Nous paisatges
El curs passat vaig gaudir d'una vista privilegiada des de la meva classe i ara que m'han canviat d'aula enyoro sobretot no veure la silueta del turó del Castell de Tona. Ahir al matí vaig anar a saludar la companya que ara ocupa la meva antiga aula i de seguida vaig comprovar que les vistes ja no són el mateix: mirant a Centelles sobresurt una torre de la MAT que a aquella hora brilla amb llum pròpia; diuen que fa 80 metres.
M'adono que tot i conviure tota la vida envoltat de torres d'alta tensió i milers de cables que enxarxen el territori potser mai m'havia adonat del mal d'ulls que provoquen aquestes torres fins que va aparèixer la MAT
Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès. 29 de maig del 2008
Foto: "Des de l'antiga aula" i "MAT i Montseny"de JRoca'08
2 comentaris:
És ben trist... I la gent realment tampoc s'ha mogut gaire... Com pot ser? Tan ràpid ens donem per vençuts?
Lídia,
tot aquest tema és per reflexionar, ens han colat un gol i l'han fet de falta sense barrera.
Salut
Publica un comentari a l'entrada