divendres

You're innocent when you dream

Amb un grup de quart llegim dues hores setmanals i comentem llibres en totes les seves vessants. Quan hi ha alguna paraula que no coneixen me la pregunten i sempre intento que a partir de la deducció de la frase trobin el significat; de vegades, quan ni jo mateix conec la paraula, la cerquem al diccionari i de vegades, quan el llibre ho requereix, busquem localitzacions reals a Internet.
Molt sovint els dic un sinònim perquè entenguin el significat d'una paraula i un dia em vaig trobar un comentari més o menys sorprenent:
- Si hi ha una paraula fàcil per dir això perquè n'han de fer servir una de complicada?
Aquell dia, abans de contestar, vaig pensar uns quants segons. Els vaig dir alguna cosa així com:
- Queda més bonic, també va bé per no repetir sempre les mateixes paraules, les llengües tenen molts sinònims i això les fa més riques...
Anava parlant i uns quants em miraven i en el seu pensament hi llegia "collonades"; i si ho haguessin hagut d'expressar verbalment els sortiria alguna cosa així com "vaia gilipollada". Jo seguia parlant meravelles dels grans poetes i les rimes i les paraules en desús, i.. ara no recordo com ho vaig acabar.
A posteriori aquest tema és més complicat del que aparentment sembla perquè entrem de ple en el sentit artístic, la creativitat i un munt de plaers associats difícils d'entendre per un grup de quart de primària però tinc clar que la meva feina no és inculcar coses sinó despertar, en la mesura del possible, aquest sentit que fa que hi hagi persones que apreciïn Tom Waits i persones que matarien per fer-se una foto de mòbil al costat del triunfito de torn.