dilluns

Una nit vaig somiar que mon pare era Déu (una follia sobre Paul Auster)


Aquest dissabte, des de la Guarderia Teatre, vam organitzar una obra de teatre titulada "Una nit vaig somiar que mon pare era Déu (una follia sobre Paul Auster)" dirigida i interpretada pel mallorquí Salvador Oliva. Com és mal costum en aquest tipus d'espectacles a Tona, al teatre hi van assistir poques persones, menys de 20. És una llàstima que la gent tingui aquest poc hàbit cultural que et fa quedar a casa en comptes d'assistir al teatre per veure propostes com les d'en Salvador Oliva . Va ser una obra genial en tots els aspectes i massa gent s'ho va perdre. En Salvador ens va regalar carisma a dojo i professionalitat per transmetre el que Paul Auster va plasmar en el llibre "True tales of American life" que precisament he començat a llegir avui en anglès. Em sembla que el títol en català és el mateix que en l'obra de teatre.
Us poso el text del tríptic:

Tot comença quan Paul Auster va demanar als americans que li contessin
històries viscudes per ells mateixos per després contar-les en un
programa de ràdio. En va rebre prop de quatre mil de les qual en trià
cent setanta-nou per convertir-les en literatura. Aquestes històries són
les que conta el llibre Vaig creure que el meu pare era Déu.
Com que sóm un entusiasta de les històries de Paul Auster i perquè
aquest llibre em va fascinar, un any després de llegir-lo, una nit, jo,
vaig somiar que mon pare era Déu.
Una coincidència o una revelació?
No, un deute.
Parlar de racisme, d'amor, de mort, d'amistat, de religió, de guerra, de
por, de sort..., amb exigència i naturalitat era la meva obligació.
Les vivències són convertides en literatura i la literatura en teatre.
Les nostres històries són les millors perque són les que hem viscut.
Paul Auster és un escriptor intel.ligent, capaç d'enganxar el lector amb
un argument senzill, que fa de mirall dels comportaments humans i fa
pensar molt, també juga amb l'atzar, les casualitats i en això m'hi
sento molt identificat. Hi ha gent que pensa que els pren el pèl, però a
mi m'encanta que jugui amb mi i em faci còmplice de la seva escriptura.
La lectura de la seva obra em deixa un regust fantàstic.

Aquest espectacle està dedicat a Joan Carles Bellviure per
ensenyar-me tantes coses, i com no, als meus pares: Salvador i Maria.
Ja ho veieu, si teniu oportunitat de veure aquest espectacle no ho dubteu ni un segon, us en penedireu.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hey! Very Nice! Check out this website I found where you can make extra cash.
It's not available everywhere, so go to the site and see if you can find something. I found something and make
and extra $900 a month!

http://www.degree-programs-online.info/extramoney.htm