dijous

El moment que no surt mai a les cançons


Anant a treballar avui he estat escoltant Mishima en comptes de la ràdio i això ha fet que tot el dia tingués al cap la melodia de "No et fas el llit", una cançó que considero que està per sobre de moltes coses, em té hipnotitzat.
Ara escolto a tot volum el Murray Street i comença a ploure, veig que hauria de fer-ho més sovint.
M'adono que el bloc ha arribat al tercer aniversari i penso en el que ha canviat la meva vida en aquests tres darrers anys. Les dues decisions més encertades que he pres en aquest darrer milenar de dies han estat per aquest ordre: ser pare i canviar d'escola.
Foto: " Les meves dones al pantà de Santa Fe" de JRoca

6 comentaris:

Vida quotidiana ha dit...

Felicitats per partida triple!

Anònim ha dit...

Vaja enhorabona per tot això... i a seguir amb el blog, més fills i més escoles...que encara ets jove!
g.g.

JRoca_Font ha dit...

David,
gràcies per comentar sovint al bloc i pel suport.
Gerard,
gràcies i continua tu també amb les teves creacions, et recordo que si jo sóc jove tu ho ets encara una mica més doncs ens portem poc menys d'un mes o sigui que tu també "tens corda per estona".
Salut

Anònim ha dit...

bé, completament d'acord amb el primer, ser pare/mare, és el millor del món !! i pel que fa al segon, és clar, no ho puc compartir !! ja veus k encara et vaig llegint, i m'agradaria k haguessis seguit a l'escola !!

pat

JRoca_Font ha dit...

Pat,
el canvi d'escola m'ha suposat estar més a prop de casa i la tipologia de l'escola actual m'agrada molt, els darrers quatre cursos vaig passar bons moments i d'altres de dolents, prefereixo quedar-me amb els bons i dels dolents em quedo amb el que m'han ajudat a créixer com a mestre i persona. Desitjo que l'escola funcioni bé i els alumnes s'hi trobin de meravella, quan vaig marxar ja vaig manifestar la meva disponibilitat a ajudar si calia en temes que havia engegat jo com tot el relacionat amb la informàtica i temes d'EF. Espero que tot vagi bé pel Figaró i que els teus fills estiguin molt bé, dóna'ls un petó de part meva.
Gràcies pel suport i per llegir-me.
Salut i pau

Sylvie ha dit...

Doncs, res, em sumo a les felicitacions triples!