Ja la tenim aquí amb una Champions sota el braç!

Cronologia dels fets
Dijous 18/5/06
7:30 Sona el despertador. Ahir vam anar a dormir molt tard, costa aixecar-se.
9:00 Comencen les classes
10:00 Surto de l'escola, tenim una ecografia que havia quedat força endarrerida per culpa de la vaga de metges.
11:25 L'ecografia va bé, tot normal, sembla ser que ara, a les 36 setmanes, deu pesar uns 2'7 Kg.
13:48 Dinem a casa els pares
15:00 Entro a l'escola. Preparo unes sessions molt divertides d'expressió corporal, s'ho passen bé, molt bé.
17:31 Torno a casa
18:14 Em preparo per anar al pavelló a entrenar els d'hoquei, miro a la Tv com la Copa arriba a Barcelona. Sona el mòbil.
- Jordi, avui no aniràs a entrenar.
- Ah, no? per què? què passa?
- Em sembla que he trencat aigües...
- Que, que, que , què dius?
- Vinc a casa i després anirem a l'hospital, ja he trucat a la llevadora.
18:16 Estic histèric, intento fer la "canastilla", no sé si ho faig bé. Preparo roba en una maleta. No paro d'anar d'un lloc a l'altre.
19:22 Arribem a l'hospital, entrem a urgències.
19:43 Confirmat, ha trencat aigües. Ens donen una habitació. No hi ha contraccions.
20:32 Llegim tranquil·lament a l'habitació i parlem. Tenia la intenció d'acabar "Els pilars de la terra" abans del naixement, no ha pogut ser, encara em falten unes cinc-centes pàgines.
22:15 Ve alguna contracció, molt aïllada.
22:56 Cada vegada hi ha més contraccions, les apunto a una llibreta marcant els segons. Fem broma, estem molt animats, truquem a uns amics i els hi retransmetem les contraccions en directe.
23:45 Les contraccions són clares i en intervals curts, alguna és forta, ja no fa tanta gràcia.
00:34 Les contraccions s'intensifiquen, comencen a fer mal, la intensitat ha pujat.
1:04 Ens baixen a la sala de dilatació.
1:34 Les contraccions augmenten, una màquina ho registra.
2:56 Això comença a molestar molt, fa moltíssima calor. El dolor augmenta en intensitat i durada.
3:32 Hi ha contraccions molt violentes. La llevadora creu que falta poc.
3:58 El dolor és insuportable, la nena té ganes de sortir, la cosa dilata força. No li posen l'epidoral. Hi ha un altre part, hem d'esperar que acabin.
4:31 Entrem al paritori, comença l'hora de la veritat. El paritori em fa pensar en una pel·lícula de Monty Phyton que precisament fem divendres 26 a tona: The meaning of life (El sentit de la vida). Hi ha una escena d'una sala de parts amb una curiosa màquina que fa "piiiiing".
4:45 Això no serà fàcil, la mare està molt cansada, costa molt.
4:53 Neix l'Eulàlia. És el moment més emocionant de la meva vida.
4:58 La tinc en braços, obre els ulls i mira a tot arreu, està tranquil·la, no em plora. La mare està bé, esgotada però bé, ha sigut molt valenta i ha valgut la pena. Ens confirmen que la petitona de la casa pesa 2.840 grams, és més de l'esperat tenint en compte que és una mica prematura. Tot seguit anem a la sala de dilatació de nou per passar dues hores molt llargues, no dormim. Fan moltes proves a la petita, està bé, és preciosa, com la mare.