L'hora del conte

Aquest dissabte estava passejant la pubilla de la casa pel poble quan em vaig trobar l'amic Xevi que em va dir que a les 22h feien l'hora del conte. L'hora del conte és una interessant iniciativa d'un grup de gent de Tona que explica contes en un lloc maquíssim com és l'amfiteatre del parc de les Feixetes. En aquesta trobada s'hi pot apuntar qui vulgui i baixar a l'escenari a explicar algun conte o història interessant. Fa uns anys havia tingut cert èxit però ha anat quedant apartat i dissabte hi van anar menys de 30 mortals (de morts potser més perquè es fa on era l'antic cementiri de Tona). En altres edicions havia pensat de baixar i explicar alguna cosa però la vergonya era més forta que jo, parlar en públic em fa força por, amb nens no em suposa cap problema però amb adults acostumo a tenir vergonya i és per això que no faig teatre com a actor.
Doncs bé, aquest dissabte vaig decidir baixar i explicar una història i el més curiós del cas és que m'hi vaig trobar bé i crec que va anar bastant bé, almenys per les felicitacions que vaig rebre. Em vaig treure aquella espina i això sempre és positiu. Vaig explicar, a la meva manera, una història del llibre de Paul Auster que vaig comentar al bloc anteriorment. Ja em van dir que per properes edicions m'havia de preparar alguna altra cosa, no ho sé, potser sí que hi tornaré. Ara estic escrivint uns guions per una obra de la Guarderia Teatre i sempre em volen animar a pujar a l'escenari, amb el Llop ho he fet moltes vegades però una obra normal amb un guió definit és molt diferent del Llop, no crec que ho faci.