dimarts

El tubogan metàl·lic cremarà molt

Es lleva a quarts de deu, s'aixeca al seu llit i em crida. Quan hi vaig me la trobo recolzada als barrots i m'assenyala alguna cosa, em diu "allà", aquesta nena està aprenent els adverbis abans que els noms. Juguem una mica i després li canvio els bolquers, com pesen! no sé com s'aixecava.
Tot seguit li dono el bibi al llit, després juguem a sobre el llit una mica sense marejar-la gaire que acabava de menjar. Li encanta agafar el bibi i el tap i jugar a tapar-lo, quan ho aconsegueix aplaudeix, bé, ho intenta perquè té les mans ocupades.
En aquest moment el papa ha de vestir-la i combinar la roba, no és fàcil. Com heu deduït la meva dona no és mestra i treballa, per tant la complicada tasca de posar-li el vestit adequat és meva. Mai he jugat a nines i em suposa un problema. Normalment amb un vestidet anem força bé, de vambes li poso les clàssiques Victoria perquè les avarques que li van regalar són maquíssimes però per caminar no les veig molt adequades tenint en compte que fa un mes que camina. Avui li posaré la samarreta de Lost que li vaig comprar per Internet . Sa mare vol que li posi unes pincetes al cap perquè estigui ben mona, no sé si me'n sortiré.
Una vegada vestideta li posaré crema solar per les parts on pot tocar el sol i anirem a donar el volt pel poble, trobarem les mateixes mares i iaies de sempre i potser parlarem del de sempre. Anirem al parc amb la pala i la galleda, agafarà les burilles de terra i li diré No!, es quedarà observant els nens més grans com juguen i els voldrà seguir, sentirà un gos i dirà "uau", li donaré un glop d'aigua amb el bibi i es mullarà una mica la samarreta, el tubogan metàl·lic cremarà molt.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

jajajaja!sembla un calc del que feim nosaltres cada dia.La nostra té 15 mesos i cada dia ens sorpren més.També en tenim un de 6 anys i junts, formen la colla perfecta.
Pel que fa a la roba, el meu marit és una maquineta. Quan li toca a ell vestir a sa nina senten:
- Mamà!!!què li pos??
i jo li contest:
- roba, papi. Si pot ser, roba!!!
jajajajajajaajajajja

diariMEF ha dit...

Suposo que els homes en certes coses acostumem a ser un desastre i vestir les criatures és un exemple força clar.
La nostra pubilla demà farà 14 mesos, es porten poc amb la vostra nina.
Salut

Jaume ha dit...

Hola Jordi. He estat una quinzena fora i se m'ha acumulat la feina de posar-me al dia llegint blocs. Veig que estàs de "papa" oficial, em fas molta enveja, algun dia d'aquests m'hauré de posar a per feina...
Pel que fa al currículum d'EF, una pena, la meva directora ja em va comentar alguna cosa abans d'acabar el curs. L'article del professor Sebastiani molt bo, a veure si escric alguna cosa al meu bloc i ho enllaçaré. S'acabará fent el mateix a totes les CCAA, a Aragó s'hi van abançar uns mesos.
Salut i passa bon estiu!!

diariMEF ha dit...

Hola Jaume,
espero que l'estiu segueixi profitós per tu i el teu entorn.
Això del currículum serà una lluita que guanyarem perquè hi ha força gent que s'hi ha posat, no hem de decaure i cadascú hi ha de posar el seu granet de sorra.
Salut

Anònim ha dit...

Crec que demostres ser un molt bon are, moltes voldrien tenir un home aixi, la veritat es que n'hi ha pocs.
No ho canviïs per res.

diariMEF ha dit...

La meva feina em dóna força temps lliure que m'agrada dedicar a la pubilla i això és un privilegi que molts pares no tenen. Suposo que tothom fa el que pot segons les seves circumstàncies.
Gràcies pels comentaris.
Salut

Montserrat ha dit...

Genial!!! gaudeix al màxim aquest privilegi