"La maté porque era mía"

"A la dona i a la mula, vara dura"
"A la dona i a l'ase, cada dia una surra"
"La dona és bèstia que li agrada el càstig"
"La dona només és bona després de morta"
"La muller sempre al marit, li tindrà ben net el llit"
"Quan et poses l'anell, prepara el martell"
"Qui té una bona dona i un mal ruc té dues males bèsties"
No, no m'he begut l'enteniment. Només he estat cinc minutets fullejant el diccionari de refranys catalans que venia amb La Vanguardia. Déu n'hi do, no? quant masclisme acumulat. Els refranys tenen una arrel traidional que ens fan veure com era una societat fa molts anys, avui en dia ens escandalitzem quan llegim les frases anteriors però fa relativament poc no. Malauradament hi ha gent que encara veu útils aquestes frases. Les societats avançades han de deixar enrera coses com el masclisme, el racisme, el treball infantil, la tauromàquia, el tabaquisme, la contaminació desmesurada, etc.. Si ens escandalitzen les frases anteriors és bon senyal, vol dir que rebutgem la moraleja (moralitat segons el diccionari de dubtes i barbarismes) d'aquests refranys. Hi haurà qui dirà que és immoral el fet de publicar-ho però no ho veig així, crec que hem de conèixer el nostre passat, hem de saber que això abans era normal i que ara hem avançat.
Quan la meva filla sigui gran vull que s'escandalitzi quan li digui que en el seu país hi havia gent que matava a la seva dona "perquè era seva", gent que torturava a animals en una plaça, gent que pintava en una paret "Montilla xarnego" o gent que fumava en un cotxe amb nens a dins per posar alguns exemples.