Ten years after

Un dels tòpics més estesos en ascensors, pre-passos de vianants i sales d'espera de consultes mèdiques vàries és el del pas del temps: com passa el temps! I el més bo del cas és que és ben cert, passa ràpid i nosaltres ni ens n'adonem. Avui he començat per desena vegada en una escola des del principi i veient les mestres joves que arriben amb la carpeta de la Universitat, puntuals i esperant que algú els mani feines a fer ha estat inevitable pensar en mi quan vaig començar en aquest món de la docència i pensar també inevitablement en què s'ha convertit la meva vida des d'aleshores. Avui començo una altra vegada una feina que faig per vocació, que m'omple i que intentaré fer el millor possible per estar a l'alçada dels que confien en mi i trencar els arguments dels que no ho fan.
Foto: "Aloma" de JRoca'08

Cap d'any

Aquesta nit la podríem definir com la de Cap d'any doncs per molta gent comença un nou any i no em refereixo només al sector dels mestres, el setembre és per molta altra gent l'inici de moltes activitats que havien quedat aparcades durant l'agost. Jo demà al matí tinc ganes de tornar a l'escola i aquesta vegada ho faré de manera molt diferent de l'any passat quan començava en un centre nou amb un munt d'incògnites per a resoldre. Demà és dia de retrobament primer, presentacions després i finalment de treball per tenir-ho tot a punt pel dia quinze quan arriben els alumnes amb aquella il·lusió que els il·lumina els ulls.
Bon any!
Foto: "Horari a la pissarra" de JRoca'08

El greuge comparatiu

Al govern estatal li interessava que tot aquest tema del finançament català sortís a la llum durant els mesos d'estiu perquè així les balances fiscals i tota la pesca agafen a molta gent de vacances i ni se'n adonen. El problema és que el finançament s'allarga per l'incompliment d'en Solbes i companyia i ara ens agafa a principi de curs que és quan les famílies catalanes han de fer front a una bona despesa en llibres de text i preparació del curs escolar. I aquí és on intervé el factor clau: el greuge comparatiu amb les altres comunitats autònomes (CCAA). Llegim que hi ha CCAA on els llibres de text són gratuïts, llegim que els menjadors escolars catalans són els més cars de l'Estat, llegim que hi ha una CCAA que és la regió amb més ordinadors per alumne del món, llegim que una CCAA donarà portàtils gratuïts als estudiants d'ESO, etc.. etc.. i és clar, no sé a vosaltres però a mi quan llegeixo segons què penso que estaríem molt bé amb un concert econòmic com el que tenen dues CCAA. Llàstima que els nostres polítics no tinguin ni la categoria ni la valentia suficient per reclamar el que el país necessita.
Foto: "Pagar, pagar i pagar" de JRoca'08

El típic error MEF

Després dels Jocs Olímpics més televisats de la història és evident que la majoria d'alumnes hauran vist alguns esports i possiblement estaran interessats en practicar-los d'alguna manera a l'escola. En tot aquest context els Mestres d'Educació Física (MEF) no hem de caure en l'error de pensar que l'esport és o ha de ser una part principal de la nostra tasca educativa a primària; la nostra tasca no és ensenyar esports i molt menys practicar-los, la nostra tasca és educar el cos i donar a conèixer als nostres alumnes les seves possibilitats en el màxim d'aspectes possibles.
Companys MEF, busquem les possibilitats educatives dels Jocs, que n'hi ha, però no seria correcte basar les sessions en practicar esports quan sabem que els nostres alumnes necessiten primer de tot aprendre a tenir un bon domini del seu propi cos i això, òbviament, no és una tasca que s'aconsegueixi en poc temps. Ja tindran temps...
Foto: "Un dia de platja" de JRoca'08

Educació i televisió: un còctel obscur

Quan una cadena privada de televisió de les que es mouen habitualment en el tele-vòmit vol fer un programa sobre educació d'entrada és bo desconfiar; el professor castellà Rafael Robles va rebre una oferta per participar en un nou programa televisiu d'Antena3 de debats amb adolescents que d'entrada li va semblar interessant, tot i això, una vegada dins de la seu va descobrir unes quantes coses que no li van agradar gens com per exemple la obligatorietat de firmar un contracte abusiu. Al bloc de Rafael Robles podem llegir l'escrit "No es programa para viejos" on denuncia tot això.

Se buscan mecenas

El dia que començaven els Jocs de Pequín vaig escriure un post en el qual explicava, a grans trets, les dificultats dels esportistes d'esports minoritaris per aconseguir espònsors i la hipocresia dels aprofitats de l'eventual èxit d'aquests. Avui llegeixo que el campió olímpic de la modalitat K-2 de piragüisme Saúl Craviotto va fer aquestes declaracions després d'aconseguir l'or: "Hoy nos llamó el Rey pero otras veces ni Dios" (Marca), hauríem de posar aquestes paraules en boca de molts esportistes. Faig una googlejada del seu nom i descobreixo que té pàgina web i bloc, també té un apartat de patrocinadors, "se buscan mecenas" diu, amb un espai ple i tres de buits. Per intentar vendre's diu que té 543 registres al Google; bé, després de l'or ho haurà de canviar doncs avui veig que són aproximadament 8000. Quan en Saúl actualitzi la pàgina seria un detall que fes una versió en català, més que res perquè és la primera vegada que a Marca.com veig que esmenten dues vegades que és català quan ni s'ha dopat, ni ha perdut, ni ha abandonat.
Foto: "En safata" de JRoca'08

L'accent

Voltant una mica pel país te n'adones que els cartells informatius de les carreteres estan sovint: tapats per vegetació, amb inexactituds quilomètriques o amb faltes ortogràfiques sobretot pel que fa a accents. És fàcil veure escrits topònims sense accent, ja se sap, allò tan estúpid de "en majúscules no s'accentuen les paraules". Avui hem passat per Gombren que suposo que deu ser Gombrèn i també hem passat per una comarca amb nom de pel·lícula de Conrad Son: Ripolles.


Foto: "Voltant" de JRoca'08

Crono-escalada al turó del Castell de Tona

La Unió Ciclista Tona celebrarà aviat unes jornades de mobilitat sostenible i entre els actes destaca una crono-escalada al turó del Castell de Tona, molt bé! Jo fa molts anys que no pujo al turó en bici però recordo que la cosa és, com ells diuen, curta però intensa doncs el desnivell és esfereïdor: un 20%.
La pujada es farà el proper 28 de setembre i em sembla que no m'ho perdré, dubto que m'atreveixi a intentar-ho ja que tinc un genoll fotut però ha de ser bonic de veure i recordar els vells temps quan fèiem la bestiesa de pujar-hi una tarda d'estiu a ple sol.
Des del bloc vull felicitar la Unió Ciclista Tona per aquesta iniciativa tan interessant.
Foto: "Cartell de les jornades" Font: www.larevistona.cat

La bona lectora

Avui a la tarda hem anat a la biblioteca amb la pubilla a tornar un llibre d'en Moncada que com és habitual en mi torno amb alguns dies de retard. A l'entrada m'he trobat amb l'amic Marc i em petat la xerrada doncs feia temps que no ens vèiem, mentrestant la pubilla agafava el llibre i en un instint desenfrenat ha començat a mossegar-lo una mica:
- Tu, que se't fot el llibre!
M'ho ha posat en safata i evidentment he contestat:
- Aquesta nena ens ha sortit bona lectora, devora els llibres.
Tot seguit hem anat a la secció infantil que per la pubilla és el paradís i hem tornat a casa amb dos llibres d'animalons i un DVD, ah, també hem fet el carnet de la pubilla, ja és una ciutadana usuària de ple dret de les biblioteques públiques de Catalunya; per cert, la dubto que hi hagi gaire biblioteques en edificis tan bonics com la de Tona, estem parlant d'un edifici d'interès històric que durant molts anys va ser escola i que va ser pagat pel mecenes Antoni Figueres el nom del qual és un dels carrers més llargs del municipi; la biblioteca porta el nom de la seva germana, la Caterina Figueres, qui paga mana.
Foto: detall de la decoració de la biblioteca. Font: www.tona.com

Els decaignorats dels Jocs

Cada quatre anys seguim amb més o menys atenció els Jocs Olímpics i podem gaudir d'alguns esports que pràcticament passen desapercebuts pel que fa als mitjans durant aquest període de temps. Sabem que el futbol s'emporta els titulars, que a anys llum hi ha el bàsquet, que l'handbol aniria darrera i que esports com el waterpolo, volei o els hoqueis encara estan per sota pel que fa a esports d'equip. D'altra banda tenim la natació, la gimnàstica, ciclisme i l'atletisme que sembla que estiguin una mica per sobre de la resta i en aquest post em vull centrar en aquest últim. L'atletisme, que per raons diguem-ne òbvies és un dels esports més antics, es composa de moltes proves i aquí és on un servidor es desconcerta: els mitjans es centren en proves com els 100 metres llisos, els salts, la marató, alguna mitja distància, algun llançament però... i el decatló? algú sap com es diu l'atleta més complet del món que és capaç d'obtenir grans marques en deu proves atlètiques de gran tècnica? algú sap com es diu la dona més completa del món pel que fa a proves atlètiques que guanya l'or a l'heptatló femení?
Amics, entre recordmans estratosfèrics de velocitat, saltadors i llançadors d'objectes diversos jo em quedo amb els decatletes i les heptatletes que encara que no facin anuncis ni aconsegueixin espònsors amb facilitat per mi són els veritables súperesportistes de les proves atlètiques.
Foto: "Les sandàlies verdes sobre la lona blava de la tenda" de JRoca

Embarassada i fora de la feina

Des d'aquest bloc amb solidaritzo amb la situació de la MEF Eli Parareda de Vic, a qui no conec personalment, que ha vist com perdia la feina en el Departament d'Educació després de quedar embarassada.
He llegit la seva carta i he pensat que seria bo fer-ne més ressò.
Llegiu-la aquí.

Compte enrera: MODE ON

Després d'uns dies fantàstics a Merseyside on hem sigut acollits de meravella, encara queden uns dies per mentalitzar-se que l'estiu s'acaba. L'horitzó de l'u de setembre és molt més proper, caldrà preparar-se.
Foto: "Compte amb la canalla" de JRoca

El conte de l'aigua inflacionista

En un restaurant proper a Torroella la família Roca acaba de dinar i amb el cafè sobre la taula a les acaballes els pares parlen de demanar el compte. La petita pubilla molt atenta a les converses, i que s'ha portat molt bé asseguda a la seva cadireta, va repetint amb el seu peculiar llenguatge la paraula "compte". Està contenta. La decepció ve quan el cambrer porta un paperet en un plat petit i no un conte. La pubilla observa el paperet i veu que no hi ha ni dibuixos ni lletra suficient perquè els pares li llegeixin res, els pares comproven indignats com en un restaurant normalet ( de menú japotscomptar) els han cobrat 2 € i 30 cèntims per una aigua d'un litre i mig.

Foto: "Quina ventada!" de JRoca

Post 600 i l'Empordà ens espera amb els seus magraners

Des del moment que acaben els Jocs...

Avui m'he empassat una part de la cerimònia d'inauguració i m'han sorprès alguns comentaris dels periodistes de TVE: la Maria Escario i un que no sé com es diu. El paio ha dit que la cerimònia era seguida per 4.000 milions de persones, està prou bé noi, el problema és que una cosa és l'audiència potencial i una altra de molt diferent la real, per la mateixa regla de tres podria dir que aquest bloc el segueixen 1.100 milions de persones que són les que potencialment poden accedir-hi a través d'Internet.
D'altra banda cada quatre anys els mèdia estatals ens recorden les excel·lències dels esportistes espanyols que donen glòria a la pàtria amb les seves medalles, moltes recordem-ho, en esports molt minoritaris que són oblidats des del moment que acaben els Jocs fins el moment que comencen els propers. Aquests esportistes que sovint passen misèries per obtenir espònsors i reconeixement fora dels Jocs deuen trobar a faltar la figura i el recolzament dels omnipresents Duques de Lugo en les competicions que fan arreu del món des del moment que acaben els Jocs fins el moment que comencen els propers.
Per cert, quin numeret més patètic això de desfilar amb càmeres de vídeo i fent el gamarús.

Jocs dospuntzero

Demà comença l'esdeveniment esportiu més important dels darrers quatre anys i està clar que la cosa no serà tranquil·la: les característiques d'un país amb un règim poc democràtic que entre d'altres coses envaeix països veïns amb la força de les armes fan que els Jocs, a priori, siguin una olla a pressió pel que fa a protestes de tot tipus. Ja hem sentit que han prohibit taxativament deixar parlar als esportistes sota pena d'expulsió i alguns esportistes espanyols ja ens han recordat la frase de no barrejar política i esport, una frase tan tòpica com divertida venint de qui ve. Bé, ja es veurà què pot passar, l'avantatge principal que tenim respecte els Jocs de Barcelona és que avui en dia qualsevol persona amb un mòbil amb càmera i un compte a Youtube o un bloc pot denunciar fets que sense aquesta globalització restarien amagats a la població mundial; estarem atents a Internet doncs.
A través del bloc amic "Mestrex de Educación Física" he descobert un documental de Documentos TV que ens pot fer reflexionar molt sobre el que és l'esport infantil lligat a un patriotisme exagerat en una societat emergent com la Xina plena de contrastos on milers de persones tenen problemes seriosos per tenir un plat a taula a diari.
Sueños olímpicos. Documentos TV
Foto: "Tibet cries for freedom". Font: Internet

La coherència de la Guarderia Teatre

Ahir finalment la Guarderia Teatre va fer l'acte a la plaça i es va culminar un procés d'unes quantes setmanes de reunions, gravacions, assajos i també canvis a última hora. Uns minuts abans de començar va començar a ploure i ho va fer ben bé durant mitja hora per la qual cosa es suspenien momentàniament els tres actes que faltaven: el nostre, el ball de confeti i la festa jove final. Van ser moments de molta incertesa, de nervis i de mirar molt al cel. Per sort, al final va parar de ploure i tots els mecanismes van començar a funcionar amb rapidesa: preparar gent, equip de so, equip de llums, micros inhalàmbrics, projector, música, gravacions, etc..
Amb la plaça plena començàvem i com era la nostra intenció deixàvem bocabadats a gran part dels assistents amb un espectacle sense més pretensions que divertir i que sabíem que no entendria tothom i que possiblement no agradaria a gran part de la plaça. Tot i això, i els problemes amb el projector i els micros, vam quedar molt satisfets i diverses persones se'ns van acostar a felicitar-nos, la qual cosa agraïm. Sempre que es fa un espectacle de carrer hem de ser conscients que hi ha molts públics diferents i que nosaltres en tenim un de fidel i un de potencial; si haguéssim intentat fer alguna cosa per entretenir a tothom hauríem errat el tret.
De moment no tinc fotos i vídeos però properament ho penjarem tot al web i ho anunciaré en aquest bloc perquè ho pogueu criticar.
Foto: "Les bruixes ja no són el que eren" de JRoca

Monòlegs i assajos

Ahir vaig assistir a la nit de monòlegs al parc de les Feixetes i va ser realment espectacular la gran assistència de públic, no m'ho esperava. Els monologuistes van estar especialment fins i van arrancar un munt de rialles a la gent que omplia l'amfiteatre. L'única nota negativa va ser la no presència de l'Anna Sallent a fer el monòleg ja que va tenir una indisposició a causa del seu estat d'embaràs.
I avui assaig amb la Guarderia Teatre. Ahir vam canviar uns quants punts del meu guió i vam assajar canviant el sexe d'un dels personatges principals, crec que quedarà molt millor. En aquests assajos amb molta gent la diversió hi és assegurada i un dels actors va improvisar un acudit que va fer molt riure, tot seguit li vaig dir que ja el podia introduir al guió doncs era molt bo; aquestes aportacions enriqueixen i demà segur que encara en sorgirà alguna de nova i m'hi jugo el que vulgueu que l'Ernest Villegas serà qui la farà més grossa.
Foto: "Un moment de l'assaig" de JRoca

L'aposta de la Guarderia Teatre

Aquesta nit a les dotze Nit de monòlegs a l'amfiteatre romà del Parc de les Feixetes de Tona, entrada gratuïta. Participaran els guanyadors del concurs Caixa de Manlleu i l'Anna Sallent (Guarderia Teatre) amb el monòleg "La vaca jardinera", escrit per un servidor.

I dimarts un dels actes més esperats: la Guarderia Teatre ataca de nou amb la plaça Major plena a vessar just abans del tradicional ball de confeti amb la Principal de la Bisbal. Serà un acte que durarà poc més d'un quart d'hora i que ja assegurem que no deixarà indiferent a ningú; el desplegament tècnic i humà serà espectacular amb vídeos projectats en pantalla gegant i amb la temàtica més friki que us podeu arribar a imaginar. En aquesta ocasió me'n cuido del guió i també tinc un paper destacat en la interpretació, cosa molt poc habitual en mi.
No us ho perdeu: dimarts 5 d'agost a les 23:45 a la plaça Major de Tona.
Foto: "Friki" de JRoca

Comiat de Segle XIII

Ja la tenim aquí la Festa Major i no em vaig voler perdre el comiat del grup osonenc Segle XIII a l'immillorable espai del Parc de les Feixetes de Tona just sota la falda del turó del Castell. Ahir, com que no teníem cangur, vam anar al concert amb la pubilla* per així explicar-li algun dia que va ser al comiat d'aquest gran grup. El concert em va semblar fantàstic amb un bon so i amb la demostració que el directe ha sigut un dels segells del grup des de sempre. Ara, passades unes hores, només espero que els diferents membres agafin nous projectes perquè el rock'n'roll necessita gent com ells.
* La pubilla va veure mig concert i des de lluny, se'ns va adormir i sa mare se la va emportar cap a casona, aleshores jo vaig aprofitar per anar a primera fila.
D'altra banda vull anunciar que no vaig tenir res a veure amb el pregó del grup Tona78-Talia, un post anterior va portar a confusions a un amic que em va preguntar si ho havia escrit jo, doncs no, finalment no van acceptar la meva proposta i en van fer una altra més d'acord amb el seu estil.
Març 2006. Heavy Metal
Youtube extret del Myspace de Segle XIII, ahir vaig fer gravacions però van quedar fatal.
Afegit el 4 d'agost a partir d'un vídeo de la Revistona: