dimarts

Volem més hores de pares a casa


Avui ha vingut a l'escola un home d'un sindicat per explicar-nos tot això de la sisena hora. D'entrada no vull donar la meva opinió fins que tingui més dades i entengui millor de què va la polèmica aquesta.
M'ha agradat un adhesiu que ens ha repartit al Claustre.
Sortien dues manifestacions: en una els pares amb una pancarta dient "Volem més hores de classe a l'escola". En l'altra uns alumnes també tenen una pancarta que posa: "Volem més hores de pares a casa".
Reflexionem-ho.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Cada uns quants mesos, no sabem ben bé quants, però també deu estar matemàticament estudiat, rebem una nova tongada d'estadístiques sobre el fracàs escolar. Estudis com l'anomenat PISA, a nivell europeu, que ens diuen que els alumnes de Secundària no saben prou matemàtiques ni comprenen adequadament els textos que se'ls plantegen.

Els docents n'estem força tips de tanta estadística i sobretot de les reflexions frívoles que es publiquen sobre els resultats. Voldríem saber qui dissenya les proves, com són, qui tria la mostra d'escoles i per què les escoles només en rebem informació a través dels mitjans de comunicació.

Curiosament, el mateix tipus de fracàs escolar es dóna en països amb sistemes educatius ben diferents i amb pressupostos desiguals. No sabem si s'estan estudiant sistemes escolars comprensius amb tots els alumnes junts fins als 16 anys, com el nostre, o sistemes més segregadors on els alumnes se separen per nivells ja als deu o dotze anys. En aquestos casos, ¿les proves es passen en tots els nivells d'alumnes?

Les causes d'aquest suposat i estadístic fracàs escolar es busquen sempre en la mateixa escola: professors mal preparats i desmotivats, manca de recursos econòmics, manca de disciplina en els centres... És ben cert que l'escola té problemes però també és veritat que afronta moltes dificultats amb dignitat i molt esforç.

Als docents, ens interessaria també molt que es fessin altres tipus d'estadístiques i que se'n publiquessin els resultats. Alguns exemples:

- Una estadística sobre quants pares es poden realment permetre reduir el temps de treball per estar més amb els fills.

- Una altra, sobre quantes empreses permeten als seus treballadors les reduccions de jornada, els horaris flexibles, les baixes "paternals", etc.

- Un estudi sobre quantes hores es passen nens i nenes fent activitats extraescolars, no per l'interès de l'activitat en si mateixa, sinó per casar l'horari familiar.

- Algun tipus d'anàlisi sobre l'humor i la paciència que els queden als pares i als fills després de cada llarga jornada, quan finalment es retroben.

¿Les hores que nens i joves es passen mirant la televisió o jugant amb els ordinadors ja estan comptades? . És un resultat alarmant! La lectoescriptura, un dels punts negres de l'informe PISA, s'aprèn en la primera infantesa i va estretament lligada al desenvolupament maduratiu i de la personalitat. El gust per la lectura s'ha de desvetllar conjuntament a casa i a l'escola. Què deu passar, doncs, realment quan els nois i les noies tenen dificultats per entendre allò que llegeixen?

D'acord, fem avaluacions i estadístiques. Són necessàries, però també ho és que els resultats s'interpretin seriosament i amb valentia social necessària per afrontar les veritables causes dels problemes.

JRoca_Font ha dit...

Estic molt d'acord amb tu. Cal interpretar els resultats amb totes les variables, no és el mateix la societat finlandesa que la catalana i els problemes que tenim aquí no es poden comparar amb els d'allà i al revés. En tot cas ens podríem comparar amb altres comunitats amb llengua pròpia i/o de semblants característiques.
Les enquestes que proposes les trobo molt encertades, m'agradaria que es fessin per fer-hi una ullada, hi estic molt interessat.
Gràcies per aportar coses al bloc.
Salut