El rovelló

Un dels punts forts de l'edifici de primària de l'escola pública Pinediques de Taradell és el pati. Fa pocs anys unes necessàries obres d'ampliació van reduir-ne les mides però l'essència s'hi segueix notant, només voltant per fora el recinte s'hi nota aquesta essència.
Ahir hi passejava en el torn de vigilància de l'esbarjo i realment el que veia no ho he vist a cap escola on he estat: la canalla viu l'hora del pati amb un entusiasme engrescador pel contacte amb la natura i les ganes boges de viure cada segon que hi passa. El bosc té vida amb certa fauna i flora i fa aquella olor de bolet tan característica de tardor. Un nen d'origen magrebí que devia fer primer o segon (no els faig classe i per tant gairebé no els conec) se'm va acostar amb alguna cosa a les mans:
- Mira, has vist?
Les mans brutes d'esgarrepar l'argila estaven plenes d'aglans que havien germinat: els sortien tiges assedegades de sol.
- D'on ho has tret això?
- Un dia els vam enterrar i mira ara, has vist?
- Ai sí, mira, estan sortint els arbres petits.. què en faràs?
- No ho sé.
- Busca un bon lloc i enterra els aglans una altra vegada, a veure si surten arbres.
El nen va mirar esverat al seu voltant i va marxar corrent a reunir-se amb un altre grupet de nens que com ell tenien les mans brutes i plenes d'aglans recent germinats.
Avui el dia ha estat dur, els dimecres ens reunim a les vuit del matí i jo arrossegava son. Tot d'una, a la tarda, un alumne del meu grup m'ha dit que a la meva taula tenia una sorpresa que ha trobat al bosc, a un company se li ha escapat que era un rovelló i quan m'hi he arribat he comprovat que el rovelló era de campionat, de campionat de les Pinediques de Taradell. Tenir un pati com el nostre és un privilegi que espero que sàpiguen valorar i evidentment respectar.
Foto: "El rovelló de les Pinediques" de JRoca'08