dimecres

Crisi al món dels blocs?

Un dels temes més comentats darrerament en el món blocaire és la crisi, o la suposada crisi, dels blocs "per culpa" de l'èxit de les noves xarxes socials. El meu punt de vista, exposat a la darrera reunió de l'Osonosfera, és que s'ha diversificat l'oferta sense augmentar excessivament el número de lectors.
Posem el cas d'una persona que fa anys que segueix blocs i que últimament ha entrat a xarxes socials com Facebook o Twitter. Fa dos anys aquesta persona llegia durant una hora diària els seus blocs preferits; avui, tenint la mateixa hora, consulta diferents blocs, el Facebook i el Twitter entre d'altres. Resultat? està menys estona visitant blocs i possiblement ha fet una selecció de blocs preferits que consulta més o menys diàriament però comentant menys i deixant-ne molts per manca de temps.
Tot això significa que hi ha crisi al món blocaire? no necessàriament però hi ha hagut molts blocaires que han adoptat canals d'expressió més àgils com són Twitter i Facebook com a altaveus de les seves coses quotidianes; si abans escrivien un post dient que s'havien comprat unes sabates o que havien anat a Port Aventura, avui ho diuen en 140 caràcters o enllaçant mil fotos al Facebook. Així doncs també podem concloure, i en aquesta línia diria que hi ha la Trina Milán, que hi ha una especialització més gran dels blocs i per tant, de crisi res de res.
Ah sí, si voleu votar aquest bloc als Premis Blocs Catalunya 2009 ho podeu fer al següent enllaç. La categoria on vaig inscriure el bloc és la de blocs personals, vaig estar dubtant si inscriure'l a la categoria educació però com que en molts apunts parlo de temes més personals la decisió va anar per aquest camí, gràcies.
Foto: "Al Parc de les Feixetes" de JRoca'09

10 comentaris:

Montse ha dit...

Twitters i Facebooks poc tenen a veure amb els blogs. Bé, aquesta és la meva opinió.

Els blogs que m'agraden i que gaudeixo llegint tenen molt més a veure amb els dietaris de tota la vida o amb els articles d'opinió de la premsa que no pas amb aquestes piulades tan de moda darrerament. Que estan molt bé, però que són tota una altra cosa.

My humble opinion.

Joan Ayats ha dit...

Cada canal té les seves característiques. Jo em quedo primer amb els blocs, però si es fan servir bé també m'agraden la resta.
Un problema podria estar en que la facilitat d'ús d'un canal també facilita el fer soroll.
Jo considero que tothom pot tenir quelcom interessant a dir i m'agrada escoltar a tothom, però certs canals són més sorollosos que d'altres.
Pot ser interessant el debat sobre que és soroll al món 2.0.

A reveure,

JRoca ha dit...

Montse,
sí, són una altra cosa però fan que molta gent deixi de visitar blocs per piular per la xarxa o treure el cap al Facebook. A mi també m'agraden els dietaris de tota la vida però el Twitter és més directe i ràpid. I després anem estressats...
Joan,
soroll 2.0. ... interessant concepte, passa pel registre i patenta aquesta idea ;-)
Salut

SM ha dit...

Molt interessant l'apunt. He començat una discussió paral·lela del tema aquí:

http://bloguejat.blogspot.com/2009/06/facebook-twitter-o-blog.html

JRoca ha dit...

SM,
gràcies per fer-te ressò d'aquest bloc. He contestat al teu fil.
Salut

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Jo també penso com la nostra amiga Montse. Són coses diferents. Però n'hi ha per a tots els gustos. A mi mentre no m'obliguin a reobrir el tuita, o a fer-me soci del feisbuc, cap problema. Amb el blog en tinc prou.

JRoca ha dit...

Miquel,
els blocs com el teu no són dels que noten la suposada crisi dels blocs, tenen lectors fidels que valoren el que llegeixen. I si algú algun dia obliga a algú a fer-se del Twitter o del Facebook ja podem tancar la paradeta.
Salut

zel ha dit...

Mira, jo vaig fer com tu, alla mateix sóc...ara que aquests mes no tinc temps de visitar res de res!!!! Però et deixo una abraçada!

JRoca ha dit...

Zel,
una abraçada també, bon estiu.
Salut

Xevi Vilardell ha dit...

Jo crec que els blocs, tot i tenir les seves limitacions, continuen sent una eina d'expressió perfectament vàlida dins del món de la web 2.0. Fenòmens com el Facebook i el Twiter han obert les portes a gent molt diversa (com en el seu dia van fer els blocs), però desenganyem-nos: la funció del FuckBook i el Twiter és pura xafarderia. Els blocs van més enllà. Jo tinc l'esperança que el fenomen FaceBook acabi sent només un fenòmen. Jo el trobo profundament avorrit i inútil. Només em resta per dir: MOR AL FUCKBOOK!