dilluns

Avui en Neil Young en fa seixanta-dos

Torno de la ràdio content, el programa ha sortit rodó. Fa onze temporades seguides que faig el que em rota a l'emissora i de moment les coses m'han anat prou bé, m'encanta fugir de la ràdio-fòrmula per acostar-me a l'alta fidelitat sonora d'uns principis musicals, és el lema del meu programa.
Avui he començat amb el Pixies i el seu Manta Ray, s'hi han sumat després els Soundgarden, tot seguit la millor banda de l'actualitat i també la millor banda de tots els temps. Pel mig s'ha passejat en John Fogerty i la seva penya, els Black Sabbath i en Bonnie Prince Billy entre d'altres.
A les acaballes l'apoteosi amb una My back pages interpretada per Eric Clapton, Tom Petty, Roger McGuinn, George Harrison, Neil Young i Bob Dylan; tots junts!
Ara escolto el Let it bleed i reflexiono sobre el fet que la música, la bona música sempre m'ha acompanyat a la meva vida i que la necessito. Fa un temps m'enfadava quan amics meus escoltaven ràdio-fórmules barates i comercials, ara ja no m'enfado, els comento el que hi ha i si ho volen agafar que ho agafin, si no ho volen agafar ells s'ho perden, no penso pas escarrassar-m'hi.
Per cert, avui en Neil Young en fa seixanta-dos, felicitats.. i moltes gràcies, de veritat.
Foto: Neil Young de Wikipedia

4 comentaris:

qdony ha dit...

En Neil Young és gran cronològicament i artísticament

JRoca_Font ha dit...

En Neil Young és gran en principis i això és molt important.
Salut

Anònim ha dit...

Neil Young, un dels grans. Com passa el temps. Vaig tenir la sort de veure'l en un festival al vell Estadi de Wembley a l'estiu del 74 amb els CSN&Y. Quins records! Què jovenet que era.
Enhorabona pel teu programa de bona música. Onze anys són molts anys.

JRoca_Font ha dit...

Ricard,
veure en Neil Young l'any 74 devia ser una passada, quina enveja sana que m'has fet venir. Per cert, si vols escoltar el programa es pot per Internet els dilluns a les 9 a www.radiotaradell.net.
Salut