dilluns

Sobresurt el turó del Castell

M'he llevat molt més d'hora de l'habitual i he anat més ràpid de l'habitual per estar a punt per anar a treballar, tot anava segons el pla establert i estudiat prèviament, però ha aparegut la llei de Murphy ben contenta a picar-me l'ullet per carregar-se la bateria del meu vell FordFi del 96 i deixar-me amb les mans al volant renegant emprenyat uns mots que no reproduiré. Sortosament la meva dona m'ha portat a la feina i he arribat a l'hora. I què fer en una escola on no coneixes pràcticament a ningú? doncs suposo que per selecció natural (o el que sigui) ens hem anat ajuntant els nous i hem anat petant la xerrada sobre tòpics esperant ordres d'algú. És quan et quedes palplantat amb un mig-somriure a la boca veient com tothom es saluda i parla de les vacances. Bromes a part la gent ha estat molt amable i s'han presentat cordialment.
Tot seguit hem fet un llarg claustre amb quasi trenta persones quan a l'escola de l'any passat no arribàvem a la desena... M'ha tocat ser tutor de 3er B quan l'any passat ho era de tot 3er i 4rt perquè l'escola era molt petita. La paral·lela m'ha deixat escollir classe i tinc una vista magnífica de part de la plana de Vic per sobre els pins que donen nom a l'escola, ah, i al fons sobresurt el turó del Castell de Tona, un luxe per un tonenc com jo.
Foto:JRoca

8 comentaris:

mafalda ha dit...

Espero que el curs que comencem avui et vagi d'allò més bé.
Jo també he hagut d'afrontar el 1r dia en una escola amb 30 persones saludant-se i recordant les vacances.
Sort que en arribar, coneixia una altra mestra de les noves d'aquest any!

Ànims i endavant!

JRoca ha dit...

Sort també a tu.
Gràcies pel comentari, t'he inclòs als enllaços del bloc.
Salut

Ricard ha dit...

Fa cinc cursos també vaig canviar d'escola: d'una escola d'educació especial amb 70 alumnes vaig passar a mestre d'anglès en una escola de dues línies.
Em van assignar la tutoria de 5è-B i al repartir les aules em va tocar una aula amb vistes al Montseny i a la Mola (Sant Llorenç del Munt). Encara ara mentre els alumnes treballen o fan els exàmens quan aixeco la vista puc contemplar aquestes muntanyes. Aleshores em considero un privilegiat.
Què tinguis un bon curs.

JRoca ha dit...

Ricard,
en moments durs a dins la classe és bo tenir un bon paisatge on mirar, relaxa, certament som privilegiats.
Bon curs!
Salut

Petjada ha dit...

mmm vistes! té bona pinta!
Això de 5è B i anglès Ricard, em sona!
Anims a tots!

David ha dit...

Encara recordo el dia que això em va passar a mi, ja fa uns quants anys. Aquella mitja hora entre que arribes i hi ha el primer claustre en la que tothom s'explica les vacances o com està la família, sol fer-se eterna per al qui no té res a explicar perquè encara no coneix a ningú.

JRoca ha dit...

David,
ho descrius perfecte, és una mitja hora que es fa eterna!
Salut

Lupe ha dit...

Caramb!!, però si aquest Castell el conec molt bé!. Maquíssima la foto. Jo l'he vist en molts moments del dia...