dimecres

La cultura de l'esforç i les èpoques de bonança econòmica...


La cultura de l'esforç està en hores baixes, no cal ser ni pare ni mestre per comprovar-ho dia a dia. Ara no faré un anàlisi sociològic del que és viure en un país del primer món ple de Playstations, Wii, Ipods, ADSL, mòbils, navegadors, teles planes, consoles vàries i DVD portàtils de cotxe a l'abast de sectors amplis de la població. No cal, ja ho veiem, massa que ho veiem i de vegades ens hi tirem de cap. Digueu-ne globalització, consumisme o el que vulgueu.
Quan jo era petit el regal estrella era l'Scatlextic i els de la meva generació enteníem que els pares feien un esforç important per comprar-nos-el; ara molts infants tenen joguines i aparells electrònics que a més de distreure'ls, indirectament els diuen que la vida és força fàcil quan tens uns pares treballadors que paguen amb regals la culpabilitat que senten per estar tan poca estona amb ells.
La cultura de l'esforç i les èpoques d'abundància i bonança econòmica tenen relacions inversament proporcionals: a més abundància menys cultura d'esforç, a menys abundància més cultura d'esforç, que ho preguntin als avis que d'això en saben un munt.
Foto: "De cap" de JRoca

4 comentaris:

Roi ha dit...

la mà que agafa a la nena és meva oi?
vinga, de cap!

JRoca ha dit...

Sí,
la mà del tiet!

moz ha dit...

Jo vaig parlar en una entrada meva d'això i després, per suggeriment d'un amic i d'un professor vaig decidir enviar-ho a tres diaris com a carta al director, però cap d'ells la va publicar. Devia estar mal escrita, però de vegades penso que el vertader motiu podria ser que tot plegat és una veritat incòmoda. I aquesta, a diferència del canvi climàtic la tenim a casa: als morros.

JRoca ha dit...

Moz,
tens molta raó, una veritat incòmoda.
Salut