dissabte

Serrallonga vs gitanos irlandesos

En Brad Pitt va demostrar ser un actor extraordinari amb la genial interpretació d'un gitano irlandès a la pel·lícula de Guy Ritchie "Snatch: diamonds and dogs (2000. Veure Youtube)". En aquella ocasió l'actor nord-americà va ser capaç de fer creure al món que era irlandès i gitano amb un accent impressionant que li feia guanyar credibilitat com a personatge alhora que provocava que l'espectador es quedés sense entendre de la missa la meitat. L'equip de la pel·lícula no el va escollir per la seva cara bonica o pel seu carisma, el van escollir perquè els va demostrar que era capaç de donar credibilitat al complex personatge.
L'Isak Férriz no és pas mal actor, al contrari, però com a Serrallonga no cola si volem que la pel·lícula tingui credibilitat. Per fer Serrallonga un gran equip ha cuidat pràcticament tots els detalls per fer-nos creure que vèiem una història del segle XVII que es desenvolupa en gran part a la comarca d'Osona; i aquí és on no han cuidat el detall de l'accent d'alguns dels personatges, no només el del protagonista.
De la mateixa manera que d'una pel·lícula argentina no ens creuríem que els personatges tinguessin accent andalús de Málaga no ens creiem que una pel·lícula (o sèrie) basada en gent d'Osona del segle XVII tingui personatges amb accent actual de Barcelona; i compte, no és per despreciar cap manera de parlar, és simplement una qüestió de credibilitat que una part dels espectadors de Serrallonga hem notat.
Es dirà que hi ha autoodi, que ho critiquem tot i més coses però no és això; jo estic molt content que es facin coses com Serrallonga i que es facin bé salvant aquells detalls que notarem només un percentatge petit dels espectadors. Aquest país necessita que es facin més sèries com Serrallonga i que s'expliquin més històries nostrades. Tot i aquesta crítica* que faig jo vull felicitar a l'equip per la feina feta, que és molta.
* Hi ha una altra crítica en aquest cas lingüística: utilitzen alguna vegada el "vostè" quan diria que en aquell temps aquesta paraula d'origen castellà encara no s'utilitzava, hi havia el "vós".

7 comentaris:

Dolors ha dit...

Totalment d'acord Jordi. A casa també vam comentar que aquest accent tan poc osonenc del protagonista " cantava" una mica.Suposo que els que sou més d'aquesta zoan encara us fa més mal d' orelles.
La resta de la minisèrie , però, va estar bé , uns paisatges molt bonics ,el vestuari , tots els escenaris molt cuidats, una mica massa de sang i fetge pel meu gust , especialment al final , no sé si calia.
No coneixia del tot la llegenda d'en Serrallonga , tot i haver cantat mil vegades de petita i al ' època de casals i esplais la cançó del "Torna torna" ( el meu poble surt a la lletra! )
En resum , va estar bé , però si em poso a comparar en conjunt potser em va agradar més " Arnau" de ja fa uns anys...

Anònim ha dit...

L'accent es va notar i molt, va ser una gran cagada (perdoneu l'expressió). La resta molt bé i el final jo crec que si que calia.
Hi va haver un moment de la sèrie que van dir "M'acagum déu!" i vaig pensar... això sí que és d'aquí XD.

Salut

Ceci Jufré

Lídia Clua ha dit...

Quina raó tens Jordi!! Vaig quedar de pasta de moniato quan vaig sentir aquell accent tant xava... Però de veritat no se'n van adonar??? Ai senyor on anirem a parar...

Xevi Vilardell Bascompte ha dit...

Transcric la meva crítca feta a xelu.net:

D'entrada dir que m'ha sorprès i gratament aquesta producció catalana per varis motius que ara vaig a desgranar:

>> La interpretació és molt bona per part de tots els actors i com no destacar el d'en Joan Sala i el d'Antic, dos personatges que porten a sobre el pes de bona part de la història.


>> Els escenaris i les localitzacions exteriors estan molt ben aconseguides. No cal dir que els paisatges de Les Guilleries i el Montseny ja són espectaculars de per si.


>> La il·luminació de les escenes en general m'ha semblat fantàstica!


>> La recreació històrica tan dels llocs, del vestuari i les escenografies crec que es mereix un reconeixement. Es nota que hi ha hagut una gran feina per part d'un bon equip i el resultat salta a la vista.


>> La història enganxa i s'ha sabut adaptar per fer-la més cinematogràfica encara.


>> És de lloar que si s'ha de fer una escena de sexe, de violència, si ha de sortir sang o si s'han de dir paraulotes no es cobreixin com a vegades ens té acostumats TV3 i només es deixin intuir o se substitueixin per un "carat" en comptes de "collons". Crec que això augmenta el realisme i va en benefici de la història i la credibilitat d'aquesta.


>> La música èpica en combinació amb escenes de travellings o imatges aerees espectaculars augmenten la sensació d'estar veient una superproducció amb tota la regla. En aquest sentit, Serrallonga no s'ha de sentir intimidat per cap altra producció de fora (no caiguem fàcilment en l'auto odi!).


No seria una bona crítica però, si no detallés també alguns aspectes que m'han semblat millorables. Passo a detallar-los:

>> D'entrada crec que l'accent del personatge de Serrallonga no s'escau a un pagès de Viladrau. Tot i que fa un paper extraordinari, aquí falla en aquest aspecte.


>> Crec que, per extensió, no hi ha una diferència de registre entre la manera de parlar del poble i la noblesa. A mi no m'entra que parli igual un pagès que la baronessa!


>> Algunes escenes, tot i estar molt ben recreades escenogràficament parlant i a nivell de vestuari, els faltava credibilitat interpretativa. Per exemple, quan Antic entra en un bar de poble i reclama gent per atrapar a Serrallonga, sembla que tots estiguin molt ben posats. Jo no m'imagino un bar on entra algú i està tothom assegut a la seva taula, gairebé alineats a la perfecció, de seguida es fa un silenci sepulcral... Jo diria que hi hauria d'haver força més merder i descontrol, no? És com si l'escena no se l'acabessin de creure.


>> Seguint en la línia del punt anterior, hi ha algunes escenes on les robes dels personatges (bandolers i pagesos) sembla treta de la rentadora i planxada. Tot i que n'hi ha que la porten estripada, no se'ls veu ni una taca ni una arruga. Jo crec que la gent en aquella època tenia poques oportunitats de cuidar a fons la seva higiene i això s'havia de reflectir per força en el seu aspecte. Un altre exemple seria els dos quilos de gomina que porta a cada escena el propi Serrallonga. O sigui, molt ben ambientat tot, però faltava un pèl de realisme, o de creure's-ho.

Tot i els contres, penso que en aquest cas les coses positives s'imposen i tenim un producte català del qual ens podem sentir orgullosos! Potser això també m'ha sortit una mica eufòric, no? Poc realista?

JRoca_Font ha dit...

Dolors,
gràcies pel comentari. A mi també em va agradar Arnau fa uns anys però l'hauria de tornar a veure per comparar.
Ceci,
sí, es va notar molt. Jo també crec que l'escena final calia doncs parlem d'un context històric molt violent, guanya credibilitat.
Lídia,
suposo que els va decidir més la planta del protagonista que el seu accent.
Xevi,
jo també penso que en línies generals el producte és bo.
Salut

Anònim ha dit...

a mi em va agradar força i lloo l'esforç dels que han fet aquest producció. Desitjo que els vagi molt bé i se'n puguin fer més.
També crec que amb la llengua han badat una mica (l'"estic aquí" que es va sentir és de l'alçada d'allò de "se'ns cau al damunt", i més en detall tinc els meus dubtes de si a l'època els "mecagondeus" corrien tant com ara"). Mentre ho veia vaig pensar que si enlloc de xava el protagonista tingues dicció de tortosa o de valencia hagués estat un escandol, però que el xava ha substituit al barceloní com a dicció acceptable. Per mi que ni es van plantejar els grinyols. Espero que l'actor ho entengui i no se senti ofès pels comentaris a la seua dicció

JRoca_Font ha dit...

Marc,
avui m'han dit que el protagonista va ser classes de dicció, no sé si és una llegenda urbana o no. En tot cas l'Isak Férriz no és l'únic que mostra un accent inadequat per l'època, el que fa de seu germà per mi és pitjor i la seva dona Déu n'hi do.
Salut