Una mica de nostàlgia de cursos passats

Avui he visitat amb uns amics que tenen canalla una fira d'atraccions d'un poble on vaig treballar tres cursos a l'escola pública. Quan hi anava sabia perfectament que hi trobaria ex-alumnes i així ha sigut. També sabia que trobaria molt xumba-xumba insoportable i tampoc m'he equivocat, la pregunta és:
- Cal?
M'ha fet molta il·lusió trobar-ne uns quants que feia molt de temps que no veia. M'han dit que aquest setembre començarien ESO a l'institut del poble veí i estaven una mica espantats. Els he presentat la meva filla i han estat sincerament amables. Mai he connectat tant amb uns alumnes com amb aquell grup del que vaig ser tutor a tercer. Tothom em va tractar molt bé, em van valorar molt la feina i els pares van ser molt cordials i agradables, alguns també s'han acostat a parlar una estona i m'han felicitat per la paternitat, segueixen demanant-me quan tornaré a l'escola i segueixo dient que no ho sé però que m'encantaria.
Ja he parlat d'aquestes sensacions en altres posts, són coses que no es paguen amb diners i que et fan sentir molt bé.