Un premi que il·lusiona molt

Avui m'ha vingut al cap un apunt que vaig escriure el passat 13 de setembre en el qual explicava el nou repte d'acceptar fer-me càrrec amb més dedicació a la coordinació TIC del centre. Aquesta dedicació extra suposava el sacrifici de deixar de ser tutor i deixar d'impartir educació física per centrar-me més en fer sessions de competència digital de primer a quart i confegir un pla TAC de centre amb objectius a mitjà-llarg termini. Ara acabant el curs la comissió TIC-TAC hem rebut un reconeixement important doncs ens han donat el Primer Premi al I Concurs de blocs educatius d'Osona valorat en 800 € en material informàtic pel centre. Ha estat molt emocionant anar a rebre el premi esperant impacientment el dilluns per mostrar als alumnes i a la resta del Claustre la nostra alegria i així contagiar-los més les ganes de seguir treballant en el bloc de l'escola. Però cal ser clars i reconèixer que qualsevol dels finalistes podria haver guanyat ja que el nivell cada vegada és més alt; si observeu blocs escolars hi trobareu un munt de coses interessantíssimes explicades de maneres diferents mitjançant una creativitat d'alt voltatge. Els blocs escolars acosten les famílies a l'escola, deixen que un tros d'escola entri a casa per una pantalla d'ordinador i el millor de tot és que hi pot haver una interactivitat que fa que les famílies puguin opinar lliurement sobre els apunts penjats; el blocs fan escola; ho comentava fa uns mesos en un apunt sobre els Premis Blocs Catalunya.
Avui estic molt content per la feina que ha fet la comissió d'informàtica a la recerca d'apunts per penjar i per tot el que han aportat, hem confeccionat una guia de bloc que crec que ha quedat molt bé amb l'objectiu que qualsevol mestre que entri a la comissió pugui agafar el fil encara que els que hi som ara la deixem, com espero fer-ho jo algun dia, per tornar a ser tutor d'un grup i fer educació física.
Bé, ara escriuria molt i precisament un dels punts de la guia és no "enrotllar-se massa" en els apunts, en època de Twitter i Smartphones els apunts llargs cada vegada tenen menys sentit.
Foto:"El reconeixement" de JRoca'10

Crònica d'un dia sense vaga ple de solidaritat

Comprovar que hi ha una bona sintonia entre el professorat i les famílies és una de les coses més maques d'aquesta feina. A l'escola on treballo els mestres vam decidir que no faríem vaga per no perjudicar més a les famílies i perquè no vèiem que fos una solució a una situació que no ens agrada. A corre-cuita, amb les presses fruit de deixar les coses importants en l'ordre correcte de prioritats en un mes d'avaluacions i mil reunions, finalment vam decidir fer unes samarretes amb la inscripció que vau veure en l'apunt anterior d'aquest mateix bloc. El dia abans de la vaga vam donar una carta a les famílies explicant les nostres raons i demanant que si ho creien oportú podien solidaritzar-se mitjançant una samarreta blanca pels alumnes i els familiars que els vinguessin a acompanyar a l'escola.
Avui hem vist com la resposta ha estat espectacular i les mostres de suport de les famílies a través de signatures i vestimenta blanca ens han anunciat, una vegada més, que estan amb nosaltres perquè entenen que això és bo pels seus fills: un 10.
Una nena de P4 portava una samarreta pintada amb retoladors amb la inscripció "Retallar en ensenyament és retallar el MEU futur". Diu que sa mare també ha vingut amb una samarreta igual que van pintar a mitges. He vist altres mares que també duien inscripcions i ens han mostrat el suport i agraïment per la decisió de no haver fet vaga.
Heu de saber que tot i les retallades en personal que poden afectar la qualitat de l'educació els mestres compromesos farem tot el que estigui a les nostres mans per estar a l'alçada de la confiança que ens heu dipositat.
Moltes gràcies!
Foto: "Avui a fora el centre" de JRoca'10

Retallar en ensenyament és retallar el futur

Les explicacions 2.0 del Conseller Maragall

El Departament d'Educació ha engegat una nova proposta 2.0 que crec que obre un precedent interessant: es tracta d'entrevistar el Conseller Maragall via Google Moderator . Després d'obrir un bloc, un canal Youtube i un compte de Twitter i explicar-ho a una vintena de persones a la seu del Departament; ara continuen apostant pel 2.0.
Clic a M'agrada.
Un altre tema és la política que fa el Departament que té en peu de guerra gran part de la comunitat educativa. Crec que el Conseller ha estat valent de donar la paraula sabent que la majoria de preguntes poden ser crítiques fortes. Ara caldrà estar atents per veure les respostes que dóna, tinc moltes ganes de saber què en pensa d'alguns temes i per això he estat votant a les preguntes que més m'interessen.
T'hi animes també?

L'esport rei... i les gasetilles dels altres

Un dissabte dos equips catalans d'hoquei sobre patins es classifiquen per la gran Final de la Copa d'Europa i l'endemà un diari nacional com La Vanguardia en parla en una gasetilla, al final dels esports i sense ni una mísera foto. Trist.
Tots sabem que l'esport rei és el futbol i que lluny hi ha el bàsquet, però també sabem que aquí l'hoquei sobre patins és un esport importantíssim seguit per milers de persones conscients que són minoria però esperançats de trobar una mica més que una notícia petitona en un diari que diu ser referència en aquest país. I no és que sigui un gran seguidor d'aquest esport però quan he obert La Vanguardia i he vist el poc cas que han fet del títol continental més important i que és jugat per dos equips catalans m'he indignat molt. No hi ha dret.
Foto: "La selecció nacional" www.racocatala.cat

L'esport i la distància

Fa uns dies vaig anar al parc de les Feixetes de Tona, just sota el turó del castell que dóna la coneguda fisonomia del poble i em vaig trobar una curiosa sorpresa: hi havia un grupet de persones de probable origen pakistanès jugant a criquet, un dels esports més practicats en els països d'aquella zona. Em vaig quedar mirant l'espectacle una mica però van marxar al cap de pocs minuts. Vaig suposar que mentre practicaven criquet potser la llarga distància que els separa del seu país es reduïa considerablement. Totes les misèries que possiblement s'han trobat després d'immigrar d'un país tan llunyà són, per un moment, oblidables, sobretot si encertes la bola.
Apunt relacionat al blog de Guillem Carbonell.
Foto: "Records de bàsquet i guerra freda al Cap de Creus" de JRoca'10

Què volen aquesta gent...

Mesos després del pet de la bombolla del totxo el govern central se n'adona que cal retallar despeses i ho fa pagar als funcionaris, per fi hem entès que Plan E era pla Estúpid.
Mentrestant, a palacio, la monarquia espanyola rep els honoraris anuals de 8,9 milions d'€ per haver estat escollits pel general Franco com a successors al seu tron aconseguit després de derrotar la legítima república.
En època de crisi on les despeses haurien de mirar-se més que mai amb lupa no creieu que ja seria el moment d'obrir un debat a nivell estatal sota del títol de monarquia o república? Si aquesta democràcia no és capaç d'almenys qüestionar la figura del rei és que encara és molt immadura tot i els trenta anys de vida que té. És tan immadura que no permet, mitjançant un tribunal que anomenen constitucional, que un dels regnes annexionats mantingui un estatuet ja retalladet, pobret. Cada vegada ho veig més clar, aquesta gent no ens convé.

L'obesitat infantil i l'absurditat institucional

Ara es veu que el govern de l'Estat preveu fer una Ley de Seguridad Alimentaria y Nutrición que s'aplicaria a partir del 2011. Per fer aquesta llei m'imagino que no deuen haver comptat amb cap especialista en Educació Física ja que el volum bajanades és tan gran que fins i tot la FIEP Catalunya n'ha rebutjat l'enunciat.
N'enganxo un fragment: "recomendará a los colegios la puesta en marcha de programas de "acondicionamiento físico" específicamente dirigidos a niños con problemas de obesidad, que incluiría actividades como la bicicleta estática, la natación o la gimnasia sueca y "actividades multideporte no competitivas" para los recreos, como el escondite o la comba".
I un altra perla: "Se trataría de poner en marcha programas de acondicionamiento físico para niños con obesidad, donde un panel de monitores --distinto al de profesores de gimnasia general-- ofreciera actividad física personalizada a los alumnos con sobrepeso que lo desearan".
No cito més coses perquè em fa vergonya aliena, llegiu la notícia sencera aquí.
Bicicleta estàtica a les escoles? qui les pagarà? on les posaran?
Natació? a quina piscina? centenars de poblacions no tenen piscina coberta.
Gimnàstica sueca???
"Actividades multideporte no competitivas"? però quin esport no és competitiu? encara estem ancorats en la premissa falsa de pensar que la competició és sempre dolenta?
"Profesores de gimnasia general"? qui són? suposo que es deu referir als MEF.
"Actividad física personalizada"? suposo que deu ser alguna cosa així com: -Puja a la bici estàtica i pedala personalment.
Ho he llegit avui a partir del correu de la FIEP Catalunya i no m'he pogut estar de fer un apunt al bloc. Els lectors que no siguin MEF o mestres potser els resultarà que tampoc n'hi ha per tant però si coneixeu una mica la realitat escolar entendreu que tot això és absurd i que hi ha altres maneres millors de lluitar contra l'obesitat infantil.
Afegit 21/5/10: Apunt relacionat al bloc amic: Mestrex

Una d'extraterrestres a l'escola

En el moment que una secta decideix expandir-se pel món ha de buscar una estratègia de mercat i l'escola és un mercat amb molt client que en teoria està allà per aprendre coses. Suposo que us pensareu que estic fent alguna metàfora de sectes i sistema educatiu o coses per l'estil, però no, avui parlo d'un llibre que ha arribat a l'escola:"Hercólubus o planeta rojo" de V.M. Rabolú. Ens l'envien amb una carta on ens diuen que l'autor té "reconocido prestigio en los círculos espirituales y esotéricos de muchos países de Europa y América". El llibre ens diu que la Terra té els dies comptats i que "no hay tiempo que perder en cosas ilusorias". Comença fent una explicació diguem-ne ecologista en la qual culpa als humans de la destrucció de la Terra; fins aquí res que no puguis trobar en un míting d'IC-EV. Més endavant, en el capítol "Los extraterrestres" trobem frases com aquestes:
"He tratado muchas veces con los extraterrestres, he ido a Venus y a Marte moviéndome en mi cuerpo astral...". "Los venusinos tienen cuerpos perfectos:frente ancha o amplia, ojos azules, nariz recta, cabellos rubios y una inteligencia sorprendente"; "al darles la mano se siente un corrientazo eléctrico que lo sacude, como si cogiera energía, porque ellos son enérgicos; no son fornicarios como aquí". Suposo que us preguntareu com s'ho fan els venusianos per menjar al seu planeta: "Existen lo que podemos decir restaurantes, para que entienda mejor el lector, donde llegan y se sientan a una mesa; como allá todos los habitantes leen el pensamiento, sin necesidad de pedir la comida que desea le llega el plato, sin uno mover los labios".
A l'apartat de Mart podem llegir: "El marciano tiene un cuerpo más grueso que el venusino, aparentemente como más drástico, porque ellos pertenecen al rayo de la fuerza."
Bé, no voldria explicar tot el contingut del llibre, simplement us volia explicar que això ha arribat a una escola pública catalana.
Com que us haureu quedat amb moltes ganes de llegir més coses del llibre he pensat que us agradarà saber que tenen un web on podeu demanar-lo gratuïtament en diferents idiomes: http://www.hercolubus.tv/
Foto: "El llibre en qüestió que tinc ara a casa però que demà he de tornar a l'escola perquè altres mestres el volen llegir" de JRoca'10

TIC-TAC espontani: Diabolo tricks on Youtube

Al Seminari d'Educació Física que feia l'any passat ens vam plantejar que a cada Unitat de Programació hi hagués almenys alguna activitat TIC. De vegades costava trobar activitats adequades al contingut treballat i més tractant-se d'Educació Física.
Aquests dies a l'escola els de sisè han donat una lliçó de TIC-TAC: a partir d'una Unitat de Programació de malabars en la qual treballaven el Diàbolo, s'han dedicat a buscar-se la informació a Youtube i s'estan convertint en uns virtuosos d'aquest instrument que personalment sóc incapaç de dominar. Visionant diverses vegades els trucs que pengen a la xarxa s'han motivat intentant aprendre i superar-se dia a dia. Un 10 per aquests cracs que, a manca de bibliografia sobre el tema, han cercat informació al lloc que més els motiva. Ahir els vaig gravar amb el mòbil per penjar les seves habilitats al bloc de l'escola i no paren de preguntar-me quan estarà a punt; si un servidor hagués rebut la formació adient en Linkat ja ho hauria enllestit, de moment ho faré des de casa amb les finestres d'en Gates.

La merda de l'Arale i l'Estatut

Dir-se Jordi a Catalunya no és gaire original; tampoc és original dir-se Joan o Josep; o Montse o Maria, però a diferència dels altres noms comuns, els Jordi (i derivats) tenim l'honor de tenir una festa que és una Diada molt maca -i participativa- per tots els catalans, sigui quina sigui la seva procedència. Perquè sí, és veritat, és una festa que està molt enfocada a vendre i comprar llibres i roses però jo diria que és alguna cosa més: és una festa nacional, una Diada com cal amb un afegitó d'ambient sa de cultura que demostra que som un país que quan ens ho proposem podem ser l'enveja sana de tots els pobles del voltant, i de més enllà.

I en dies com avui és quan més penses que tota aquesta gent que posa pals a les rodes a l'Estatuet precisament el que volen és que no siguem mai feliços, i que no siguem mai un poble lliure amb les seves tradicions, la seva llengua i la seva manera de fer les coses. I també penses que aquest Estatuet és una merda de l'Arale. Però no, és menys, perquè almenys la merda de l'Arale fa gràcia i aquesta broma retallada fot pena perquè és una submissió absurda. I també penses que si hem de ser sotmesos almenys ho hauríem d'estar per gent que ens respecti, i ens entengui. Però després ja no seria una submissió.

I després penses que el millor Estatut no és el d'autonomia, perquè l'autonomia que ens cal, és la de Portugal.

Foto extreta del bloc La pastanaga verda

Nou catàleg TIC = més formació?

El Departament d'Educació ha tornat a posar en marxa el catàleg d'equipaments TIC i audiovisuals per aquest curs i em sembla una gran notícia. En el present catàleg hi ha una presència important de pissarres digitals interactives i marquen el curs 2012-2013 perquè totes les aules de cicle superior en tinguin. A la meva escola em temo que les prioritats van cap a augmentar el número d'ordinadors amb Linkat i altres equipaments més petits i no tindrem encara cap pissarra digital pel proper curs. Mirant els punts del catàleg és fàcil comprovar com l'impuls del Departament pel Linkat no és el que s'hauria d'esperar i encara oferten ordinadors amb sistema dual (Windows-Linkat) i MS Office per només 10 punts més que un ordinador que només tingui Linkat; penso que amb més diferència de punts molts centres optarien per estacions Linkat i el Departament estalviaria molts diners en llicències.

Bé, m'agrada que el catàleg segueixi els propers cursos però de poc servirà si no hi ha una aposta ferma per la formació. Sé que hi ha centres amb equipaments de primer nivell que s'omplen de pols perquè ningú els sap fer anar. Necessitem molta formació en Linkat, en pissarres digitals i també en altres equipaments d'última generació que estan al catàleg. Per posar un exemple pràctic us diré que quan el curs passat vam demanar la taula de so ens van dir que hi havia una formació inclosa que a hores d'ara encara espero. Si seguiu el bloc sabreu que sóc coordinador TIC i en tot el curs tan sols he assistit a una jornada tècnica de Linkat i no em van concedir un curs que vaig demanar.

Sembla que els departaments no es coordinin: és com si uns anessin per un costat i els altres per un altre.

Apunts relacionats:

EncerTIC del Departament d'Educació

Acabar jugant al monopoly de les caselles blau turquesa

Foto: "Espinós" de JRoca'10

Milions de píxels no pixelats

A Internet les coses avancen a un ritme imparable i cada dia surt alguna cosa nova que sorprèn a una majoria i fa estirar els cabells a una minoria que li hauria agradat inventar-ho. El món de la fotografia d'alta resolució permet pàgines webs com aquesta amb fotografies de 26 MPíxels de París i coses com aquesta que va inventar el diari esportiu Marca. Es tracta d'una fotografia d'alta resolució de les grades del Santiago Bernabéu on, si vas tenir la sort (o no) d'anar a veure el Clàssic, et pots trobar entre el públic menjant pipes, tirant fotos, rosegant les ungles o insultant a l'àrbitre que són les coses que s'acostumen a fer als camps de futbol; ells en diuen "¡¡¡Marca.com te ayuda a localizarte!!!".

El que m'agradaria saber és si això és legal, m'explico: imaginem-nos que vas al camp amb els teus fills menors d'edat i no vols que surtin a la foto, què has de fer? diria que hi tens tot el dret, no? he estat mirant la foto i està ple de menors perfectament identificables. Com està el tema del dret d'imatge en els recintes esportius? perquè una cosa és que estiguis a la grada i que surtis casualment a la televisió en una ràfega que empaita una pilota però una altra de molt diferent és que la teva imatge estigui penjada en un web d'una empresa privada. M'imagino que hi deu haver un d'aquells buits legals que s'han d'omplir a mesura que la tecnologia avança.

A l'escola ens curem d'espants i cap nen surt al web o bloc del centre si no disposa d'autorització però, i als recintes esportius amb milers d'interessos comercials?
Foto extreta de www.marca.com

Agressions a mestres desiguals

Avui hem sabut que la mare que va agredir a una mestra l'any 2008 ha estat condemnada a dos anys de presó i a 7000 Euros d'indemnització. La notícia es centra en el fet de considerar o no els mestres autoritats per augmentar (o no) les penes per agressions. L'advocat defensor diu que no ja que segons ell els mestres som funcionaris i no autoritats.

Llegint la notícia veig una diferenciació clara entre els mestres que són funcionaris i el que no i això és preocupant si tenim en compte que els interins i el professorat de la concertada i la privada fan la mateixa feina que els de la pública que han aprovat les oposicions. Cal doncs legislar bé per igualar drets abans no arribi el cas de jutjar a agressors d'igual delicte però diferent pena segons si la persona agredida és funcionària o no.

Twitter imprescindible #tic-tac

Redactant la programació d'informàtica a l'escola em trobo en un mar de dubtes. Estic fent una programació amb l'objectiu que els alumnes siguin competents amb les TIC però alhora, veient la rapidesa dels esdeveniments tecnològics, em trobo que hi ha continguts que quan els acabi d'explicar ja quedaran obsolets perquè haurà sortit alguna cosa més ràpida, segura, fàcil, barata i 2.0 que l'anterior.

I també hi ha les TAC que per entendre'ns seria el fet d'explicar "la lliçó" fent ús de les noves tecnologies mitjançant un ordinador, una pissarra digital, un mòbil, etc... Ara mateix parlo amb les tutores per complementar feines però ja sabem que l'ideal seria que el professorat (en teoria competent) fes aquesta tasca.

I enmig de tot això hi ha el Twitter: una eina de microblogging que cada vegada més m'adono que és d'ús imprescindible pels coordinadors d'informàtica. Avui en dia, que un coordinador TIC no estigui al Twitter és com una empresa que no té pàgina web o bloc; pot anar tirant però mai avançarà. Estar al Twitter és saber què es cou, en temps real, en experiències informàtiques i estar al cas de les darreres novetats mundials; és qüestió de tenir els contactes adients i seguir el timeline. Val, ja sé que per alguns aquest apunt els sona xino però més val anar-s'hi ficant per no perdre el tren.

El dubte que tinc és: he de procurar que els meus alumnes de primària pugin a aquest tren deixant de banda continguts TIC bàsics o he d'esperar que ells mateixos s'espavilin a buscar l'estació que més els convingui més endavant? ara mateix no hi ha temps per tot tenint en compte que les condicions materials del centre obliguen a alentir el ritme.
Foto:"Continguts de tractament d'imatge amb Linkat" de JRoca'10
http://www.twitter.com/dallonses

Una heroïna sense capa

Ahir una mestra de Granollers es va convertir en una heroïna després de viure una situació de risc amb els seus alumnes de P5 i aconseguir que cap patís ferides després d'un esfondrament de sostre. És molt possible que hagueu vist o llegit la notícia i és d'agrair que almenys una vegada els mestres estiguin al costat bo dels titulars. Sorprèn el redactat del Periódico de Catalunya quan diu: "Quan va veure que el sostre cedia, la professora va simular un joc perquè els nens s’amaguessin sota les taules davant l’imminent esfondrament" Bé, si algú es pensa que en una situació així els mestres estem per idear jocs és que ha vist moltes pel·lícules (i molt probablement no les ha acabat d'entendre). En situacions així el més normal del món, i el que m'imagino que va fer la mestra és: cridar fort per evacuar la classe o fer amagar ràpidament els alumnes sota la taula amb les mans al cap i ben quietets.

Un deu per la mestra i una reflexió important sobre les obres que es fan en centres educatius: es veu que feia tan sols tres anys que l'aula havia estat reformada. Cal veure moltes de les nostres escoles com estan construïdes: amb quins materials i de quina manera; us asseguro que he vist xapusses que fan vergonya aliena. Dubto que el Palau de la Generalitat o la casa que hem pagat a Felipe VI i la periodista tinguin aquest nivell d'acabats.

Acabar jugant al monopoli de les caselles de color blau turquesa

Si ets una mica geek i t'assabentes via Twitter -o com sigui- de què es cou per la xarxa, de seguida tens una percepció que el sistema Linux és molt més fàcil, més atractiu i més-de-tot que el Windows de tota la vida. Una colla d'activistes Linux s'encarreguen de recordar-te dia sí i dia també les excel·lències del sistema alhora que et diuen que el Windows és una merda. Molt bé.

El curs passat el Departament d'Educació -amb bon criteri- posava a l'abast dels centres un catàleg informàtic on, entre d'altres equipaments, hi havia amb estacions Linkat a "millor preu" per incentivar que les escoles adoptéssim aquest sistema. Alhora, el mateix Departament signava col·laboracions amb el gegant Microsoft per valor de nosépasquants milers de bitllets.

I arriba el setembre i cal engegar els ordinadors amb el Linkat i comencen els problemes. Els coordinadors TIC (o TAC) som els encarregats d'anunciar la bona nova a la resta del claustre i inculcar progressivament el nou sistema, però tenim un problema, no en sabem. Això sí, després de sentir tantes vegades que és tan fàcil i intuïtiu, ens hi tirem de cap i remenem hores i hores les pantalletes que ara no són color turquesa, són de color taronja. I després resulta que un servidor s'apunta a un curs de formació i no li concedeixen; i després resulta que portem sis mesos de curs i hem fet una sola jornada tècnica de Linkat amb trenta persones en una aula per vint. I per acabar-ho d'adobar el suport tècnic extern ve menys sovint perquè ara té més escoles i les mateixes hores, vergonyós. I el seminari TAC, que va començar el febrer, no contemplava el Linkat.

I a l'escola les coses han de funcionar i el responsable informàtic sóc jo; i ara, passat aquest temps, me n'adono que he perdut tantes hores intentant entendre com collons instal·lar una impressora que no té un maleït driver o com connectar un ordinador amb Linkat amb la xarxa Heura Wifi. Me n'adono que em falten hores per coordinar el bloc escolar, per programar com cal les meves sessions i per assessorar a la resta de mestres en el que calgui. M'adono que estem deixats de la mà de Déu, que això del Linkat deu ser alguna promesa política o una aposta sense fonaments en formació. I sí, ja sé que hi ha un fòrum que funciona i que hi ha gent bona que et dóna un cop de mà però no n'hi ha prou.

Sap greu començar el curs amb aires revolucionaris i il·lusió utòpica de canvi i acabar-lo jugant al monopoli donant voltes a les caselles color blau turquesa.

Mode debat: ON

EncerTIC del Departament d'Educació

Perdre el nord mirant Lost dient Perdidos

Avui m'he assabentat que la cadena privada Cuatro deixa d'emetre la sèrie Lost (ells en diuen Perdidos) els dimarts a la nit. Es veu que no han obtingut l'audiència desitjada i és clar, ja sabem com funcionen aquestes coses. El fenomen de Lost a l'estat no tindria sentit sense Internet i està clar que els fans de veritat són (som) incapaços d'esperar una setmana més que els altres per veure el capítol que fan a Cuatro, no cal dir que els descàrregues a Internet treuen fum hores després de l'emissió del capítol als EUA.
L'anàlisi que vull fer de tot això és que la versió original subtitulada guanya terreny gràcies a Internet. Fa uns anys hauria estat impensable que milers de descàrregues es carreguessin un programa de qualitat en prime-time. Hauria estat impensable perquè no hi havia Internet però també perquè el bon hàbit de veure el cinema o la televisió en VOS no estava tan implantat com ara. La xarxa, tot i les coses negatives que els mitjans tradicionals s'esforcen a magnificar, ens pot ajudar a treure'ns del cap aquesta mania de veure-ho tot doblat que a la pràctica instaura un gandulisme idiomàtic molt poc recomanable en un país turístic com el nostre.
Llegeix també:
Du yu spik Inglix
Recomano:
Lost-Perduts
Renoms d'en Sawyer
Foto: "Caixa perduda" de JRoca'10

18mil blocs de docents

El portal web 3cat24 parlava fa poc dels blocs dels docents catalans i assegurava que n'hi ha 18.000! Déu n'hi do, qui digui que els mestres i professors no estem a la xarxa està ben equivocat.
També és cert que d'aquests 18.000 n'hi deu haver molts que estan abandonats o que han estat creats expressament per completar algun curset i després ja no s'han actualitzat més però tot i això el número ha de ser ben alt, m'agradaria veure la mitjana estatal o la d'altres països per situar els blocs catalans en algun rànquing, segur que tindríem alguna sorpresa agradable.
De l'article del 3cat24 m'ha agradat que em citi: "repassar els apunts crítics de Jordi Roca" diu. Sí, de vegades sóc força crític però sempre des d'una posició independent no vinculada a cap partit polític o sindicat; esteu llegint un bloc personal que no està en venda.
Foto:"Connexions" de JRoca'10

Una tele que també pot educar

Dir que la tele és una merda, que no foten res de bo o que tot és tele-deixalla són arguments força pobres. Actualment es fan bons programes educatius a casa nostra i el "Quèquicom" n'és un exemple formidable. Veure un capítol, del tema que sigui, és un exercici saludable d'aprenentatge de la ciència i la tecnologia que ens envolta. Per si fos poc, en el seu web es poden veure els capítols dos dies abans de l'emissió la qual cosa indica una aposta ferma per les noves tecnologies. Combinat amb el magnífic "3 a la carta" de la TV3 ja tenim un molt bon recurs per inserir els vídeos als blocs escolars gràcies a la facilitat de "copy-paste" un simple codi.