dimarts

El soldadet de plom de l'Andersen mutilat, de sucre

Es veu que corre un llibre sobre el soldadet de plom de Hans Christian Andersen amb una versió molt més light. Avui en el curs que fem a l'escola sobre la biblioteca escolar l'hem vist i tocat i la peculiaritat principal que té és que el soldadet protagonista no és que no tingui cama és que la té embenada, està ferit. Això pot semblar una simple anècdota sense importància però crec que se'n pot fer una lectura diferent: per què aquesta alteració de l'original? és per endolcir la desgràcia que suposa tenir una cama amputada? és per donar esperança als menuts lectors que la cama embenada es curarà? no entenc gaire la finalitat d'amagar la versió original de l'escriptor danès, quin trauma li pot suposar a un nen el fet de saber que un soldadet de joguina no té cama perquè al seu creador se li va acabar el plom d'una cullera?
Aquest cap de setmana amb altres pares parlàvem de la crueltat d'alguns contes infantils i de les diferents versions que els pares expliquen per amagar la violència que porten contes com la Caputxeta per posar un exemple clar, en aquest cas entenc que a determinades edats s'endolceixin contes però no entenc el cas del conte del soldadet de plom amb la cama embenada.
He estat en escoles amb nens amb discapacitats i la resta d'alumnes aprenen moltíssim dels nens que tenen la discapacitat ja sigui física o psíquica, forma part de la vida.
Foto: "Treu banya" de JRoca

5 comentaris:

Roi ha dit...

Has llegit "el mag d'Oz"; violència duríssima, crueltat absoluta, gore, racisme...té de tot. Fins i tot la nena aquella li roba unes sabates a un cadàver. És impressionant. Me'l vaig llegir fa anys i encara tinc malsons.

JRoca ha dit...

Roi,
no l'he llegit però amb el que expliques em sembla que trigaré a fer-ho.
Salut

Chestnut ha dit...

osti,
no sé com serà la nova versió, però la original, sens dubte el llibre que més em va agradar tot i la decepció final....

Lídia Clua ha dit...

Crec que hi ha una fòbia per sobreprotegir els nens dels contes infantils, a nosaltres ens han fet canviar sessions de contes perquè eren massa "dures" pels nens. Que no han vist el que veuen per la tele? O els videojocs? No podem protegir per sempre els nens dins d'una bombolleta perquè no vegin el món del seu voltant. És una tonteria garrafal.

JRoca ha dit...

Chestnut,
no l'he llegit, no puc opinar gaire.
Lídia,
d'acord amb tu, de vegades en fem un gra massa.
Salut