Sobresurt el turó del Castell

M'he llevat molt més d'hora de l'habitual i he anat més ràpid de l'habitual per estar a punt per anar a treballar, tot anava segons el pla establert i estudiat prèviament, però ha aparegut la llei de Murphy ben contenta a picar-me l'ullet per carregar-se la bateria del meu vell FordFi del 96 i deixar-me amb les mans al volant renegant emprenyat uns mots que no reproduiré. Sortosament la meva dona m'ha portat a la feina i he arribat a l'hora. I què fer en una escola on no coneixes pràcticament a ningú? doncs suposo que per selecció natural (o el que sigui) ens hem anat ajuntant els nous i hem anat petant la xerrada sobre tòpics esperant ordres d'algú. És quan et quedes palplantat amb un mig-somriure a la boca veient com tothom es saluda i parla de les vacances. Bromes a part la gent ha estat molt amable i s'han presentat cordialment.
Tot seguit hem fet un llarg claustre amb quasi trenta persones quan a l'escola de l'any passat no arribàvem a la desena... M'ha tocat ser tutor de 3er B quan l'any passat ho era de tot 3er i 4rt perquè l'escola era molt petita. La paral·lela m'ha deixat escollir classe i tinc una vista magnífica de part de la plana de Vic per sobre els pins que donen nom a l'escola, ah, i al fons sobresurt el turó del Castell de Tona, un luxe per un tonenc com jo.
Foto:JRoca