota a fora fregant el pal:
Pare: - Uiiii, fora.
alhora en Pou de Rac1:- "i la pilota ha sortit a fora!"
Pubilla: - L'ha tirat a fora?
Pare: - Sí
Pubilla:- I ara què faran si no tenen pilota per jugar?

Foto: "Joguines mimades" de JRoca'09

Proposta constructiva per la setmana blanca

A "L'apunt docent" parlo d'una proposta constructiva sobre l'organització de l'anomenada setmana blanca del curs vinent.
Si hi voleu dir la vostra endavant!

Ara també al criatures.cat

A partir d'avui començo una nova aventura al portal criatures.cat : el club dels pares i mares catalans en el qual faré un blog temàtic sobre escola titulat "L'apunt docent". Aquest bloc no el deixaré pas doncs passats els 800 apunts encara m'hi trobo molt bé i seria il·lògic no arribar als cinc anys ara que falta tan poc.
Haureu notat que he escrit blog amb g i aquest el dic amb c. Sabeu que sempre he estat partidari del que diu el Termcat però si em conviden a un portal nou m'adaptaré a les seva forma de dir-ho.
Doncs ja ho veieu, no us he fet el salt però potser una mica. Espero que seguiu passant per aquí i que visiteu i comenteu també els nous apunts del nou blog; cal registrar-se però és molt fàcil i realment val la pena en tractar-se d'un portal molt útil, interessant i divertit.
Moltes gràcies per tot.

Ni fronteres ni rival, com el Barça

Obríem la dècada amb un bonic anunci, el primer de l'any a TV3, que combinava els recents èxits de Barça amb el que podríem anomenar el caràcter treballador català, un dels pocs tòpics positius (i certs)que tenim. En un moment de l'anunci, que recordem tracta de la feina ben feta, esmenten un munt de professions: metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors. Quina professió cabdal pel que fa a número de professionals i sobretot per la importància social hi trobeu a faltar en la llista?
Ningú més que un bon publicista sap el que la gent vol sentir i això indica que la professió que no esmenta el vídeo, ara mateix, no ven. És una professió que rep per tot arreu i lluita contra tot per fer la feina ben feta, com el Barça.