Consumeixo doncs existeixo
Falten 40 dies pel que es presenta com el Nadal més consumista de la història. Si un Nadal normal ja és consumista em temo que aquest que s'acosta batrà tots els rècords. Cada dia anem a més i no hi ha ningú capaç de parar-ho. Si abans hi havia el tió i els reis ara hi hem de sumar el Pare Noël i l'amic invisible i és clar, no val a fer qualsevol regal, ara hem de regalar Ipods, navegadors, reproductors de DVD pel cotxe, consoles, mòbils d'última generació i portàtils, un conjunt d'estris que si ens parem per uns moments a pensar arribem a la conclusió que poden ser del tot prescindibles per la majoria de la gent. Us en recordeu del tió de fa uns anys? cagava quatre cosetes, mitjons, calçotets, sabatilles d'estar per casa i llaminadures, no us en recordeu? no fotem, tampoc sóc tan gran jo!
I els números de la loteria? això és escandalós. Quan vam passar a l'Euro la majoria d'associacions que en venia exigia un donatiu de 60 cèntims, ara són poques les associacions que no exigeixen 1 Euro sencer per la seva butxaca. Les sumes són fàcils: si per cada 1000 números venuts hi guanyaven 600 Euros ara en guanyen 1000. Ja ho sé, cadascú és lliure de comprar-ne o no però jo passo de ser protagonista de les històries que s'expliquen el dia 23 de desembre, ja les coneixem...
- Hi passava cada dia per davant i no el comprava mai...
- Me'l van oferir moltes vegades i sempre deia que no.
- El van comprar tots els companys de feina menys ell..
Blablabla...
També podria parlar dels dinars i sopars d'empresa, dels Pare Noël escalant els balcons de les cases o del recurs "Ferrero Rocher" com a regal de l'amic invisible però això serà en una altra ocasió, o no.
Entrades
4 comentaris:
Ja ho sé, no he sigut molt original en la temàtica del post. D'aquí a pocs dies la blogosfera d'omplirà de tot tipus de post-denúncia contra el Nadal, contra el consumisme, contra la hipocresia, contra els posts oportunistes, etc...
A mi m'agrada el Nadal però no m'agrada veure en què s'ha convertit i per això he escrit el post, a qui no li agradi doncs ja ho sap, hi ha milers de blocs i sou lliures d'escollir.
Apa, salut.
Tens tota la raó. Jo crec que sóc un pel més jove que tu, i a mi sol em portaven quatre coses els reis i el tió (que al meu poble es coneix com a Tronc de Nadal, i se li canta una cançoneta diferent "TRonc de nadal, caga torró i pixa vi blanc") cagava un grapat de caramels.
A mi aquest fàstic que t'ha entrat a tu avui, ja em va arribar fa quinze dies, quan a les notícies vaig veure com es feien ressò de que a París ja havien encès l'enllumenat de Nadal. Mare meva!! dos mesos abans!!! això vol dir: una festa d’un dia, allargar-la fins a fer-nos-la present durant una sisena part de l'any. És vergonyós, i veure com la societat hi cau, encara més.
Jaume,
espero que això del tronc de Nadal que es fa al teu poble i les cançons que es canten perduri molt de temps. Són tradicions molt maques, que fan poble i que amb la globalització exagerada que patim corren perill. A la meva escola es va parlar de deixar de cagar el tió a cicle mitjà per passar a l'amic invisible, els vaig dir que mentre jo fos tutor de cicle mitjà es seguiria amb el tió. M'és igual que ja sàpiguen de què va, encara són petits encara la societat ens digui que amb set o vuit anys ja pots sortir a la tele al "Lluvia de estrellas" o el Eurojúnior Eurovisón nosequèmés.
Jo són més "vell" que vosaltres i com més temps passa més anti-Nadal m'estic tornant. S'està convertint amb una bogeria. Que s'aturi el món que em vull baixar.
Publica un comentari a l'entrada