divendres

Ja la tenim aquí amb una Champions sota el braç!



Cronologia dels fets
Dijous 18/5/06
7:30 Sona el despertador. Ahir vam anar a dormir molt tard, costa aixecar-se.
9:00 Comencen les classes
10:00 Surto de l'escola, tenim una ecografia que havia quedat força endarrerida per culpa de la vaga de metges.
11:25 L'ecografia va bé, tot normal, sembla ser que ara, a les 36 setmanes, deu pesar uns 2'7 Kg.
13:48 Dinem a casa els pares
15:00 Entro a l'escola. Preparo unes sessions molt divertides d'expressió corporal, s'ho passen bé, molt bé.
17:31 Torno a casa
18:14 Em preparo per anar al pavelló a entrenar els d'hoquei, miro a la Tv com la Copa arriba a Barcelona. Sona el mòbil.
- Jordi, avui no aniràs a entrenar.
- Ah, no? per què? què passa?
- Em sembla que he trencat aigües...
- Que, que, que , què dius?
- Vinc a casa i després anirem a l'hospital, ja he trucat a la llevadora.
18:16 Estic histèric, intento fer la "canastilla", no sé si ho faig bé. Preparo roba en una maleta. No paro d'anar d'un lloc a l'altre.
19:22 Arribem a l'hospital, entrem a urgències.
19:43 Confirmat, ha trencat aigües. Ens donen una habitació. No hi ha contraccions.
20:32 Llegim tranquil·lament a l'habitació i parlem. Tenia la intenció d'acabar "Els pilars de la terra" abans del naixement, no ha pogut ser, encara em falten unes cinc-centes pàgines.
22:15 Ve alguna contracció, molt aïllada.
22:56 Cada vegada hi ha més contraccions, les apunto a una llibreta marcant els segons. Fem broma, estem molt animats, truquem a uns amics i els hi retransmetem les contraccions en directe.
23:45 Les contraccions són clares i en intervals curts, alguna és forta, ja no fa tanta gràcia.
00:34 Les contraccions s'intensifiquen, comencen a fer mal, la intensitat ha pujat.
1:04 Ens baixen a la sala de dilatació.
1:34 Les contraccions augmenten, una màquina ho registra.
2:56 Això comença a molestar molt, fa moltíssima calor. El dolor augmenta en intensitat i durada.
3:32 Hi ha contraccions molt violentes. La llevadora creu que falta poc.
3:58 El dolor és insuportable, la nena té ganes de sortir, la cosa dilata força. No li posen l'epidoral. Hi ha un altre part, hem d'esperar que acabin.
4:31 Entrem al paritori, comença l'hora de la veritat. El paritori em fa pensar en una pel·lícula de Monty Phyton que precisament fem divendres 26 a tona: The meaning of life (El sentit de la vida). Hi ha una escena d'una sala de parts amb una curiosa màquina que fa "piiiiing".
4:45 Això no serà fàcil, la mare està molt cansada, costa molt.
4:53 Neix l'Eulàlia. És el moment més emocionant de la meva vida.
4:58 La tinc en braços, obre els ulls i mira a tot arreu, està tranquil·la, no em plora. La mare està bé, esgotada però bé, ha sigut molt valenta i ha valgut la pena. Ens confirmen que la petitona de la casa pesa 2.840 grams, és més de l'esperat tenint en compte que és una mica prematura. Tot seguit anem a la sala de dilatació de nou per passar dues hores molt llargues, no dormim. Fan moltes proves a la petita, està bé, és preciosa, com la mare.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona!!!!!!.Al pare i sobretot a la mare. Som una MEF de Mallorca i la meva filla Aina, ja té un mes.Com tu, penso que és preciosa!!.

Anònim ha dit...

Enhorabona Jordi, i també a la mare. Penso que estàs vivint uns dels moments que pot viure una persona en la seva vida.

Salut per als tres.

Anònim ha dit...

Felicitats Jordi!!
Soc una seguidora de la teva pàgina web. avui he anat a opos i com cada dia entro a donar 1 cop d'ull a la teva pàgina i quina alegria en jordi ja ha tingut la nena q es diu com la meva mare, 1 nom preciós segur que la nena també. Molta sort i salut per tots 3! Ànims!

ZAGASO ha dit...

Enhorabona!!!

Jo en tinc dos i puc essegurar que són el millor que m'ha passat en la meva vida.

Felicitats.

Salvador Macip ha dit...

Enhorabona (amb un any llarg de retard...)! Em sap greu haver-me perdut la part d'apuntar les contraccions i tot això quan va néixer el meu fill. Han de ser moments molt emoiconants de compartir amb la teva parella. Com quan et diuen que ha trencat aigües. Bé, jo m'he de conformar en no haver arribat a misses dites. Tu vas tenir més sort!! L'Eulàlia és un sol.