dijous

Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès

Des de les finestres de l'aula de tercer B mai es pot saber del cert què es pot veure, cada dia hi ha alguna cosa diferent. Abans d'ahir els nens em deien:
- Jordi, Tona ha desaparegut!
- Què dius ara?! hauré de venir a viure a Taradell?
- Sí! Mira!
La boira tapava tot Tona i els pobles del voltant. Al cap d'uns minuts la figura del turó del Castell sobresortia com si fós el campanar de l'església de Sant Romà al pantà de Sau en un mar de boires.
Aquesta setmana les darreres pluges s'han notat més que mai, tot el pati de l'escola guanya en tonalitats i els animals més porucs es deixen veure. L'altre dia un preciós esquirol es passejava pel pati i vaig parar un dictat perquè els nens el contemplessin aferrats a les finestres; el mateix esquirol s'ha deixat veure altres dies. Tornant de l'hora d'esbarjo un nen va venir amb la prova irrefutable que ens demostra que el nostre pati és el seu hàbitat: una pinya rossegada!
- Molt bé! ja no n'hi ha cap dubte.
També hem tingut visites memorables d'una majestuosa àguila planejant per sobre l'escola (tinc vídeo que penjaré algun dia), una puput, la parella coneguda de gaigs, un pit-roig, uns quants tudons , centenars d'insectes i també el gos d'una casa veïna que es va colar sense permís.
Foto: "Tactes nous" de JRoca

2 comentaris:

Montserrat ha dit...

caram!!!! quina enveja. En el nostre pati només es passegen coloms fastigosos i gavines que fan por

JRoca ha dit...

Montserrat,
el punt fort de la meva escola és el pati, dissabte que ve vindrà "el Tete" a inaugurar unes obres que es van haver de menjar un bon tros de bosc-pati, abans es veu que era encara més espectacular.
Pel que fa a teva escola segur que té un munt de coses que són l'enveja de les escoles del voltant, començant per un bon bloc a Internet.
Salut