dimecres

El meu nou curs

Aquest curs que acaba de començar és una barreja entre experiències que feia temps que no tocava i unes quantes de noves que d'entrada m'estan costant més del que m'esperava. Després de passar dos anys a cicle inicial portant el projecte informàtic aquest any m'aventuro a cicle superior a fer matemàtiques, educació física i les TIC en anglès. Hi ha tants canvis que encara m'he de situar: feia molts anys que no anava a cicle superior i mai havia fet matemàtiques però com que m'agrada sé que me'n sortiré; d'altra banda em toca fer les TIC en anglès a cinquè i sisè de manera que m'he de fer entendre molt bé en la meva tercera llengua que normalment uso poc. Pel que fa a l'educació física, que feia dos anys que no tocava a primària, de seguida hi he trobat el cuquet que quasi no recordava i tinc tantes ganes de fer coses noves i de compartir-les que no sé ni per on començar. Per sort aquest any continuaré a parvulari fent psicomotricitat però només a P4 i P5, ja he dit molts vegades que passar per infantil aporta moltíssim i entre tantes matemàtiques i ordinadors m'anirà bé envoltar-me de salts i rialles pre-desdentegades. Com m'agrada la meva feina i com em molesta la gent que en parla tan malament.
Foto: "Amunt, amunt" de JRoca'11

7 comentaris:

Susanna ha dit...

Comparteixo totalment aquesta passió per la feina, Jordi. Per a mi és tan gratificant quan els alumnes de P3 venen al gimnàs amb una il·lusió boja per pujar, per girar, per saltar, per arrossegar-se i viure mil vides que fora del gimnàs ni tan sols havien imaginat... És increïble veure les cares d'emoció dels alumnes de CS quan són capaços de crear les cases dels seus somnis amb SketchUp, o quan els de 3r descobreixen que poden enviar-se missatges interns.
Estimo la meva feina, m'agrada compartir-la amb altres mestres que senten la mateixa passió.
He de reconèixer que tinc la sort de treballar del que més m'agrada en aquesta vida. I que per a mi anar a treballar és un al·licient per aixecar-me cada dia.
És una sort, però no per això crec que sigui menys important que la feina que pugui fer un advocat, un infermer, una metgessa, un escombriaire o qualsevol professional de la nostra societat.

Galderich ha dit...

Endavant i no facis cas del que diuen. Tu a la teva i amb la teva il·lusió, que no ens la prenguin!

JRoca_Font ha dit...

Susanna,
d'això en dic passió! Som imparables!
Galderich,
per molt que ho intentin no aconseguiran treure'm la passió per la meva professió.
Salut

vic ha dit...

Els ànims no els has de menester. Força

Anònim ha dit...

Els reptes són bons perquè ajuden a superar-se i sobretot a aprendre. Per altra banda quan la feina agrada les dificultats, no desapareixen, però es fan més portables.
El que és més important és tenir la il·lusió diària de fer la feina fins arribar a aconseguir no sentir-la com a feina.
Molta sort
Dolors

milton - mortal kombat ha dit...

que blog intersante molt bo èxits

pedro juegos de vestir ha dit...

Excel · lent post! veritablement comparteixo amb tu, i vull aportar que és millor aportar a l'educació amb TIC ...