dilluns

Compta fins a tres

Fa uns quants anys em vaig adherir a una campanya d'esport escolar que crec que val la pena. Aquests dies he rebut un e-mail dient-me que hi ha nous continguts i que han rentat la cara de la pàgina web, comprovem-ho:
Compta fins a tres i...
Si llegim els objectius i recomanacions veiem coses lògiques però per desgràcia no tothom ho veu així, he estat entrenador de futbol base durant 8 anys i he vist i sentit coses increïbles pel que fa a comportaments sobretot dels pares. Em sembla que si expliqués una mica algunes anècdotes no us ho creuríeu.

2 comentaris:

Chestnut ha dit...

Durant els 10 anys que he jugat a futbol també he vist de tot.
A veure...ja t'ho dic jo si vols.

Pares enmitg del camp repartint llenya, baralles entre pares d'equips rivals (-el teu fill és un guarro, -el teu encara més.. si? Doncs emporta't el fuet de la casa...), pares escopint a àrbits i fins i tot agredir-los.
El pa de cada dia era escoltar el recital dels de sempre, al llarg del temps fins i tot t'adonaves que renovaven repartoris...

M'enrecordo un dia que un pare va dedicar tot un partit a emprenyar en Bufi (no sé si el coneixes),l'hi deia de tot i ell, de moment, passava. Quan li van marcar un gol el pare va enriure's d'ell a més no poguer. Això si, l'hi va caure un ganxo a la cara que no recomano a ningú...

JRoca ha dit...

En el futbol regional, i el base no és una excepció es poden arribar a veure i a escoltar veritables "perles". Vaig ser corresponsal del 9 Nou durant 5 anys en els partits de casa i veia de tot.
L'episodi aquest del Bufi no el vaig veure però ja me l'havien explicat.
Salut