La desagradable ignorància
La canalla se sent atracció pel desconegut, és lògic. També és lògic que la desconeixença en alguns temes porti a situacions desagradables si hi sumem un grau d'inconsciència pròpia de l'edat i de vegades una dosi de crueltat, pròpia de l'edat, o no.
Fa uns dies vaig sentir a uns nens referir-se a un altre en aquests termes: "Aquell és un tomàs". Feien referència al centre de discapacitats intel·lectuals més conegut d'Osona que es diu Sant Tomàs. Algú, possiblement un adult amb macabre enginy, els havia fet adjectivar "tomàs" com a un insult divertit. Vaig pensar que si aquests nens haguessin conegut la tasca del centre de Sant Tomàs o coneguessin algun cas proper de discapacitat psíquic possiblement no farien aquestes bromes i aquí va venir la meva reflexió al voltant de la sensibilització social de la diferència; penso que els nostres alumnes han de conèixer la tasca de llocs com Sant Tomàs, de llocs com l'institut Guttmann, empreses com La Fageda, la Fundació ONCE, Special Olympics, diverses ONG, etc... d'aquesta manera evitarem conductes desagradables fruit sobretot de la ignorància.
Sentim pels mitjans que joves del nostre país són capaços de fer agressions racistes, de maltractar discapacitats o persones sense sostre, o persones grans... no serà que la ignorància porta una dosi de manca de respecte a la diferència?
Foto: "Llegint al llit" de JRoca'08
Entrades
4 comentaris:
La resposta és si.
Sovint com a mestres fem esforços per fer entendre la diferència als nostres alumnes. Quantes vegades hem fet llegir a l'institut "El nen del pijama de ratlles" o el "Diari d'Anna Frank" o bé hem passat pel·lícules com "American History X"... doncs bé, la ignorància no és l'únic motiu d'intolerància o de manca de respecte cap a la diferència. De molts d'aquests alumnes he sentit comentaris tergiversant completament el missatge d'una imatge o d'una passatge d'una història que, per més que se'ls expliqui no l'entenen.
No sé si passa per fer-los sentir com els diferents, en lloc de mostrar-los només aquesta diferència.
No acabo de veure la solució a un problema generalitzat en la nostra generació d'adults i no de nens o adolescents.
Susanna
La resposta és un gran sí, i n'estem farts, no hi ha manera d'erradicar aquesta dèria de menysprear els diferents, quan tots som diferents, és la meva primera gran feina a l'escola,`potser l´única que em manté la il.lusió....
Xevi,
clavada.
Susanna,
d'acord amb tu, gràcies pel comentari.
Zel,
de mica en mica anem fent millores però encara hi ha camí a recórrer.
Salut
Publica un comentari a l'entrada