En un país normal, és clar
Per TV3 circulen algunes campanyes institucionals i en voldria comentar algunes.
Comencem per la dels vins de Catalunya, país de vins, diuen. A l'anunci es veuen uns estrangers de nivell econòmic alt en restaurants d'arreu del món dient excel·lències de Catalunya i els seus vins. La pregunta que em faig és com ho poden saber que els vins són de Catalunya si la majoria dels vins catalans no tenen cap referència a Catalunya. Aquest Nadal m'hi he fixat i a les etiquetes de tots els vins (i caves) hi diu Product of Spain o Spain a seques però rarament hi posa Product of Catalonia o Catalonia o Catalunya. En canvi si mirem l'etiqueta d'un whisky d'una nació sense estat com Escòcia veurem que hi posa Product of Scotland però no Product of United Kingdom, suposo que aquests no tenen por de boicots.
Anem per una altra campanya: mòbils en català. Anuncien aquesta web (que pobreta és fluixeta, fluixeta) i diuen que el teu mòbil pot parlar el teu idioma, collonut. La pregunta és: predica la Generalitat amb l'exemple? resposta: NO. I si no us ho creieu mireu aquest anunci del 012 on un parell de simpàtics bessons ens diuen que podem saber l'estat del trànsit mitjançant SMS. Òndia, el mòbil dels nois de l'anunci institucional parla castellà, enviando mensaje diu...
El que és més patètic és que a aquestes alçades encara haguem de fer campanyes anunciant coses que fa molts anys que haurien d'estar superades (normalitzades), en un país normal, és clar.
Entrades
10 comentaris:
D'això se'n diu predicar amb l'exemple i anar coordinats...
Està molt clar, que malgrat els anys de Generalitat malauradament encara no som un país normal.
Així anem en aquest país.
El problema és que hi ha una gran majoria QUE NO ES CREU CATALUNYA COM A PAÍS.
Estic fart de veure gent que es declaren nacionalistes i quan han de descriure el seu perfil, posen "Spain" al país. N'està ple! mireu el youtube, facebook, myspace, blogger, etc...
És patètic.
A Escòcia tenen un país normal perquè se'l creuen. No s'ha de ser "radical" per sentir-se català. Ens hem de sentir catalans amb normalitat, com qualsevol altre país, no per anar en contra de...
David,
no s'entén com no poden caure en aquestes coses.
Ricard,
està claríssim.
Roi,
totalment d'acord, no ens ho creiem. Afegeixo que ens ho creiem dos dies a l'any: per Sant Jordi i la Diada, ah, i si hi ha alguna mani també compta, l'endemà tot segueix igual.
Salut
Penso que aferrarse al pariotisme, la religió,... són els principals motius de guerra al planeta.
Per que no centrem els nostres esforços en construir un món millor, més just, sense fronteres, on els catalans poguem expressar-nos en la nostra llengüa i cultura sense haver de caminar agenollats, però tampoc proclamant una lluita que ja a matat els nostres pares, avis,...
Visca Catalunya, però sobretot visca la humanitat!!
Un rallat de veure que perdem tonelades d´energia en discutir sempre sobre el mateix...
No crec que siguem un país normal. No crec ens ho creguem el dia de Sant Jordi (és un dia ja totalment comercial). No crec que ens ho creguem el dia de la diada (si fa sol correm tots a la platja i a les manifestacions quatre gats). Ni tan sols ens ho creiem el dia dels partits de les seleccions catalanes! Però bé, potser només cal que ens ho creguem individualment, no? Potser després vindrà la sensació de grup... Primer l'ou o la gallina?
Anònim "rallat",
el teu plantejament és erroni des del meu punt de vista. Parles de mantenir la cultura i llengua catalana sense lluitar quan en realitat els nostres veïns fan, han fet i faran tot el possible per eliminar-nos com a poble, hi ha milers d'exemples i només cal obrir un diari. Ens menystenen culturalment i econòmicament amb el sistema de finançament actual. La lluita ha de ser pacífica però amb convicció i diària, cadascú amb el seu granet de sorra, perquè si callem acabaran amb nosaltres. Només cal veure altres nacions sense estat a França que han estat aniquilades culturalment, ja no en queda res, ni per souvenirs. Si avui parlem català és gràcies a la gent que ha lluitat abans perquè la nostra generació ho pugui fer i en molts casos hi han deixat la pell. No podem deixar-ho córrer, els ho devem a ells i a la nostra cultura milenària. Per mi no és qüestió de patriotisme, és de lògica. No és anar contra ningú, és anar a favor nostre.
Xevi,
cadascú hi ha de ficar la seva part i al final farem un gran grup, espero, ens hi juguem molt. Allò de la Diada i Sant Jordi ho deia perquè després d'aquestes diades surten independentistes de sota les pedres, això sí, independentistes d'adhesiu.
Salut
Una pregunta maliciosa: quants dels d'aquí presents teniu el sistema operatiu, navegador d'Internet, processador de textos... en català? ;)
Els escocesos s'ho han muntat de conya: als USA un whisky es diu un scotch (per als ianquis el whisky és el bourbon nostre) i punt. Fem país amb la denominació d'origen!
La veritat és que etiqeutar en català per vendre a l'estranger no costaria res. Als guiris se'ls en fot que l'etiqueta estigui en castellà o en italià: tampoc no l'entendran. Hi posen una enganxina en anglès al darrera amb les quatre dades bàsiques i ja està.
Aquí a Nova York he vist un munt de vins catalans, la majoria etiquetats en castellà però alguns en català. No es fa perquè no es vol. El que dèiem: el primer problema és que no ens ho creiem ni nosaltres.
M'agrada com l'anònim proposa un futr millor de color rosa sense voler lluitar per aconseguir-lo. Si sap quin és el truc que ens el digui!!
David,
jo tinc el Windows, el processador de textos i el Mozilla en català. El mòbil el tinc en anglès com la majoria d'aparells que no entenen la meva llengua.
Salvador,
molt bona aportació, depèn de nosaltres que ens ho creguem.
Salut
Publica un comentari a l'entrada