Avui en Neil Young en fa seixanta-dos

Torno de la ràdio content, el programa ha sortit rodó. Fa onze temporades seguides que faig el que em rota a l'emissora i de moment les coses m'han anat prou bé, m'encanta fugir de la ràdio-fòrmula per acostar-me a l'alta fidelitat sonora d'uns principis musicals, és el lema del meu programa.
Avui he començat amb el Pixies i el seu Manta Ray, s'hi han sumat després els Soundgarden, tot seguit la millor banda de l'actualitat i també la millor banda de tots els temps. Pel mig s'ha passejat en John Fogerty i la seva penya, els Black Sabbath i en Bonnie Prince Billy entre d'altres.
A les acaballes l'apoteosi amb una My back pages interpretada per Eric Clapton, Tom Petty, Roger McGuinn, George Harrison, Neil Young i Bob Dylan; tots junts!
Ara escolto el Let it bleed i reflexiono sobre el fet que la música, la bona música sempre m'ha acompanyat a la meva vida i que la necessito. Fa un temps m'enfadava quan amics meus escoltaven ràdio-fórmules barates i comercials, ara ja no m'enfado, els comento el que hi ha i si ho volen agafar que ho agafin, si no ho volen agafar ells s'ho perden, no penso pas escarrassar-m'hi.
Per cert, avui en Neil Young en fa seixanta-dos, felicitats.. i moltes gràcies, de veritat.
Foto: Neil Young de Wikipedia